Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

àlchida , nf, nm: àlchidu, àrchidu, àrchita, àschida, àschidu Definitzione fortza o fintzes abbilesa de fàere cosa, de cumandhare, de s'impònnere a is àteros, de si fàere arrespetare Sinònimos e contràrios acru 1, archete, arpados, folteléntzia Frases no apesit àschidos de andhare ◊ a ndhe tenet de àrchidos, cuss'ómine! ◊ torreit in ànimos bonos e de bon'àschidu a che congruire s'òbera de sa die (A.Canalis)◊ a solu no mi abbastant sos àschidos pro ti fàghere leare cussas camineras ◊ cussu no at àteras àrchitas ◊ no apeint sos àschidos de li frimmare sas peràulas in buca Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu énergie, vigueur, autorité, prestige Ingresu authority, power, vigourprestige, arrogance Ispagnolu autoridad, poder Italianu autorità, potére, prestìgio Tedescu Macht, Ansehen.

alteríu , nm Definitzione su no èssere a su normale de uta, de umore; manera de fàere de chie paret arrennegau o si credet meda Sinònimos e contràrios airu, arrennegu, nechidonzu / barrosia, blaga, magnosidade, prejumu, pumonaza, teciura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu colère, morgue, suffisance Ingresu anger, arrogance Ispagnolu cólera, jactancia Italianu còllera, spòcchia Tedescu Zorn, Dünkel.

altivèsa , nf: artivesa Definitzione su si crèdere meda o tropu; idea bona de sèi etotu, cunsideru mannu, de importu Sinònimos e contràrios altària, barrosia, chibberesa, fumore, madérria Frases abboghinendhe "Fortza paris!" li daat corazu e artivesa ◊ no l'apo fatu pro artivesa a m'incarrigare sa morte de un'ómine in parte sua ◊ po s'altivesa chi tenit no dhu podint biri Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu hauteur Ingresu arrogance Ispagnolu altivez Italianu alterìgia, orgóglio Tedescu Hochmut.

arródhu , nm Definitzione manera de fàere isfacia de chie si credet meda; fintzes mannosia Sinònimos e contràrios barrosia, callabbia 1, campiania, fórrigu, pumonaza Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu suffisance, insolence Ingresu arrogance Ispagnolu engreimiento, descaro Italianu bòria, insolènza Tedescu Aufgeblasenheit, Frechheit.

arrogantàre , vrb: arrogantziare Definitzione foedhare male, arrespòndhere, brigare, coment'e faendho is prepotentes, is barrosos, is tostorrudos, chentza bòllere arreconnòschere s'arrexone de is àteros; fàere is prepotentes / a. su trotu = pretare su dortu, sighire a pretènnere sa resone ischindhe de no ndh'àere Sinònimos e contràrios abbetiae, campaniare Frases arrogantat sena frenu e puntígliat pro dogni gnagneria ◊ cudhos sunt torrados a arrogantare cun issu, a bortas a briga e a bortas in paghe ◊ Rosina si los leit amore amore e sos balentes no apeint prus it'e arrogantare ◊ insistis e poi no la piantas, ischindhe chi as tortu e arrogantas! (T.Curcu) 2. su fogu est arrogantziendhe: peri sa carrela sunt brujendhe pabilu, fozos, e sa zente fuit gridendhe Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu parler avec arrogance Ingresu to speak with arrogance Ispagnolu hablar con arrogancia Italianu parlare con arroganza Tedescu mit Anmaßung sprechen.

barrosía , nf Definitzione su donu… de is barrosos, de chie foedhat meda, su si crèdere, su si giare importàntzia meda Sinònimos e contràrios alteriu, blaga, barrosímini, fanfarronia, magnosidade, morrófia, prejumu / ttrs. pagliosumu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu morgne, suffisance Ingresu arrogance Ispagnolu jactancia Italianu spòcchia, bòria Tedescu Hochmut.

bravàda , nf: bravata Definitzione genia de coràgiu o atza chi paret chi tenet su barrosu, chie si credet meda Sinònimos e contràrios aminia, brafantaria, bràglia, cogorone, iscòcoro, ispudrédhiu Frases no ti bincant sos superbos filisteos chi ant bravata, ma no ant coràgiu (P.Casu) Tradutziones Frantzesu violence, force, arrogance Ingresu arrogance Ispagnolu prepotencia Italianu prepotènza, tracotanza Tedescu Überheblichkeit, Rechthaberei.

