àlchida , nf, nm: àlchidu,
àrchidu,
àrchita,
àschida,
àschidu Definitzione
fortza o fintzes abbilesa de fàere cosa, de cumandhare, de s'impònnere a is àteros, de si fàere arrespetare
Sinònimos e contràrios
acru 1,
archete,
arpados,
folteléntzia
Frases
no apesit àschidos de andhare ◊ a ndhe tenet de àrchidos, cuss'ómine! ◊ torreit in ànimos bonos e de bon'àschidu a che congruire s'òbera de sa die (A.Canalis)◊ a solu no mi abbastant sos àschidos pro ti fàghere leare cussas camineras ◊ cussu no at àteras àrchitas ◊ no apeint sos àschidos de li frimmare sas peràulas in buca
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
énergie,
vigueur,
autorité,
prestige
Ingresu
authority,
power,
vigourprestige,
arrogance
Ispagnolu
autoridad,
poder
Italianu
autorità,
potére,
prestìgio
Tedescu
Macht,
Ansehen.
ardúriu , nm: ardurzu,
artória,
artóriu,
artúriu Definitzione
sa fortza, mescamente in sa carena, chi unu si paret de tènnere e chi tenet de fàere cosa, o fintzes su coràgiu, sa face; arremu de sa carena, sa carena etotu
Sinònimos e contràrios
abbrétiu,
ardura,
balia,
bidória,
fiamore
/
ardile
/
melmu
Frases
li est dófidu cussu corpu, li at leadu totu sos artórios ◊ sa morte de sa muzere li at leadu totu sos artúrios ◊ so chentza artúrios nudha de cantu so débbile ◊ si si fit cojada si aiat catzadu cuss'ardurzu!
2.
no aiat ardúrios de escire pro no èssere arrestadu ◊ no aiat ardúrios de ndhe artziare sos ojos dai sa birgonza
3.
s'animalatzu mi abbaidaiat cun ogros de fiamas e sa rúnzida chi li essiat dai corpus mi atraessaiat sos artúrios (G.Ruju)
Tradutziones
Frantzesu
vigueur,
ardeur
Ingresu
ardour
Ispagnolu
vigor
Italianu
vigóre,
ardóre
Tedescu
Kraft,
Leidenschaft.
bríu , nm Definitzione
fortza e fintzes capacidade de fàere cosa / èssere chentza brios de nudha = chentza fortzas, sentíresi débbile
Sinònimos e contràrios
balia
Frases
addolumannu meu, apo pérdidu sos brios ◊ candho ti lasso, Sardigna istimada, mi truncat donzi àschidu, onzi briu ◊ su binu de Olíana est de cudhu chi mintet briu!
2.
deo so su chi in brios l'apo posta e àtere si ndh'est aprofetendhe!
Tradutziones
Frantzesu
force,
vigueur
Ingresu
vigour
Ispagnolu
vigor,
energía
Italianu
vigóre
Tedescu
Stärke.
calentèsa , nf Sinònimos e contràrios
prospore
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
vigueur,
prospérité
Ingresu
vigour
Ispagnolu
vigor
Italianu
vigóre,
prosperità
Tedescu
Kraft.
russària , nf: grussària* Definitzione
su èssere grussu de is cosas, sa distàntzia de una parte a s'àtera
Sinònimos e contràrios
grussesa
/
ttrs. grussétzia
| ctr.
finària
Frases
za ndhe zughet de russària cussu truncu de chercu!…
Tradutziones
Frantzesu
robustesse,
force,
vigueur
Ingresu
sturdiness
Ispagnolu
grosor
Italianu
robustézza
Tedescu
Stärke.