Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

abbentràre , vrb: abbrentare Definitzione papare, betare a bentre a meda, a tropu, tzatzare; portare su bestiàmene a pàschere, po si tzatzare Sinònimos e contràrios abbentruscare, abbidhiai, abbiscarzare, abbuselcare, abbuzare, aelcare, apasterare, atatamacare, imbrentai, mascare, tesciare / atatare Frases cussu puzone est semper chin su pitu apertu pessandhe a s'abbrentare ◊ ponzesint sa peta e s'abbentresint cun fàmine caninu ◊ su sirbonedhu aiat sutu e si fit abbrentadu ◊ a s’abbentrare est avesu de porcos: su mannicare a serentis est de ómines ◊ si fit meda, de su produtu si ndhe abbrentaiat ca su cummérciu de oe no che fiat! 2. a pitzinnedhu aio duas vacas e andhao dogni die a las abbrentare 3. issu abbrentau a binu e sa famíglia a fàmine! ◊ fimus bene abbrentadas e cuntentas e amus cantau e ballau 4. tue abbrentas sa zente a fàulas! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se bourrer s'empiffrer, se gaver Ingresu to stuff oneself Ispagnolu llenarse, atiborrarse Italianu rimpinzarsi Tedescu sich vollstopfen.

abberchedhàre , vrb Definitzione fàere che berchedha (totu bentre), giare a papare o a bufare meda, tzatzare Sinònimos e contràrios abbentrare, abbentruscare, abbiscarzare, abbudagare, abbuselcare, abbuzare, imbrentai Frases tue, dutore, ti abberchedhas: fumas che turcu, màndhigas che boe, bufas e pones fatu a sas munnedhas! ◊ unu grodhe atacat a manigare ua finas a si abberchedhare: si che at fatu sa mata che túmbaru! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se bourrer, s'empiffrer, se gaver Ingresu to stuff oneself Ispagnolu llenarse, atiborrarse Italianu rimpinzarsi Tedescu sich vollstopfen.

abbidhiài , vrb Definitzione papare meda, agiummai coment'e bogare su bídhigu, s'imbíligu, de cantu est prena sa bentre Sinònimos e contràrios abbentrare, abbentruscare, abbiscarzare, abbrentosicare, abbudagare, abbuselcare, abbuzare, afraschedhare, atatamacare, imbrentai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se rassasier Ingresu to shift oneself Ispagnolu atiborrarse, hartarse Italianu satollarsi Tedescu sich sättigen.

abbigàre 1 , vrb rfl: abbrigare, abrigare Definitzione pònnere in aprigu, asuta de calecuna cosa o logu po no pigare bentu, o abba o àteru Sinònimos e contràrios aggrundhare, apigai, apogiai, arrundhare, crancare, frànghere, partare Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu se protéger, s'abriter Ingresu to protect oneself Ispagnolu ampararse, abrigarse Italianu ripararsi Tedescu Zuflucht suchen.

abbiscarzàre , vrb Definitzione prènnere bene s'iscàrgiu, papare meda Sinònimos e contràrios abbentrare, abbrentosicare, abbudagare, abbuselcare, abbuzare, imbrentai, sgagliubbai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se bourrer, s'empiffrer, se gaver Ingresu to stuff oneself Ispagnolu llenarse, atiborrarse, hartarse Italianu rimpinzarsi Tedescu sich vollstopfen.

abbudhài, abbudhàre , vrb Definitzione tzatzare a meda, a tropu (e mescamente nau cun tzacu); púnghere cun calecuna cosa; pèrdere su bonumore / abbudhaisí de sonnu = drommire meda Sinònimos e contràrios abbentrare, abbentruscare, abbidhiai, abbiscarzare, abbudagare, abbudhescare, abbuzare, aelcare, imbrentai, intrudhiri / istocagiare / abbudhonadu, annicare, pirmare Frases si ndhe fit abbudhadu tantu chi su giagadu in su labiolu che fit faladu piús de unu prammu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se bourrer Ingresu to stuff oneself Ispagnolu atiborrar, llenar Italianu rimpinzare Tedescu vollstopfen.

