A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

isúmbru , nm Definitzione coment'e aumbru, genia de ofesa, de pentzamentu coment'e timendho o suspetandho cosa Sinònimos e contràrios assúmbridu, assumbru* Tradutziones Frantzesu effarouchement Ingresu umbrage Ispagnolu resentimiento Italianu adombraménto Tedescu Ressentiment.

isumésciu , nm Definitzione unu tanti meda, cantidade manna, cosa abbundhante, a meda, in prus de su chi bisòngiat o serbit / i. de… = debberone…, meda Sinònimos e contràrios biaxi, isàsinu, isériu, issumàssia Frases unu tempus che fit sa malària, ma ch'est galu su bentu malu, s'abba a isumésciu, s'astrau chi brujat ◊ ojos de braja alluta cheria po brujare s'isumésciu de male chi est in terra ◊ su babbu a cua pianghet a isumésciu Tradutziones Frantzesu surabondance Ingresu superabundance Ispagnolu superabundancia Italianu sovrabbondanza Tedescu Überfluß.

isumíre , vrb Definitzione iscabbúllere a unu de un'óbbrigu Sinònimos e contràrios disgagiai, francare, iscrancai Tradutziones Frantzesu exempter Ingresu to exempt Ispagnolu eximir, dispensar Italianu esentare Tedescu entbinden.

isunfiàre , vrb Definitzione pèrdere o fàere essire s'ufrore, s'ària Sinònimos e contràrios iddrufare, irgonfiae Frases est tempus como de isunfiare, de finire sos volos in aeras ca arriscu bi at de che botare in mare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu dégonfler, désenfler Ingresu to deflate Ispagnolu desinflar Italianu sgonfiare Tedescu entleeren.

isúnfiu isúfiu

isungedhàre , vrb: isungredhare Definitzione bogare is unghedhas a is animales pangaos, preparandhodhos po dhos fàere a petza Sinònimos e contràrios irgaligare, iscatolare, isungiare Ètimu srd.

isungiàre , vrb: isungrare Definitzione tròchere o bogare is ungas; iscúdere a ungas, a manos; trebballare a ungas, a pódhighes Sinònimos e contràrios idungari, irgaligare / isangrulare Frases ses solu, rafiendhe in sa terra, isungèndhedi in runcos de malesa 2. sa pitzinnedha cheriat tocare totu, ma sas mannas l'isungiavant, carchi vorta (G.Chironi) 3. sunt colados in cheas e in sedhas, intro de ruos pungosos chi ant isungiadu cun madarocadas Ètimu srd.

isungràda , nf: isungrata Definitzione su isungrare; cropu a ungas, a manos, iscarràfiu, segada fata cun is ungas; fintzes unu tanti de cosa cantu s'unga, pagu pagu 2. no bi at bistu prus, li dat un'isungrata e li leat sa furcheta dae manos ◊ mi at picatu a isungratas a gula 3. no apo drommidu mancu un'isungrada (Z.Porcu)◊ de cussu no che n'at un'isungrada! Ètimu srd.

isungradúra , nf Definitzione su isungrare Ètimu srd.

isungràre isungiàre

isungràta isungràda

isungredhàre isungedhàre

isungrisúngri , nm Definitzione martzidura de sa carre a inghíriu de s'unga, matéria Sinònimos e contràrios inghiriúngia, ungriungri Ètimu srd.

isupàda , nf: isupata Definitzione sinnu de bestiàmene Sinònimos e contràrios supada Ètimu srd.

isupàre , vrb Definitzione segare a crepadura coment'e aperindho a dónni'ala, a iscanciofadura, coment'e faendho un'upu (aina po bodhire figumorisca) Frases t'isupo su cúcuru si ti ponzo manu! 2. cun muzere, cun frades ses in gherra? sos amigos t'isupant sa rejone! Ètimu srd.

isupàta isupàda

isurcàda , nf Definitzione su isurcare Sinònimos e contràrios tucada Ètimu srd.

isurcàre , vrb Definitzione cumenciare, iscapare o pigare a fàere ccn. cosa Sinònimos e contràrios illorare, infusilare Frases isurcabant a cúrrere Ètimu srd.

isuréri , agt Sinònimos e contràrios isoridu, usureri* Frases tenes resone de ti lamentare: no est gai isurera sa natura cantu bi ndh'at de s'ómine abbandhonu (M.Salis).

isuría , nf Definitzione sa maladia o vítziu de no lassare nudha a s'àteru, de bòllere totugantu, gana manna de àere o de papare cosa meda Sinònimos e contràrios allurpidura, arràngulu, asuréntzia, asuria*, asurímini, limiore, soria | ctr. bonugoro.