callabbía 1, callàbbia , nf: calubbia, gallubbia Sinònimos e contràrios arrodhu, arrogantia, campiania, pumonaza Frases niune li at paradu mai fronte: pro cussu est chi at leadu calubbia ◊ babbu tou mi trateit male e cun callabbia Tradutziones Frantzesu arrogance Ingresu arrogance Ispagnolu arrogancia Italianu arroganza Tedescu Vermessenheit.

campianía , nf Definitzione manera de fàere o de foedhare a prepoténtzia de chie si credet unu pagu tropu o pigat a pagu cunsideru s'àteru Sinònimos e contràrios arrodhu, arrogantia, callabbia 1 Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu arrogance Ingresu arrogance Ispagnolu arrogancia Italianu arroganza Tedescu Arroganz.

cogoròne , nm Sinònimos e contràrios aminia, angóniu, bagianeria, bràglia, bravada, iscòcoro, ispudrédhiu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu rancune, arrogance Ingresu rancour, arrogance Ispagnolu rencor, arrogancia Italianu rancóre, tracotanza Tedescu Groll, Anmaßung.

iscòcoro , nm: iscògoro Definitzione manera de fàere a poderiu / èssere a iscòcoros = a ischirchinadas Sinònimos e contràrios aminia, bagianeria, bràglia, bravada, cogorone, ispudrédhiu / abbaldansa, alidantza, atrevimentu, balia Tradutziones Frantzesu arrogance, autoritarisme Ingresu arrogance Ispagnolu arrogancia Italianu tracotanza, prepotènza Tedescu Anmaßung, Überheblichkeit.

ispudrédhiu , nm Definitzione su si pentzare o crèdere meda e fartare de arrespetu cun s'àteru Sinònimos e contràrios aminia, bagianeria, bràglia, bravada, cogorone, iscòcoro Frases deo mai peràulas apo nadu de ispudrédhiu e corconu (G.Ruju)◊ a ndh'as de ispudrédhiu, mancuberi sias… Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu irrévérence, arrogance Ingresu arrogance, irriverence Ispagnolu irreverencia Italianu irriverènza, tracotanza Tedescu Respektlosigkeit, Anmaßung.

magnosidàde , nf: mannosidade Definitzione su si crèdere meda meda, a tropu, ma fintzes su àere un'idea bona, de arrispetu, de cunsideru donniunu po issu, su si crèdere de importu Sinònimos e contràrios alteriu, banesa, barrosia, blaga, morrófia, prejumu / ttrs. pagliosumu / manniénscia, mannitúdine mannosia, púdriu Frases pro sos pitzinnos fit una mannosidade a zúchere sas partes a sas famíllias de su bichinau ◊ frimma sa mannosidade chi est distruendhe su logu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu orgueil, morgue, suffisance Ingresu arrogance Ispagnolu soberbia Italianu supèrbia, spòcchia Tedescu Hochmut.

rochèlla , nf Definitzione su fàere o nàrrere de is barrosos chi repicant pretendhendho tropu e cosas trotas puru, su abbarrare abbetiandho fintzes po su chi no andhat bene o po cosas difíciles Sinònimos e contràrios abbétia, bicàcara, rochellia, tostorrímine Frases e andhe rochella sa chi zughes: candho ti fissas a una cosa za faghet gai a ti che la bogare dae conca! ◊ apo bidu sas avrinas de sas dies e sas rochellas ◊ frúndhiche sa presse e sas rochellas! 2. piús forte de onzi tribbulia est sa rochella nostra de bi agatare de paghe, prima o poi, unu lughinzu (T.Rubattu) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu arrogance Ingresu arrogance Ispagnolu arrogancia, altanería Italianu arroganza Tedescu Arroganz.

spacàra , nf Sinònimos e contràrios ispacunada, spaca Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu morgue Ingresu boasting, arrogance Ispagnolu engreimiento, fanfarronada Italianu bòria, spacconata Tedescu Aufgeblasenheit, Prahlerei.