abbuselcàre, abbusercàre , vrb: abbusescare Definitzione prènnere sa busériga, betare a bentre, nau po papare o bufare meda Sinònimos e contràrios abbentrare, abbentruscare, abbiscarzare, abbudagare, abbuzare, aelcare, atatamacare, imbrentai, sgagliubbai Frases si ant proendha za si abbusercant! ◊ abbuseschèndhesi de erva frisca allentorida a s'animale si che li podet inchibberare sa bentre ◊ at truvadu su cadhu a sa funtana pro l'abbuselcare de abba ◊ sas tràilas brincaiant a sa mindha a s'abbusescare de ferràina ◊ recueint abbusercados che guntorzos chi torrant dae mortóriu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se gaver Ingresu to stuff oneself Ispagnolu atiborrarse Italianu rimpinzarsi Tedescu sich vollstopfen.

acalamàre , vrb rfl Definitzione èssere a assubentu comente est unu currendho, torrare àlidu a pelea Sinònimos e contràrios assupai Tradutziones Frantzesu se fatiguer Ingresu to worry oneself Ispagnolu jadear Italianu affannarsi Tedescu keuchen.

acanenciài , vrb: (a-ca-nen-ci-a-i) Definitzione su si brivare de sa cosa, istare cun pagu Sinònimos e contràrios brevare Frases mi ndi seu acanenciau dèu po dhu donai a tui! Tradutziones Frantzesu se priver Ingresu to deprive oneself Ispagnolu privarse Italianu privarsi Tedescu entbehren.

acucài , vrb: acucare 1 Definitzione coment'e cuare, partare sa conca (cuca), nau in su sensu de si cuare o carragiare fintzes cun totu sa carena, fintzes po si aprigare o pònnere asuta in calecunu logu candho est proendho o faendho àteru tempus malu (acucare a logos nau in su sensu de si incarare) Sinònimos e contràrios aciunciulire, acoconare, aconcolai, acuconare, acuculiare / abbuare, afufai, ammacionai, apaltare, apatai, cuerrai, frànghere, istichire | ctr. essire Frases canno l'intenniat a órulos, si acucaiat in d-unu corrale ◊ in su cozolu su piús asciutu mi acuco in su cabbanu ◊ geo mi acucaia in d-unu corrale tupànnemi sas oricras ◊ fit acucadu, coment'e sempre, addaisegus de calchi logu 2. dogni tantu mi acucai a sa gianna aisetandhe cudhu tedescu 3. si est acucadu dae s'abba Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se blottir Ingresu to crouch, to protect oneself Ispagnolu agazaparse, refugiarse Italianu accovacciarsi, ripararsi Tedescu sich zusammenkauern, Zuflucht suchen.

acumbeniàre , vrb: cumbeniare Definitzione pònnere is cumbénias, is comodidades, mescamente in sa domo Sinònimos e contràrios acumbenentziare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu doter un appartement de tous les conforts Ingresu to have, to provide oneself Ispagnolu regalarse comodidades Italianu avére o provvedérsi di tutte le comodità Tedescu mit allem Komfort versehen.

addàre , vrb: dae 1 Definitzione pruschetotu dhu narant de is pipios in su sensu chi si lassant pigare in bratzos fintzes si dhos pigat gente chi no connoschent / addare a ccn. cosa = pentzai, atuai, fai atentzioni a una cosa Frases custa criadura si addaet: andhat cun chie li porrit sas manos a la leare 2. deo mi aio su contu tiradu: Chissai chi mancu si abbizet de nudha! Invece, belle e maca, bi at addadu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se donner Ingresu to allow oneself Ispagnolu darse Italianu concèdersi Tedescu sich überlassen.

afainài, afainàre , vrb Definitzione istare faendho faina, trebballandho Sinònimos e contràrios acositai, afandhentzare, afariare, afracongiai, afraxai, agasonari Frases si sunt afainados a preparare linna ◊ ego mi depo afainare chin sas cosas de babbu meu Ètimu ctl. afainar Tradutziones Frantzesu s'affairer, s'empresser Ingresu to busy oneself Ispagnolu atarearse Italianu affaccendarsi Tedescu sich viel zu schaffen machen.

afantallài, afantalliài , vrb rfl: afantillai, afentagliai Definitzione mòvere s'ària a ventàgliu po si fàere friscura; fàere bentu a su fogu po dhu fàere allúere Sinònimos e contràrios arrostai, bentallare, ibentulai Frases abarra firma ca mi afentàglias! ◊ su cani fiat currendi cun is origas chi afantillànt ◊ su sagrestanu pigat s'incenseri, dhu prenit de braxa e incensu e cumintzat a afantillai fadendidhu santzinai Tradutziones Frantzesu s'éventer Ingresu to fan oneself Ispagnolu abanicar, afollar Italianu ventagliarsi Tedescu sich fächeln.

