A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

iscrobiài iscrobài

iscrobósu , agt, nm Definitzione chi o chie costumat a pònnere tréulu, burdellu, avolotu Sinònimos e contràrios insulladori, intzodhineri, iscontritzu, piliseri, supuzeri, trebuleri Frases mi che bogat in s'América lontana custa pesta iscrobosa e andhantana (G.Ruju) Tradutziones Frantzesu trouble-fête, turbulent Ingresu wet blanket, turbulent Ispagnolu aguafiestas, turbulento Italianu guastafèste, turbolènto Tedescu spielverderber, aufrürerisch.

iscróbu, iscróbulu , nm Definitzione cosa chi capitat, novidade / bogare iscrobos = circai arreghèscias, ma fintzas iscumbatare sa chistione e ischire cun pertzisione comente est Sinònimos e contràrios arraghèscia, iscóticu, iscúgia Frases tue m’infadas solu candho faghes gai, in chirca de atacare briga calesisiat s’iscrobu (M.Danese) 2. como no est s'ora de ndhe bogare iscrobos: faghe impresse e bae gai etotu! ◊ po ndhe bogare iscrobu de cust'arcanu bugiosu est pretzisu de ndhe chistionare (M.Ghiacciu) Ètimu srd.

iscròca , nf: isgroca Definitzione leada, sartu, parte de unu logu Sinònimos e contràrios leada Ètimu srd. iscolca.

iscròca 1 iscòca 1

iscrocàda , nf Definitzione su iscrocare, -are 1; tzantzigada de nàdigas comente camminant is féminas / andhare a iscrocadas = che illumbados, a topu Sinònimos e contràrios iscrocadura 2. cudha est avantandhe a iscrocadas in s’istradone Ètimu srd.

iscrocadòre, iscrocadòri , nm Definitzione unu de is pinzos de su telàrgiu; nau de unu, chi istat apitzu o aifatu de is àteros po che dhis pinnigare cosa o aprofitandho de su chi tenent o chi giughent Sinònimos e contràrios apitalzu, apitànculu, brunzeri, ispiligamba, mangiafrancu Frases ispola, peanas, ispoladore, fustes, litos, iscrocadore e pètenes sunt totu partes de su telalzu.

iscrocadúra , nf: iscrogadura Definitzione su iscrocare, iscordogadura de s'ossu de su lumbu, iscónciu a sa conca de sa croga; fintzes su si apèrrere de su corgiolu o croca de s'ou frochiu candho est naschindho su pudhighinu Sinònimos e contràrios iscrocada Ètimu srd.

iscrocài , vrb: iscrocare, iscucare 1 Definitzione papare e bufare de s'angenu chentza dhu trebballare; furare Frases che iscucades s’istipéndhiu chena fàghere nudha, bois àteros! Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu escroquer Ingresu to cadge Ispagnolu gorronear Italianu scroccare Tedescu abschmarotzen.

iscrocài 1 iscocài

iscrocàre iscrocài

iscrocàre 1 , vrb: iscrogare, scrogai Definitzione bogare de sa croga; segare, fortzare a tropu sa crughe de is crogas, segare s'ischina, fàere isfortzu tropu, istampare su corgiolu de s'ou (nau de is pudhighinos naschindho); nau cun tzacu, fàere impresse, cúrrere a fàere ccn. cosa Sinònimos e contràrios iderrigari, illumbai, illumbedhare, irrenare, isarrigai, iscrodocare, isderenare / illutonare / bisestrare, iscollare Frases dae minore soe iscrocada e no apo pótiu arritzare prus! ◊ arratza da balentia… za no si est mancu iscrocau! 2. sos puzonedhos ant iscrocau duas dies a oze ◊ sos ch'istóigas mentes si forrogant, sas lodes no isetes chi t'intreghent ca chin inzenzos su coro t'iscrogant! (P.Giudice Marras) 3. no pesses chi s'est iscrocau pro azudare a tibe! 4. custa fémina caminat topitopi, totu iscrogada! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu éreinter Ingresu to exaust Ispagnolu derrengar, deslomarse Italianu slombare Tedescu kreuzlahm machen.

iscrocàre 2 , vrb Definitzione lassare andhare su bestiàmene a ue bolet andhare a pàschere, dare su faiu a su bestiàmine in su logu; nau de matas, bogare pigionatzos noos in is arraighinas atesu de su truncu Sinònimos e contràrios irfunare, iscapai / brotare 2. sas raighinas de cust'àrbure che sunt iscrochendhe totue fatu de su logu ◊ sos suerzos sunt torrendhe a iscrocare mancari brusiados Ètimu srd.

iscrocàu , pps, agt Definitzione de iscrocare 1 Sinònimos e contràrios illatonadu, illumbadu.

iscróchida , nm Definitzione moida de abba budhindho Sinònimos e contràrios budhidura, budhimentu, iscróchinu Ètimu srd.

iscrochinàre , vrb Definitzione nau de s'abba posta in su fogu in istrégiu, budhire a meda, a moida, èssere a búdhidu Sinònimos e contràrios abbrufulai, acrocuai, gurgulliare Frases sa bagna de pumatas, candho cumintzaiat a iscrochinare a bullu lenu, pienaiat sa domo de nuscos Ètimu srd.

iscróchinu , nm Definitzione moida de abba budhindho Sinònimos e contràrios budhidura, budhimentu, iscróchida Ètimu srd.

iscrociài , vrb Definitzione segare su corgiolu: nau de is oos frochios, apèrrere, istampare Frases s'est iscrociada sa frucida Ètimu srd.

iscrociàre , vrb Definitzione illoràresi, essire, tzucare currendho Frases sos duos ainarzos s'iscròciant a cúrrere e no si sunt bidos prus (S.Patatu)◊ intendhindhe catziadores, su chervu s'iscròciat a cúrrere.

iscrocogliàre , vrb Definitzione su murrungiare chi faet su porcu; su erríere a iscracàlliu Sinònimos e contràrios acioare, crochidare, intzuai, tzuniari Ètimu srd.