Definitzione Definitzione
Sinònimos e contràrios Sinònimos e contràrios
Maneras de nàrrere Maneras de nàrrere
Frases Frases
Sambenados e Provèrbios Sambenados e Provèrbios
Terminologia iscientìfica Terminologia iscientìfica
Ètimu Ètimu
Tradutziones Tradutziones
étnicos:
cadhuresu | cdh. |
corsicanu | crsn. |
catalanu | ctl. |
catalanu aragonesu | ctl.a |
tedescu | deut. |
inglesu | engl. |
ispagnolu | esp. |
francesu | frn. |
grecu | grc. |
grecu bizantinu | grcb. |
germànicu | grm. |
italianu | itl. |
italianu lígure | itl.l |
italianu lombardu | itl.lm |
italianu napolitanu | itl.n |
italianu piemontesu | itl.p |
italianu sicilianu | itl.s |
latinu | ltn. |
latinu eclesiàsticu | ltne. |
latinu medievale | ltnm. |
malesu, de Malacca | mls. |
púnicu | pnc. |
àrabbu | rbb. |
àrabbu magrebbinu | rbb.m |
sardu | srd. |
sardu antigu | srdn. |
tabbarchinu | tbr. |
tataresu | ttrs. |
generales:
agetivu | agt. |
animales de allevam. | anall. |
animales arestes | anar. |
animales de abba | anb. |
animales raros | anra. |
ainas | ans. |
antigu, antigamente | ant. |
artículu | art. |
astronomia | astr. |
antunnas/codrolinu | atn. |
ausiliàri | aus. |
avérbiu | avb. |
baroniesu | bar. |
Bíbbia | Bb. |
bidha | bdh. |
bufóngiu | bfg. |
boghe de animale | bga. |
benidore | bnd. |
bíngia | bng. |
bestimenta | bst. |
boghe de verbu | bvrb. |
campidanesu | camp. |
calecunu/a | ccn. |
calecuna cosa | ccs. |
cunfronta | cfr. |
chímicu | chm. |
colores | clr. |
cumplementu | cmpl. |
erbas de cundhire | cndh. |
congiuntzione | cng. |
congiuntivu | cong. |
Cuncíliu Plenàriu Srd | CPS |
Canzoni pop. di Sard. | Cps |
cantones populares srd. | cps. |
partes de sa carena | crn. |
cerpiu/bobboi | crp. |
animale croxiu | crx. |
comente si narat | csn. |
calesisiat | css. |
costúmenes | cst. |
contràriu | ctr. |
cunditzionale | cund. |
domo | dmo. |
druches | drc. |
Èsodu | Es. |
Evangélios | Ev. |
fémina | f. |
fantasia (cosas de f.) | fnt. |
frores | frs. |
àrbures de frutuàriu | frt. |
físicu, pertocat sa física | fs. |
Génesi | Gén. |
gerúndiu | ger. |
giogos | ggs. |
imperfetu | imp. |
imperativu | impr. |
indicativu | ind. |
infiniu | inf. |
intransitivu | intrs. |
incurtzadura | intz. |
iscritu | iscr. |
it’est? | its. |
linnas de òpera | lno. |
logudoresu | log. |
laores | lrs. |
mascu | m. |
megabbàiti | Mb. |
móbbile, mobbília | mbl. |
medidas | mds. |
miriagramma | mgr. |
minore/diminutivu | min. |
maladias | mld. |
mànigos | mng. |
massaria | mssr. |
matas/tupas | mt. |
matemàtica | mtc. |
metallos | mtl. |
matas mannas | mtm. |
matas raras | mtr. |
númene fémina | nf. |
númene, nm. mascu | nm. |
númene iscientíficu | nms. |
nara!/pronúncia | nr. |
su naturale | ntl. |
interrogatigu | ntrr. |
Números (Bb.) | Núm. |
nuoresu | nuor. |
òperas antigas | opan. |
persona (grammàtica) | p. |
plurale | pl. |
pane | pne. |
poéticu | poét. |
prus che passau | ppas. |
particípiu passau | pps. |
provérbiu | prb. |
prendhas | prd. |
preide, crésia | prdc. |
prepositzione | prep. |
presente | pres. |
professiones | prf. |
pronúmene | prn. |
pronominale | prnl. |
