Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

afessionàre , vrb: afetzionai, afetzionare Definitzione pònnere amore a s'àteru, a calecuna cosa Sinònimos e contràrios amorare, apegai Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu s'affectionner Ingresu to become fond of Ispagnolu encariñarse, apegarse Italianu affezionarsi Tedescu Zuneigung fassen.

afétu , nm: ofetu Definitzione sentidu bonu, de amore, chi si provat po un'àteru / ghetai o fissai, pònnere afetu a unu = istimai a unu, pònnere amore, indiosàresi de ccn. Sinònimos e contràrios amore, apegu, friscione, iltimassione, istima Frases pustis de tantu tempus dhi at ghetau afetu ◊ gei dhis at ghetau afetu, pobidhu miu, a custas tzípulas!…◊ de sendi piciochedhu ti apu fissau afetu ◊ is afetus mius no s'isciollint ◊ s'afetu est postu a tie, rosa mia! Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu affection Ingresu fondness Ispagnolu afecto, cariño Italianu affètto, affezióne Tedescu Zuneigung.

apegài , vrb Sinònimos e contràrios afessionare, amorare, apicigai Frases tzia Filomena si fiat apegada a custa pipia pariat chi dhi fiat filla (G.Ortu) Ètimu ctl., spn. apegar Tradutziones Frantzesu s'accrocher, s'attacher Ingresu to stick, to grow fond of Ispagnolu apegarse Italianu appiccicare, affezionarsi Tedescu ankleben, Zuneigung fassen.

apégu , nm Definitzione genia de sentidu po s'àteru, de bonu Sinònimos e contràrios amore, atacamentu, istima Frases s'apegu a su meri est sa sorti de su serbidori Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu accrochage, attachement Ingresu affection Ispagnolu apego Italianu attaccaménto, affètto Tedescu Anhänglichkeit, Zuneigung.

cherínzu , nm Definitzione su si chèrrere, su s'istimare Sinònimos e contràrios afetu, amore, apegu, istima Frases sos sapores de su cherinzu vene vardat sa vida dae cada assustu ◊ de totu s'issóniu, de totu su machine de sa vida arreat petzi su cherinzu vene Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu estime, affection Ingresu fondness Ispagnolu cariño Italianu stima, affètto Tedescu Achtung, Zuneigung.

disapegài , vrb Definitzione pèrdere s'amore, s'istima po ccn. o calecuna cosa Sinònimos e contràrios disamorai, ispitzigare Tradutziones Frantzesu se désaffectionner Ingresu to lose one's enthusiasm Ispagnolu desapegarse Italianu disaffezionarsi Tedescu die Zuneigung verlieren.

géniu , nm: zéniu Definitzione coment'e istima, amore, su pràghere de una cosa, mescamente de una persona Sinònimos e contràrios gustu 1 Maneras de nàrrere csn: rúere in géniu a unu = sètziri in callu; èssere, andhare, andai a géniu a unu = èssere o andhare comente piaghet a unu, a gustu de unu; betare, pònnere zéniu, parai géniu a ccn. = ghetai istima Frases balet prus su zéniu chi no sa bellesa ◊ sos génios no sunt totu chepare ◊ apo incontrau unu piciocu de géniu miu ◊ de sas bajanas no ndhe li andhaiat una a géniu ◊ pommori de is atzionis ti apu pérdiu de géniu ◊ bi tenzo géniu a cussa fémina! ◊ mi cojo a su géniu meu! ◊ cun Lenedha s'istimaus, si teneus géniu apari e s'isposaus ◊ non mi ndhe olvido mai: su géniu meu est postu a tie! Sambenados e Provèrbios prb: su bestire a géniu de totu, su mandhigare a géniu tuo Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu sympathie Ingresu genius, attraction Ispagnolu simpatía Italianu gènio, simpatìa Tedescu Gefallen, Zuneigung, Sympathie.

iltimassiòne , nf: istimascione, istimassione, istimatzione, stimatzioni Definitzione sentidu de amore chi si tenet a unu o a una Sinònimos e contràrios amore, istima | ctr. menisprésiu, ódia Frases de istimatzione su coro mi as pienu dae candho ti apo bidu! ◊ in segretu mi nara s'istimascione chi mi as! ◊ sos chi cheres tue a cojuvare no ti tenent istimatzione ◊ nemos li negat s'istimatzione, a isse ◊ no zelo de preguntare, bella mea, si ses sana… s'istimassione nostra imbidiada nos l'ant! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu estime, affection Ingresu esteem, love Ispagnolu afecto (m), cariño (m), estimación Italianu stima, affètto, affezióne Tedescu Wertschätzung, Liebe, Zuneigung.