A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

issalapiàdu , agt Definitzione nau de ccn., chi est unu salàpiu, scimprotu Sinònimos e contràrios ballalloe, salàpiu.

issalàre iscialài

issaliàre, issalibàre insaliàre

issalissiàre , vrb Sinònimos e contràrios iscialai.

issalíssiu , nm Definitzione festa e consumu de cosa / fàchere vida de i. = ispendendi meda, fendi isperdítziu Sinònimos e contràrios insala, scialema / istrubberia.

issallàre , vrb Definitzione ammontare a isciallu, betare s'isciallu Ètimu srd.

issàlliu, issàllu isciàllu

issaltanàre , vrb Definitzione assicare cun agiàgaru Sinònimos e contràrios assaltanare, ispramai, asciustrare 2. una die unu bravu iscolanedhu torrat a caltzonedhos fala fala issaltanadu e foras de chervedhu Ètimu srd.

issaltzídu , agt Definitzione nau de cosa de papare, chi no tenet sabore, chi est coment'e chentza cundhiu, chentza cundhimentu (sartza) Sinònimos e contràrios isàpidu | ctr. lichitosu, saboiru Ètimu srd.

issàlu insàla

issamaliàu , agt Definitzione nau de cosa de papare, chi no tenet sabore, pagu saboriu Sinònimos e contràrios isaboriadu, isàpidu | ctr. licantzu, saboiru.

issambenàdu insambenàdu

issambenàre, issambentàre insambenàre

issambentíu insambentíu

issàndus inciàndus

issannàda, issanniàda , nf Definitzione su issannare; cropu de sanna, fintzes aungada, iscarràfiu / issannada de porcu, de rú Sinònimos e contràrios assannigada Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu coup de défense Ingresu blow with the tusk Ispagnolu colmillazo Italianu zannata Tedescu Hieb mit den Hauern.

issanniàre , vrb Sinònimos e contràrios assannai Ètimu srd.

issapàtu , nm Definitzione cosa de papare isàpida, metzana Ètimu srd.

issapidèsa , nf Definitzione farta de sabore, su èssere issaboriadu Sinònimos e contràrios bambiore, bambura, isapidoria, iscàntaru, sciabóriu Ètimu srd.

issapidóriu isabidóriu