apretzétu , nm: pertzetu* Definitzione
órdine, cumandhamentu morale, cosa chi si narat a unu a fàere po totu su chi pertocat su bonu cumportamentu; genia de dovere chi incumandhat sa Crésia
Sinònimos e contràrios
ammonestu,
avelténtzia,
avertimentu,
ditada,
prenúsciu
Tradutziones
Frantzesu
admonition,
injonction
Ingresu
admonition,
rule
Ispagnolu
admonición
Italianu
ammoniménto,
precètto
Tedescu
Ermahnung,
Mahnung.
assiàre , vrb Definitzione
fàere a errigas, a sias
Sinònimos e contràrios
aviai
Frases
sas istellas si àmpulant, si abbassant, si atrofizant, surcandhe s'àera àssiant
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
rayer
Ingresu
to rule
Ispagnolu
rayar
Italianu
rigare
Tedescu
streifen.
cànone , nm: cànoni Definitzione
régula, norma de lei; cantu si pagat de afitu
Tradutziones
Frantzesu
canon
Ingresu
rule,
rent
Ispagnolu
canon
Italianu
cànone
Tedescu
Regeln,
Mietzins.
fundhóriu , nm: fundóriu Definitzione
arrégula, manera de fàere e de nàrrere chi tenet fundhamentu bonu, arrexone, sustàntzia, de aguantare / fémina, ómini de fundóriu = atuadu, cussentziosu, sàbiu
Sinònimos e contràrios
atinu,
bundóriu,
consiéntzia,
santidu,
sentessu
Frases
seus genti sentza de fundóriu, sentza de sentóriu e sentza de ciorbedhu ◊ s'Evangéliu de Mateu fut su prus imperau po istruiri siat is chi cumentzànt a si ponni in sa fidi e siat is prus mannus po tenni fundóriu in issa (M.Vargiu)◊ a sa currentina cumponenta cantus de ispàssiu e de sentidu a segundu de su fundóriu de chini cantàt e de chini ascurtàt ◊ bella fémina de fundóriu a lassai fai a unu pipiu totu su chi bolit!…
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
critère,
jugement
Ingresu
rule,
foundation
Ispagnolu
criterio
Italianu
critèrio,
fondaménto
Tedescu
Kriterium,
Grundsatz.
pertzétu , nm: apretzetu,
precetu,
pressetu,
pretzetu Definitzione
órdine, cumandhamentu morale, cosa chi si narat a unu a fàere po totu su chi pertocat su bonu cumportamentu; genia de dovere chi incumandhat sa Crésia
Sinònimos e contràrios
ammonestu,
avelténtzia,
avertimentu,
ditada,
incumandha,
prenúsciu
Maneras de nàrrere
csn:
pònnere, ghetai su p. a ccn. = dare avertimentu, órdine; segai is pretzetus = itl. infràngere i comandamenti, pecare, andhare in contràriu a sos pretzetos
Frases
ci dh'as giau peràula de pobidha ti dhu pogno in precetu: leadidha!
2.
de precetu no ne apo guardau ◊ sos pressetos de sa Crésia sunt chimbe ◊ segau as su precetu divinu? ◊ si a missa calchi bolta andhas, ne cuntegnu e ne rispetu, no cumprint a su pretzetu cantos cun tegus bi ndhe at ◊ cussus ant segau is santus precetus a Deus
Ètimu
itl.
Tradutziones
Frantzesu
précepte,
commandement
Ingresu
rule
Ispagnolu
precepto
Italianu
precètto,
prescrizióne
Tedescu
Vorschrift.
règla , nf: arrégula,
régula Definitzione
idea o fintzes una genia de lei chi serbit coment'e ghia de su cumportamentu, de su fàere sa cosa; orrugu de cosa (es. linna, plàstica) po fàere línias deretas; a logos, su pl., tocu de campana candho morit calecunu, ispiru, bona morte
Sinònimos e contràrios
critériu
/
bara,
isprammeta
Maneras de nàrrere
csn:
r. de paperi = follu a rigas pro iscríere bene in paris; zúghere a r. una cosa (pane, dinari, abba, e gai) = pònniri isceti su tanti giustu, su chi bastat, sentza ndi perdimentai nudha; zúghere r. in sas cosas = fai is cosas cun critériu, arrexonendinci apitzus
Frases
fortuna e sorte sunt chentza régula: bi cheret nudha a s'iscollare, unu! ◊ sa paradura fit una cosa connota e mancu su ricu si franghiat a cussa régula ◊ tocat a zúghere régula faedhendhe e faghindhe! ◊ sas tzias lu cheriant vene ma non b'isciant a li dare régula peruna ◊ est istudiendi is reglas de Newton
2.
sa maista iscudiat de régula a manus de sa part'e s'atza
4.
sas campanas tocheint sas régulas: bi aiat mortu una criadura naschidolza
Sambenados e Provèrbios
prb:
sa régula faghet sa domo e chie no at régula no podet avantzare
Ètimu
itl.
Tradutziones
Frantzesu
règle,
modèle,
parcimonie
Ingresu
rule,
law,
moderation,
model,
parsimony
Ispagnolu
regla,
parsimonia
Italianu
règola,
nòrma,
modèllo,
parsimònia
Tedescu
Regel,
Lineal,
Mäßigung.