A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

iscritòre, iscritòri , nm: scritori Definitzione chie iscriet òperas de literadura.

iscrítu , pps, agt, nm: scritu 1 Definitzione de iscríere; chi portat iscritura, cosa iscrita; berbos, genia de fortilesa chi si ponet in pitzu; nau de sa figu, chi est tzacada, cun su pigiolu crepau de cantu est prena Sinònimos e contràrios iscritura / fatúgiu / iscrachedhadu 2. irisero arreciu apo s'iscritu e apo custa risposta preparau ◊ dae candho at imparadu a iscríere at cumintzadu a goglire iscritas sas cantones chi cantaiat o intendhiat 3. su pisedhu si fit fatendhe calchi figu fatu a sa piús iscrita Tradutziones Frantzesu écrit Ingresu written, writing Ispagnolu escrito Italianu scritto Tedescu geschrieben.

iscritúra , nf: scridura Definitzione su iscríere; sistema de sinnos o líteras postas a inditare is sonos de sa foedhada de una limba; cosa iscrita, fintzes paperi, documentu / Is/Sas Iscrituras = sa Bíbbia, mescamente sos líbberos sagrados de s'ebraismu e de su Cristianésimu Sinònimos e contràrios iscritu / dochimentu 2. comente mai custu connoschet sas Iscrituras, si no at mai istudiadu? ◊ issu ligit e méditat is Divinas Iscrituras 3. unu ndhe apo connotu in bidha mia chi giaiat dinaris a usura e candho chi faghiat s'iscritura a su dópiu e prus ne preteniat (A.Zedde) Ètimu ltn. scriptura Tradutziones Frantzesu écriture Ingresu writing, script Ispagnolu escritura Italianu scrittura Tedescu Schreiben, Schrift.

iscritziòne, iscritziòni iscriciòne

iscritzíre , vrb Definitzione istesiare de calecuna cosa o logu / i. sos corpos = iscabbúllere de is cropos trantzindhosi po no dhos ingòllere Sinònimos e contràrios iscrostiare, issuzire, istirire, istregire*, tòlchere, transiri 1 Tradutziones Frantzesu s'éloigner, s'écarter Ingresu to stand aside (move), to avoid Ispagnolu alejar, apartar, eludir Italianu scostarsi, scansare Tedescu sich entfernen, wegrücken.

iscriuladòre , agt Definitzione chi iscríulat, chi costumat a iscriulare, a istare a iscríulos Sinònimos e contràrios abboghinaditu.

iscriulàre , vrb Definitzione fàere o betare iscríulos, boghes Sinònimos e contràrios atzerriai, bochinare Ètimu srd.

iscríulu , nm Definitzione genia de boghe, mescamente de pigiones Frases sos iscríulos de s'ae, iscríulos de istria Terminologia iscientìfica bga.

iscrivanía , nf Definitzione mesa de iscríere, po istudiare.

iscrivànu iscriànu

iscrívere iscrí

iscrívulu , nm Definitzione genia de moidedha, sonu de cosa movendho Sinònimos e contràrios frascúgliu, ischimuzu.

iscrixósu ischisórgiu

iscrizeniadúra , nf Definitzione su iscrizeniare, su essire o èssere de diferente creze o calidade o arratza, o de cumportamentu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu différenciation Ingresu differentiation Ispagnolu diferenciación Italianu differenziazióne Tedescu Verschiedenheit.

iscrizeniàre ischilziniàre

iscrizòla, iscrizólu , nf, nm: schizola Definitzione min. de iscra, isca pitica Sinònimos e contràrios giraciola, isciolu Frases de sèllere ndh'amus postu un'iscrizola ◊ abbant sos iscrizolos de birdura (S.Are) Ètimu srd.

iscroàre , vrb Definitzione ispicigare s'iscrou, illimpiare su pische de s'iscata Sinònimos e contràrios iscatai Frases prima de l'irmatare, su pische l'iscroas (G.M.Cabras) Ètimu srd.

iscrobài, iscrobàre, iscrobàri , vrb: iscrobiai, iscropare, scrobai Definitzione istesiare s'unu de s'àteru duos o duas cosas chi funt o andhant sèmpere impare, a loba, o fintzes chi si funt gherradhosi; essire fora de pare po disacórdiu, iscórriu Sinònimos e contràrios igiúgnere, illobare, irmedhae, scongiuntai, sparigai, stagiai | ctr. acrobai, agiobare, allobae Frases nche ghiraiat su zuvu a s'istalla, l'iscropaiat e l'aproennaiat 2. iscrobare duos gherrendhe, iscrobare duos canes ◊ mi donat unu ciafarotu, ndi dhi torru set'otu e mancu mali si ant iscrobau! ◊ bidet chi cudhu cumpanzu che lu cónchinat a fàghere male, ma no b'iscrobat, no! ◊ cussus duus fiant cravendusí ma dhus ant iscrobiaus 3. fint a cumone ma no si l'intendhiant e ant iscrobadu ◊ custos duos aiant passatu sa pitzinnia paris e mai iscropaiat s'unu de s'àteru Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu dépareiller, séparer Ingresu to separate Ispagnolu desparejar, separar Italianu spaiare, separare, disgiùngere Tedescu vereinzeln, trennen, sondern.

iscrobàu , pps, agt: iscropau Definitzione de iscrobai / ballu iscropau = su ballu tundhu candho ómine e fémina s'iscrobant de s'inghíriu mannu e ballant a solos Sinònimos e contràrios irjantu, istagiau, scongiuntau Tradutziones Frantzesu séparé Ingresu separate (d) Ispagnolu separado, desunido Italianu separato, disgiunto, disunito Tedescu getrennt, gesondert.

iscrobecài, iscrobecàre, iscrobecàri iscopercàre