A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

ispuntzitàre , vrb Definitzione bogare, tirare is puntzitas, is tacitas Sinònimos e contràrios stacitai | ctr. impuncitai, puntzitare Ètimu srd.

ispuntzonàda ispuncionàda

ispuntzonadúra , nf Sinònimos e contràrios ispuncionada Ètimu srd.

ispuntzonàre , vrb: spuncionai Definitzione agiummai comente e púnghere a puncione, nàrrere o fàere cosa po portare a unu a fàere ccn. cosa, fintzes ofendhendhodhu; fàere in puncione, cumenciare a istacare calecuna filera de granu de su moriscu Sinònimos e contràrios impunciai, impuntzonare, insissiligai, intzidiare, ispuntogliare, ispuntziare, ispuntzigonare, punciurrare, puntorjare, tzuntzullare Frases sas pudhas prus las ispuntzonabamus e prus s’istichiant e abarrabant firmas 2. isprunindhe su trigumoriscu faghiant tres muntones: unu de trigumoriscu ínnidu de isprunire, unu de corros ispuntzonados e s'àteru de corros isprunidos Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu taquiner, encourager Ingresu to spur, to sting, to prod, to tease Ispagnolu picar Italianu punzecchiare, spronare Tedescu sticheln, anspornen.

ispuntzorjàre ispuntogliàre

ispúnza , nf Definitzione crispa o gaja fata apostadamente, piega pitichedha e craca chi si faet a una gunnedha o àteru bestimentu Sinònimos e contràrios incrispa, pinnica, tabella Frases sunt fachendhe sas ispunzas de sa camisa e randha Ètimu ltn. *spondia Tradutziones Frantzesu pli Ingresu pleating Ispagnolu plisado, tableado Italianu pieghettatura Tedescu Fältelung.

ispúnza 1 ispògna

ispúnza 2 isprúnza

ispúnza 3 , nf Definitzione in is sacones, iscosidura, tretu chentza cosiu chi si lassat po intrare sa manu a murigare e ispràghere sa terga.

ispunzalòra , nf Definitzione genia de prana pitica, arta e istrinta, fine, po trebballare a oru de tretu prus artu Sinònimos e contràrios sciundarola Terminologia iscientìfica ans Tradutziones Frantzesu guillaume Ingresu rabbet plane Ispagnolu guillame Italianu sponderuòla Tedescu Kehlhobel.

ispunzigósu , agt Definitzione nau de tempus, chi est úmidu meda, orrosinandho Sinònimos e contràrios acuadinu, pioanu, pioinosu, proíxinu, proigiosu, prótinu Ètimu srd.

ispunzína , nf Definitzione abbighedha lébia, de pagu contu Sinònimos e contràrios arrosina, lentina, modhina, proischina Ètimu srd.

ispunzinósu , agt Definitzione nau de tempus, chi est fridu Sinònimos e contràrios abrosu.

ispunzòla ispanzòla 1

ispunzòla 1 , nf Definitzione su corgiolu ispinosu de sa castàngia Sinònimos e contràrios arone, ischissone, raga Frases si únfiat sa castanza in s'ispunzola, candho est lómpida Terminologia iscientìfica rbr.

ispunzòla 2 ispanzòla

ispunzolàda , nf Definitzione ispergiada de abbasanta, beneditzione chi giaet su preide betandho s'abbasanta Sinònimos e contràrios asperges, asprexa, ispertzoriada Frases s'esséntzia de su matrimóniu, a nàrrere sou, est s'amore, no sas cartas bulladas de munícipiu e ne sas ispunzoladas de babbai vicàriu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu aspersion Ingresu aspersion Ispagnolu aspersión Italianu aspersióne Tedescu Besprengung.

ispunzolàre ispanzolàre

ispunzólu ispanzòla 1

ispupàre , vrb Definitzione ufronare, cumenciare a còere, nau de sa figu.