propositzione | prop. |
pische, pisca | psc. |
piscadore | pscd. |
pastoria | pstr. |
parentella | ptl. |
pigiones | pzn. |
erbas arestes | rba. |
erbas de cura | rbc. |
erbas linnosas | rbl. |
parte de erba, de àrbure | rbr. |
erbrúgios | rbz. |
erbrúgios coltivaos | rbzc. |
riflessivu | rfl. |
armas | rms. |
minutu segundhu | s. |
sabores | sbr. |
is abes | sbs. |
sa die | sdi. |
singulare | sing. |
sonajolos | sjl. |
su logu | slg. |
sambenaos | smb. |
sonalla/sonàgia | snl. |
usàntzias | sntz. |
sessuale | ssl. |
istrégiu | stz. |
tempus cronológicu | tpc. |
tempus metereológicu | tpm. |
transitivu | trns. |
trasportos | trps. |
tessíngiu | ts. |
unu po medas | upm. |
variante/variantes | var. |
verbu | vrb. |
verbale | vrbl. |
genias fe carena | zcrn. |
| |
| |
A./c. S’istedhu * in d-una variante o sinónimu inditat in cale de custos est posta s’etimologia; in s’etimologia narat chi cussa est s’etm. suposta.
ispurtzigài , vrb Definitzione
pigare a ciafos, fintzes solu iscúdere
Sinònimos e contràrios
abbofetai,
iscanterjare,
iscarigai
/
isciúdere
Frases
gei mi praxit pagu a ispurtzigai genti travessa!…
ispúsciu , nm Definitzione
ispaporada forte
Sinònimos e contràrios
isúfiu
Frases
fúmia fúmia est torra arribbau su trenu, a ispúscius, fadendi "Ciuf! Ciuf!"
ispussighitàre , vrb Definitzione
coment'e cracare, cúrrere aifatu, istare tropu aifatu de ccn. giaendhodhi fintzes istrobbu / i. in d-unu logu = fagherebbei abbitu
Sinònimos e contràrios
ispossibire.
isputriàtu , agt Definitzione
its, chi est coment'e pudre? Si narat de sa pasta chi no impastat bene, chi abbarrat a cantos chi no apicigant.
isputzàre , vrb: isputziare Definitzione
pigare a disprétziu, coment'e cosa lègia, mala, de fuliare, coment'e candho de una cosa si narat Puci! grisandhodha: dhu narant fintzes in su sensu de istesiare (coment'e candho si fúliat ccn. cosa chi si grisat)
Sinònimos e contràrios
ilbantare,
ilzenzare,
ispresciare,
ispucire,
isvenzare,
menispresiare
Frases
macari isputzatu dae totu, in su tzilleri si sediat "a tavolino" e si ordinaiat carchi ispetzialinu
2.
ispútzia dae inoche, ca m'imbrutas!
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
éprouver du dégoût,
dédaigner
Ingresu
to scorn
Ispagnolu
despreciar
Italianu
spregiare,
schifare
Tedescu
verachten.
isputzídu , pps, agt Definitzione
de isputzire; chi est grisau, arrefudau, postu o lassau a una parte coment'e cosa chi nemos istimat, chi nemos bolet, pigada a disprétziu
Sinònimos e contràrios
grisadu,
irzenzadu
| ctr.
istimadu
2.
ma proite devet èssere isputzida cudha terra chi bos at dau sa vida?
Tradutziones
Frantzesu
vilipendé,
isolé,
esseulé
Ingresu
scorned,
emarginated
Ispagnolu
marginado
Italianu
vilipeso,
emarginato
Tedescu
verachtet.
isputzidúra , nf Definitzione
su isputzire
Sinònimos e contràrios
ispúcia
Ètimu
srd.
ispútzu , nm Sinònimos e contràrios
inzenzu,
menisprésiu
Frases
inue ispetat cumpassione acatat isputzu!
isputzucràre , vrb Definitzione
ispatzare, segare sa malesa, su matedu a meda o in prus; in cobertantza, ammeletzare cropos, surra
Sinònimos e contràrios
ammatutzare,
scrachirai.