isségu , agt Definitzione chi no biet, chi dhi mancat sa vista Sinònimos e contràrios ciurpu, tzecu*.
isségus inségus
isseidàre , vrb Definitzione arregòllere e portare a s'argiola su laore messau Sinònimos e contràrios carrucare, saidai
isseliàu , agt Sinònimos e contràrios agiagarau, salarzadu Frases sa gente fut bessindhondhe currendho e is pudhas isseliadas fuiant a dónni'ala ◊ is canes furint apedhandho, issos puru isseliaos po crupa de cussa note disistinada.
issèlta iscèta
issemechiàu , agt Definitzione iscimpru, chi est pagu abbistu, bambiocu, chi portat pagu giudítziu Sinònimos e contràrios baliodha, bambarru, gingiorre, isaliadu, isàpidu.
issempiàre iscempiài
issèna iscèna
issenàriu , nm Definitzione su fundhu de s'iscena chi ammostat logu o cosas prus atesu, logu coment'e un'iscena, ue si podent bíere is cosas comente e ue si faent o acontessent.
issèndhere , vrb Sinònimos e contràrios alciare, ampiai, pigai 1 / imbrillai, imperiare, isciúdere, ispiòndiri, lampare 1 Frases sos fracos arestes issendhent a chelu ◊ issu che issendhet sa preda a innedha.
issénicu iscénicu
issensiòni , nf Sinònimos e contràrios ascenscione.
issentiàu , agt Definitzione nau de ccn., chi est issentidu, fora de sentidu, macu Frases cussus fuedhus dhi funt partus issentiaus.
issentídu , pps, agt: issentiu Definitzione de issentire; chi at pérdiu su sentidu, s'atuamentu, chi no arrexonat prus, ammachiau Sinònimos e contràrios dischissiau, ilgiradu, ilvariadu 2. sa traconarza irfoetaiat che issentida sas pacas piantas ◊ candho est torrau at acatau sa sorre irmentia e issentia ◊ foras de sa zanna, ispetendhe, pariat un'issentidu ◊ sa fantasia est iscurosa finas in sa lughe, peus e peus si unu est issentidu! ◊ si est fuidu a brincos che un'issentidu Tradutziones Frantzesu forcené Ingresu raving Ispagnolu delirante Italianu delirante, forsennato Tedescu irreredend, verrückt.
issentidúra , nf Definitzione su issentire Frases in sos ogros in preta de sàmbene si li podiat lèghere crara s'issentidura Ètimu srd.
issentíre , vrb Definitzione pèrdere su sentidu, nau fintzes in su sensu de provare unu dolore, unu dispraxere, un'ifadu mannu malu a padire o pistighíngiu, ispédhiu, disígiu forte Sinònimos e contràrios ammachiae, arrabbidare, arrabiai, dischissiare, delliriare, fadhotai, irbariare, ischisciai 1 Frases est issentindhe a dolore de dentes ◊ so issentindhe de custu manighinzu ◊ a sos duos annos dae su protzessu si est issentidu e nche l'ant tzacadu a manicómiu ◊ cudhos zogos bellos a bèndhere mi faghiant issentire ◊ sos candhidados sunt totu issentindhe in chirca de votos!◊ sos batos sunt issentindhe, a màulos, ca ant leadu fragu de peta! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu délirer Ingresu to rave Ispagnolu delirar Italianu delirare Tedescu irre sein.
issentíu issentídu
issepàre , vrb Definitzione serrare a cresura Sinònimos e contràrios impizare, inchesurare, incujare 1 | ctr. iscresurare Frases at tancau s'aggorru chin d-una filera de bratos cravaos in terra e issepaos a s'artària de s'ómine ◊ tochedhat che mazu su coro de sa bida, isserrau in petorras de malíssia issepadas a istupos de tiria.
isseperadúra , nf Definitzione su isseperare / fàchere a i. = a iscioberu Sinònimos e contràrios seberadura, séberu Ètimu srd.