marròni marròne
marronía , nf Definitzione su portare marra, trassas malas Sinònimos e contràrios marra 2, trampa, transa Frases su matzone chi daet a bídere sa marronia no est mai matzone Ètimu srd.
marroníscu , nm Definitzione marrone piticu, marronedhu Sinònimos e contràrios marrantzedha, marraschedha, marrita, tzampita Frases fut a marroniscu abbandu un'erriga de corcoriga Terminologia iscientìfica ans.
marrontzedhàda , nf Definitzione tzapitada, trebballu fatu a marrontzedhu Sinònimos e contràrios marradura, marríngiu, tzapitonzu Ètimu srd.
marrontzedhàre marrintzedhàre
marrontzédhu , nm Definitzione marrighedha, marra pitica po trebballare laores candho funt piticos Sinònimos e contràrios tzampita Ètimu srd.
marronzíle , nm Definitzione calidade de àghina Frases bi apo marronzile druche e licantzu cun zirone de Ispagna Terminologia iscientìfica frt.
marrónzu marrógnu
marrósu , agt Definitzione
chi portat dentímine bellu, dentes bellas, bonas / gatu m. = batu areste; tilipirche m. = genia de pibitziri mannu chi portat is cambas longas a serracu
Frases
beni, mucitu marrosu, e papadindhedhu!
Sambenados e Provèrbios
smb:
Marrosu
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
qui a une belle denture
Ingresu
the one who has good teeth
Ispagnolu
que tiene una buena dentadura
Italianu
che ha dentatura buòna
Tedescu
ein gesundes schönes Gebiß besitzend.
marrúbbiu, marrúbiu marrapíu
marrúcia , nf: marrutza Definitzione min. de marra, marra minore; sa prima dente chi bogat su pipiu, dente de late Sinònimos e contràrios marraschedha, marrinzedha, marrita, marruntzedha / marrulledha.
marrudhàle , nm Definitzione ossu mannu, cun su meudhu.
marrúdu , agt Definitzione chi portat dentes mannas, murru chi essit meda / gatu m. = batu areste (felis silvestris lybica) Sinònimos e contràrios dentudu Frases nci dh'at fatu fui in crabetura a us'e gatu marruda ◊ atentzione a sa cadrija, sinono custa batu marruda nos leat su pische! Ètimu srd.
marrúfa , nf Definitzione cosa chi si faet a ingannu, po ingannare s'àteru Sinònimos e contràrios abberintu, farrassa, troga Frases si est infelenau po sa marrufa chi dhi ant fatu.
marrúfu , nm Definitzione
nassa e logu inue tenent e pesant s'aliusta bia
Terminologia iscientìfica
pscd
Tradutziones
Frantzesu
vivier pour langoustes
Ingresu
lobster hatchery
Ispagnolu
criadero para langostas
Italianu
vivàio per aragòste
Tedescu
Langustenteich.
marrúgiu, marrúju , nm Definitzione marrúbiu biancu, genia de erba chi su bestiàmene no papat ma chi ponent a meighina puru e a fàere licore; àteras arratzas de marruju: m. burdu = Lycopus europaeus, m. ruju = marrúbiu spinosu (Marrubium alysson) Sinònimos e contràrios alassucru, mamarruju, marrapiu*, marrófiu Frases curàndhesi a marruju e a frazia, no cheriat mutire su dotore (Z.A.Cucca)◊ lu pianto a marruju de su chi gighet su fiore ruju Terminologia iscientìfica rba, rbc, Marrubium vulgare.
marrulàre , vrb Definitzione matzigare, mastighinzare Sinònimos e contràrios maciai, papai Frases no agatendhe àteru, si abboneit a marrulare un'aizu de fenu.
marrulèo , nm Definitzione muntonedhu de pedra iscàbula, iscapa Sinònimos e contràrios moderina, morighina.
marruléu , nm Definitzione persona de pagu impita, de pagu giudu Frases sunt totu de acordu po agiudare custu marruleu!
marrullèdha , nf Definitzione marrúcia, dente de late Terminologia iscientìfica crn.