issidàre ischidàre
issidàre 1 , vrb Definitzione carragiare a sida, de sida Sinònimos e contràrios infrascai.
issídhida issédhidu
issidiadúra irfidiadúra
issidiàu ifidàu
issidórju , nm: essidorzu*, issitorju Definitzione logu inue si essit o a ue faet a essire Sinònimos e contràrios essia | ctr. intrada.
issídu ischídu 1
issiènte ischènte
issientziàdu iscientziàdu
issilàre , vrb Definitzione bogare filu, trama, pendhiligione de cosa téssia Sinònimos e contràrios spollaciai, ilbulzare, istramai, sfilicitai.
issíle , nm: ansile*, essile Sinònimos e contràrios assíbile, bassili, cassí, grassíbile, ibbirru, ischirru Frases su nie at cuguzadu onzi logu e in ziru no si biet mancu un'issile.
issilicaméntu , nm Definitzione genia de fàmene, de gana de papare calecuna cosa Sinònimos e contràrios afinamentu, afinu, francusina, isaminamentu.
issilicàre , vrb Definitzione
sentire o àere coment'e fàmene, isanimamentu, afinamentu de ànima
Sinònimos e contràrios
schinitzai
Tradutziones
Frantzesu
avoir l'estomac creux
Ingresu
to feel hungry
Ispagnolu
tener hambre
Italianu
sentire languóre,
fame
Tedescu
Hunger haben.
issiligàre isciligàre
issiligógnu , nm Sinònimos e contràrios iserbadura, iserbonzu Ètimu srd.
issillòco isolócu 1
issímile , nm Definitzione ingestu chi si faet a istrochidura Sinònimos e contràrios ingestu, istrocu Frases apompiàndhemi faco sos issímiles ◊ mi so mantesu de rídere fachendhe sos issímiles in cara po carragliare su risu (B.Bandinu).
issiminzàre , vrb: scimingiai* Definitzione pigare prus che àteru a debbilesa, a frachesa, pigare pistighíngiu.
issiminzídu , agt Definitzione nau de ccn., chi no est cumprendhendho nudha, coment'e iscimingiau, illuinau Sinònimos e contràrios iscimingiau Frases totu issiminzida, si ch'est intrada a domo sua ca no at cumpresu nudha Ètimu srd.
issiminzíu , agt Definitzione chi at illangiau, est essiu làngiu Sinònimos e contràrios istrimuzidu, mabagrabiu, maltratu Ètimu srd.