banàu , nm: baranu,
benau,
beranu,
branu 1,
veranu Definitzione
una de is bàtoro istagiones, sa chi cumènciat su bintiunu de martzu e acabbat su binti de làmpadas (in s'emisfériu nord), pensau sèmpere coment'e su méngius tempus de s'annu; in cobertantza, gioventude
Sinònimos e contràrios
berania
Maneras de nàrrere
csn:
est intrendhe, essindhe, su beranu = su beranu est benendi, andendisindi; beranu de abba, de fritu, de bentu, de sicore; beranu mannu = intradu de meda, in maju
Frases
s'acuardenti est bella in ierru e in istadi, atóngiu e benau ◊ oi est sa primu dí de banau ◊ fit in beranu, un'istaxone bella, ma in sos muros bei fit sa lana!
2.
candho fist in sa menzus gioventura fis bella cantu est bellu su beranu (P.Sulis)
Sambenados e Provèrbios
prb:
s'àinu si abbizat su beranu apustis chi est passau
Terminologia iscientìfica
tpc
Ètimu
ltn.
*veranum
Tradutziones
Frantzesu
printemps
Ingresu
spring
Ispagnolu
primavera
Italianu
primavèra
Tedescu
Frühling,
Lenz.
brotài, brotàre , vrb Definitzione
su essire o bogare is cambos noos de is matas; su essire fora de s'abba de una vena
Sinònimos e contràrios
afroghedhare,
apillonai,
brionare,
brionire,
broculare,
brundhire,
ibbrotare,
incorumedhai,
puzonire,
rebbrotai
/
benai,
bundhare,
tzurruare
Frases
est che àlvure chena piús brotare fruas ◊ sas àrbures sunt brotendhe linna noa ◊ bi at unu fiore brotendhe ◊ sas fruedhas sunt brotendhe torra
2.
s'abba budhindhe ndhe brotat su bullu dae su labiolu ◊ ndhe brotat de abba frisca, cussa funtana!…◊ li brotaiat su sàmbene dae nares
3.
e cantas curreladas ti faghias cantendhe cantu in coro brotaias! ◊ li brotat dae coro s'augúriu prus bellu ◊ incantos divinos brotat sa terra
Ètimu
ctl., spn.
Tradutziones
Frantzesu
jaillir,
prendre sa source,
naître
Ingresu
to spring
Ispagnolu
brotar,
manar
Italianu
scaturire
Tedescu
sprossen,
quellen.
bullíre , vrb: pullire Definitzione
nau de is matas, bogare pigiones, cambos noos; nau de un'iferta, brotare, bogare, isparare
Sinònimos e contràrios
brionire,
briorare,
broculare,
brotai
Frases
as a bullire dae raighinas, ma sunt sempre fruedhas pirastrinas! (Cubeddu)
Tradutziones
Frantzesu
prendre sa source
Ingresu
to spring up
Ispagnolu
brotar
Italianu
pullulare
Tedescu
hervorsprießen.
càntaru , nm Definitzione
vena de abba chi essit in artu e orruet a ispéndhula, in logu de orroca, de costa; cannedha o tubbighedhu de abba in is funtanellas (grifone púbblicu)
Sinònimos e contràrios
spéndula
/
cona 1,
grifone 1
Frases
tres càntaros giughiat sa funtana: como sunt totos tres iscannedhados ◊ s'abba fit falendhe dae sa roca in d-unu cantaredhu ◊ at postu sa broca a prenare suta de su càntaru ◊ sas feras current a su càntaru a si abbare ◊ de càntaros in sas carrelas bi ndh'at caligunu pro bellesa
2.
zuchet una boche crara che de abba de càntaru a denote ◊ ballendhe li falaiat su suore a càntaru!