afarcài , vrb: afracai, afracare 1, afrachiai 1, afrachiare, afrancai, afrancare, fracae, fracai Definitzione andhare o lòmpere apitzu de unu cun in manos, o cun àtera cosa o fintzes solu a foedhos, a briga, su si betare apitzu de ccn. cun fortza e cun intentzione mala; fintzes acostire po istare prus acanta, nau de persona in bonu Sinònimos e contràrios abbrancai, acafai, aciapai, afarrancae, aferrai, aggafai, aggarrai, agguantai, carrabbusai, trubare, tzurricare / allupiri, atzurrire, botzicare Frases po no arrui si est afrancau a sa funi ◊ comenti cudhu dh'iat nau s'annomíngiu si dhi fiat afarcau coment'e unu tzurpu ◊ is invitaus si afracant po pigai su postu ◊ su cani si est afracau a mussiai ◊ su lupu afracat s'angioni ◊ mi seo afrachiau a pitzu de cudhu 2. che àbbili mi as afracau! ◊ candu dh'at biu mi dh'at afracau… ndi dhi at nau de dónnia colori! ◊ est istau issu chi mi ch'est afracau a pitzu! 3. comenti at biu su dinai in terra si nc'est afracau ◊ si ndi funt afracaus asusu ◊ cussos funt basadores: comente ti bient ti che afràchiant apitzu a basare! 4. fortzis nontesta ti bolias afracai a mei po ti callentai! Sambenados e Provèrbios prb: su cani arrabiau si afracat a is cratzonis de su straciau Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu s'élancer, se lancer Ingresu to rush, to hurl oneself Ispagnolu arrojarse, acometer Italianu slanciarsi, avventarsi Tedescu sich werfen.

afariàre , vrb Sinònimos e contràrios afainai, afandhentzare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu occuper Ingresu to busy oneself Ispagnolu atarearse Italianu indaffararsi Tedescu sich beschäftigen.

afracongiài , vrb Definitzione su si pònnere a fàere, a trebballare, su istare sèmpere faendho Sinònimos e contràrios afainai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu s'empresser avec assiduité Ingresu to busy oneself Ispagnolu ajetrear Italianu lavorare con assiduità, affaccendarsi Tedescu sich beschäftigen.

agiuramentàre , vrb: azuramentare Definitzione giurare su frassu, fàere o nàrrere su contràriu de su chi s'est giurau Sinònimos e contràrios isgiuramentare, ispreurare Frases si sunt agiuramentados Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se parjurer Ingresu to perjure oneself Ispagnolu perjurar Italianu spergiurare Tedescu falsch schwören.

allupíri , vrb rfl: allupriri, allurpire, allurpiri Definitzione su si betare che lupu, papare che lupu, aira Sinònimos e contràrios afarcai, allupiare 1, botzicare, ingolopire Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se jetter sur la nourriture, se gaver Ingresu to throw oneself like a wolf, to gulp down Ispagnolu atracar, hartar Italianu avventarsi come un lupo, ingozzarsi Tedescu gierig essen.

ammantài, ammantàre , vrb Definitzione ammontare cun manta (nau de letu), cun bestimentu, cun àteru (nau de sa persona); si narat fintzes de s'aera chi si carràgiat de nues e de su nie candho est niandho e ponendho pígiu / a. unu mutu = fàere is versos de coberimentu Sinònimos e contràrios acaparronare, acapotare, acarragiai, acugudhare, acuguzare, cumpannare, imburrussai, imbusciae, incapotai / ammantedhai | ctr. iscucuzare / isclarire, ispalaciae Frases pro dh'ammantare no portant pannos ◊ si at ammantau is genugus cun sa camisa ◊ is feminedhas tocat a dhas avesai de piticas a si ammantai ◊ pro si ammantare cheret unu pizu de fressada ◊ custa petza coenno si ammantat cun agedu o cun binu 2. is nuis ammantant su celu ◊ su coru est comenti a sa dí: iscurigau e tristu candu si ammantat su soli! ◊ sa pira fit ammantada de frutu ◊ fit frochendhe meda e in pagos minutos at ammantadu su logu ◊ de cantu at própiu meda at ammantau s'istrada de àcua ◊ ammanta su focu! 3. chena conca non faet a cantare mancu unu mutu, ma chena pes non si podet ammantare su mutu etotu!(P.La Croce) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu couvrir, s'envelopper Ingresu to cover, to wrap oneself Ispagnolu cubrir, cubrirse Italianu coprire, coprirsi Tedescu bedecken, sich bedecken.

«« Torra a chircare