Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

cimbússa , nf: cimussa, gimussa, tzimusa, zimussa Definitzione sa fasca de pònnere a su pipiu de naschidórgiu imbodhigada in chintzu (o de àtera genia po fascare un'arremu); genia de chintórgiu largu de pònnere in chintzu, in costúmene de fémina Sinònimos e contràrios chimusa, fasca / cdh. cimuxa Frases candu nasciat su pipiu serbiant is cimbussas, su triàngulu, su cuacedhu ◊ po sa fasciadura is cimbussas, unu poghedhu fragósidas, si dhas prestàt tziu Pietrinu Terminologia iscientìfica bst Ètimu ltn. cimussa Tradutziones Frantzesu lange, lisière Ingresu selvage Ispagnolu pañal Italianu fàscia per neonati Tedescu Windel.

fàsca , nf: fàscia 1, fassa, frasca 2 Definitzione tira de orrobba larga e longa calecuna passa, prus che àteru po imbodhigare in chintzu a criaduras de naschidórgiu: sa fasca de garza est prus istrinta e meda prus longa; in calecunu logu, est sa fascadroxa, pinzos de acapiare in chintzu a deventale; fasca podet èssere fintzes una tira de pedhe (fasca de sola) o àtera cosa lada e forte inter duas orrodas po chi s'una movendhosi passet su movimentu a s'àtera; s'anedhu chi si donat a sa fémina Sinònimos e contràrios benda, fascada, fasciola, sciasca / fascadòrgia / tira / anedhu, fasceta Frases in sardu iscrio ca est sa limba mia chi apo imparadu dae candho in sa fasca ancora fia (G.Terrosu)◊ candho benit in fizos, issa corcat in letu e tue abbizu a fàghere fascas! ◊ zuchiat una manu fascada chin d-una fasca de frandha ◊ su síndhigu si at postu sa fasca pro abbojare sas autoridades Terminologia iscientìfica ts Ètimu ltn. fascia Tradutziones Frantzesu lange Ingresu bandage Ispagnolu faja, venda, pañales Italianu fàscia Tedescu Windel, Band.

mantèdha 1 , nf, nm: mantedhu 2, montedhu, muntedhu Definitzione coment'e unu pannighedhu chi si ponet a is pipios po dhis imbodhigare su culitu; a logos est fintzes su muncadoredhu Sinònimos e contràrios cuatzu, culíciu Frases tenet una criadura ancora in muntedhos ◊ dogni die li devimos samunare sos muntedhos a su pitzinnu ◊ sos mantedhos de su pitzinnu sunt ispartos pro assutare ◊ su montedhu fit de oro, sa mantíglia de brocadu Terminologia iscientìfica bst Ètimu ltn. mantellum Tradutziones Frantzesu couche, lange Ingresu napkin Ispagnolu pañal Italianu pannolino Tedescu Windel.

tíra , nf, nm: tiru 2 Definitzione crantu, orrugu longu e istrintu de calecuna cosa, pruschetotu de cosa lada (orrobba, pedhe e àteru), nau fintzes de tretu de terrenu istrintu e longu; fintzes errigas de colore diferente in s'orrobba / min. tiredha, tiriedha, tirighedha, tirinedha, tirixedha Sinònimos e contràrios loria, tirete, zira Maneras de nàrrere csn: faindi tiras, de unu = bogare a corriolos, fàgherelu a bisera; segai a tiras = a tizas longas Frases nemus cosit una tira de arrobba noa a unu bestiri béciu ◊ portàt is peis e is manus trogaus a tiras de linu ◊ at segau su lentzolu a tiras a tiras ◊ cun sas frófighes at segadu sa velina a tirighedhas ◊ de bestiolus nci nd'at a màncias e a tiras 2. a s'orbescidroxu iat bistu una tira de terra: fiat un'ísula ◊ tengu una tira de terra chi no balit nudha Ètimu ctl., spn. Tradutziones Frantzesu bande, lange Ingresu strip, band Ispagnolu tira, raya Italianu strìscia, banda, fàscia Tedescu Streifen.

«« Torra a chircare