A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

iscreciàre , vrb Definitzione àere murrúngiu, nàrrere foedhos graes s'unu cun s'àteru, brigare Sinònimos e contràrios certai Frases su dannu dh'iat tentu iscreciandho cun is amigos giogandho a cuadhos fortes.

iscrèdere , vrb: iscrèere, iscrètere, iscrèiri, iscrere, scrèiri Definitzione prnl., lassare o acabbare de crèdere, no crèdere prus a sa cosa chi unu est ibertandho, no crèdere ca si biet sa cosa comente est / pps. iscréditu, iscréitu, iscrétidu, iscrétiu / iscrei a unu = fai a manera chi no pentzit prus a sa cosa chi fiat abetendi Sinònimos e contràrios disaprensionai, discrèiri Frases mi fia iscreindhe candho apo bidu chi fizis istentendhe ◊ bah, dèu mi ndi andu, ca madiru miu si at a èssiri giai iscrétiu! ◊ aspetamus galu, ca mancari siat tardu no est ora de iscrèdere ◊ passeit unu bellu pagu de tempus e incumintzeit a s'iscrètere ◊ su mardiedu si depit portai aillargu de is angionis istitaus po si nd'iscrei 2. dónnia tantu mannant a calicunu a s'iscrèere, a preguntare, a ischire sas intentziones de cudhos malintrannados 3. cussa est cosa chi naraus a is piciochedhus po ndi dhus iscrei de bolli benni a Castedhu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ne plus attendre après avoir vainement attendu Ingresu to give up weating vainly (after a long time) Ispagnolu descreer Italianu sméttere di aspettare dópo aver attéso invano Tedescu nach einer langen Wartezeit, das Warten ablassen.

iscréditu , pps, agt: iscrétidu, iscrétiu, scrétiu Definitzione de iscrèdere; nau de ccn., chi no ibertat o no est ibertandho prus o chi pentzat siat in debbadas a sighire a ibertare, chi at pérdiu s'ibertu de calecuna cosa, mescamente de bènnere ccn. Sinònimos e contràrios isconnortadu Maneras de nàrrere csn: a tempus iscrétiu = sa die no mai; ora iscrétida = tropu tardu, ora de dèpere èssere iscrétidos 2. Rosedha fit iscrédita manna ca s'amoratu no fit galu torratu ◊ at àpiu pitzinnu nobu ma fit isposada tres annos e fit iscrétia 3. no sunt torrados ma galu no est ora iscrétida.

iscrédulu , agt Definitzione nau de ccn., chi est malu a crèdere, chi no credet cun tanti facilidade Sinònimos e contràrios scréntili Frases isse fit ómine iscrédulu e prus de sas cosas chi tocaiat no si poniat pessu, non crediat mancu a sos verbos (G.Farris).

iscrèere iscrèdere

iscrefàre, iscrefiàre ischerfàre

iscrefiòne ischifiòne

iscrefiòne 1 , nm Definitzione frutu cherfu, chi no est lómpiu Frases sont annatos a acratzare a sas vintzas e no sont mancu assénnitos a si mannicare pacos iscrefiones de frútora Ètimu srd.

iscréfu , agt Definitzione nau de frutuàriu, chi no est lómpiu Sinònimos e contràrios chélviu*, cruatzinu | ctr. fatu, lómpidu.

iscrefulíu , nm Definitzione su fedighedhu ifadosu, sa pipialla Sinònimos e contràrios cannarolaza, ratatúglia, rundhàglia, scrafualla, strufulia Ètimu srd.

iscrèiri iscrèdere

iscrèlitu ischèletro

iscréltziu , nm: iscrétziu Definitzione su iscretziare, pigare a befa, e su murrúngiu o primma chi ndhe podet bènnere Sinònimos e contràrios befa, menosprésiu, ofesa Frases poniat brugliantinas in cantone e ndhe naschiat fena calchi iscréltziu Ètimu itl. screzio.

iscremadòra , nm Definitzione màchina po ndhe seberare su butiru de su late.

iscremàre , vrb Sinònimos e contràrios irbutirrare.

iscremiàre , vrb Definitzione fàere una genia de iscràmiu po ispertare sa boghe, fuliare catarru de su gúturu; a logos est fintzes abboghinare, foedhare a boghes comente si faet brigandho Sinònimos e contràrios burruscinai, ilmaschiare.

iscremingiàu , agt Definitzione its Frases portat is crapitas iscremingiadas.

iscrémiu , nm Definitzione genia de arrasigamentu chi si faet in su gúturu cun sa boghe, a bortas fintzes po fàere a pentzare a chie dh'intendhet chentza nàrrere nudha; dhu narant po tzérriu puru; ispistoru de ferru abbrigau chi brínchidat comente s'iscudet a martedhu trebballandhodhu in s'incúdine Sinònimos e contràrios ilmàschiu, rózita, sborrósciu / bérchida, grida, intzérriu Frases at fatu un'iscrémiu pariat batu lantzada! 2. li mossigamos sos bratzos, la leamos a puntas de pè, si pesat a iscrémios e chircat de nos iscúdere 3. sos iscrémios de fraile ischintidhiant a unu chirru e a s'àteru (F.Manca).

iscrémulu , nm Definitzione iscràmiu, boghe de animale (margiane, cane, gatu), fintzes lamentu de pipios, de animales Sinònimos e contràrios irgràliu, màulu, túnchiu Terminologia iscientìfica bga.

iscrentiàre , vrb Definitzione pònnere o fàere créntia, fèrrere e fàere guastu Sinònimos e contràrios bisastrare, iselmorare, istropiare, sbisuriai.