Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

aprétziu , nm Definitzione su apretziare, carculare de importu Sinònimos e contràrios apretziamentu, càlculu Frases no istimis s'aprétziu chi ti podit benni de idea ingannosa! ◊ issu in s'aprétziu no est bantaxeri Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu estime, appréciation Ingresu esteem, appreciation Ispagnolu aprecio Italianu stima, apprezzaménto Tedescu Wertschätzung.

cherínzu , nm Definitzione su si chèrrere, su s'istimare Sinònimos e contràrios afetu, amore, apegu, istima Frases sos sapores de su cherinzu vene vardat sa vida dae cada assustu ◊ de totu s'issóniu, de totu su machine de sa vida arreat petzi su cherinzu vene Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu estime, affection Ingresu fondness Ispagnolu cariño Italianu stima, affètto Tedescu Achtung, Zuneigung.

créita , nf: crétida Definitzione su crèdere, su giare fide; su si crèdere a tropu, su si craculare prus de su chi unu est Sinònimos e contràrios credéntzia 1, cretimenta, imbufadura / creitura, magnosidade, presuméntzia Frases o sognos incantosos, crétida s'apo dadu, ma però solu un'umbra apo sighidu (P.Sulis)◊ no mi fido ne crétida ti dao 2. cussa pitzoca no istat ritza dae sa créita ◊ fit ufratu che bússica dae sa créita Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu crédit, confiance, très grande estime de soi-même Ingresu credit, trust, excessive self evaluation Ispagnolu crédito, confianza, sobrestimarse Italianu crédito, fidùcia, autostima eccessiva Tedescu Ansehen.

iltimassiòne , nf: istimascione, istimassione, istimatzione, stimatzioni Definitzione sentidu de amore chi si tenet a unu o a una Sinònimos e contràrios amore, istima | ctr. menisprésiu, ódia Frases de istimatzione su coro mi as pienu dae candho ti apo bidu! ◊ in segretu mi nara s'istimascione chi mi as! ◊ sos chi cheres tue a cojuvare no ti tenent istimatzione ◊ nemos li negat s'istimatzione, a isse ◊ no zelo de preguntare, bella mea, si ses sana… s'istimassione nostra imbidiada nos l'ant! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu estime, affection Ingresu esteem, love Ispagnolu afecto (m), cariño (m), estimación Italianu stima, affètto, affezióne Tedescu Wertschätzung, Liebe, Zuneigung.

istíma , nf: stima Definitzione su sentidu de bòllere bene; fintzes idea bona, cuncetu bonu chi si pentzat de s'àteru, su càrculu chi si faet de s'àteru Sinònimos e contràrios afetu, amore, apegu, cherinzu, iltimassione Frases a s'amigu chi méritat istima devias nessi a isse calculare (A.Casula)◊ si no azes istima de sa fémina chi so picandhe… tandho no azes amore mancu a sa pessone mea! Tradutziones Frantzesu estime, admiration Ingresu admiration, esteem Ispagnolu estimación, aprecio Italianu stima, ammirazióne Tedescu Wertschätzung, Bewunderung.

istimàdu , pps, agt, nm: stimau Definitzione de istimare; chi dhi tenent istima; sa persona istimada 2. istimadu professore, mi at fatu piaghere chi…◊ sa mama fit lastimosa de cudhu fizu istimadu chi l'aiant mortu Tradutziones Frantzesu estimé, aimé Ingresu esteemed, dear Ispagnolu apreciado, estimado Italianu stimato, caro, dilètto Tedescu geschätzt, lieb, geliebt.

«« Torra a chircare