Ètimu
ltn.
cantharus
Tradutziones
Frantzesu
eau de roche
Ingresu
spring of water falling from the top
Ispagnolu
manantial
Italianu
véna d'àcqua che cade dall'alto
Tedescu
hinunterfallende Wasserader.
fantàna , nf: funtana,
puntana Definitzione
benu de abba chi essit de sa terra, in pitzu, in calecuna atza o trèmene, o fintzes in fossu fundhudu tundhu fatu apostadamente cricandho s'abba e a muru totu a inghíriu (su buidu chi abbarrat si narat incalu); càntaru de abba intubbada in bidha / erba de funtanedhas = folladedha (Glechoma hederacea)
Sinònimos e contràrios
antana,
mígia 1,
mitzadroxu,
mitzarxu,
orgale,
orgosa,
muntana
/
pussu
Maneras de nàrrere
csn:
sa funtana est faenno = est boghendhe abba, s'abba de sa funtana est currindhe; bogai funtana = fàghere su putu; sa mama de funtana = zenia de fémina fata a pessamentu, a zisa de sa mama de su sole, pro fàghere a timire sos pisedhos; funtana sansa = mígia de àcua minerali; fai una funtanedha in sa farra = fàghere unu fossighedhu pro bi poder betare cosa impastendhe
Frases
in cuss'ata de roca bi essit una bella funtana de abba ◊ bi at funtanas chi bundhant abba a cora totu s'annu e àteras chi si che sicant in istiu
2.
si nc'est ghetau a funtana ◊ s'àcua dha piscaus de funtana cun sa cracira ◊ cussa teniat gana de istudiai cantu ndi tenia dèu de mi nci ghetai a funtana! ◊ a piciochedhu m'iant portau a bogai funtana in su sartu (F.Secci)
3.
che funtana mi bundhant sos ojos ◊ is làgrimas calant in is trempas che funtanedhas de arriu
Terminologia iscientìfica
slg.
Ètimu
ltn.
fontana
Tradutziones
Frantzesu
source,
fontaine
Ingresu
spring,
fountain
Ispagnolu
fuente,
manantial (m)
Italianu
sorgènte,
fontana
Tedescu
Quelle,
Brunnen.
mitzàrzu, mitzàrxu , nm: mizarxu Definitzione
logu inue mizat o essit abba
Sinònimos e contràrios
funtana,
mígia 1,
mitzadroxu
Frases
est unu mitzarxu sempri a ciurrus ◊ sos mitzarzos sunt mesu assutos!
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
source d'eau
Ingresu
pool,
spring
Ispagnolu
manantial,
venero
Italianu
pólla d'àcqua,
sorgènte
Tedescu
Quelle,
Wasserader.
mòglia , nf: molla 1 Definitzione
istrumentu de ferru o àtera matéria fatu a trotóigos chi cedit cun su pesu e torrat a su logu suo, a comente fut innanti
Ètimu
ctl.
molla
Tradutziones
Frantzesu
ressort
Ingresu
spring
Ispagnolu
muelle
Italianu
mòlla
Tedescu
Feder.
nàscere, nàschere , vrb: naschi,
nasci,
nàsciri,
nàssere,
nassi Definitzione
bènnere (e fintzes batire) a su mundhu, cumenciare una vida noa, abbandha, coment’e persona o àteru èssere distintu (animale, erba, mata), nau fintzes po fàere naschire; essire, àere cuménciu, dipèndhere o bènnere de calecuna cosa, de unu logu, de ccn. / pps. nàschidu, nàsciu (nà-sci-u: nàsciu = nà-sciu, 1ˆ p. sing. ind. pres.), nàssiu, ger. naschendhe, nascendho; aus. èssere, ma cun 3ˆ pers., e cun sugetu indeterminau, fintzes àere (e, si cumprendhet, candho tenet valore transitivu)
Sinònimos e contràrios
inceurrare,
naschie,
tudhire
/
comentzari,
depèndhere
| ctr.
mòrrere
/
acabbae
Maneras de nàrrere
csn:
nàsciri bistiu = èssere afortunadu; nàsciri a una brenti = nàschere a croba, duos paris (nadu de cristianu o de animale)
Frases
niune naschet imparadu ◊ ocannu bi at nàschidu criaduras meda ◊ de cussu chi apu seminau at nàsciu unu fundu innòi e unu in cudhei ◊ sa chibudha est totu naschindhe ◊ dèu fua che a sa dí chi fua nàscia ◊ si sunt cojados e lis at nàschidu fizu puru ◊ sa mamma chi dh'at nàsciu! ◊ sa mamma unu tempus a sos fizos dhos naschiat in s'istoja ◊ us crabitus furint totu nascendho ◊ cun custu sicore no bi naschet su sèmene ◊ apenas torraia a domo guasi a prepoténtzia torraiat a mente sa limba chi aia imparadu naschendhe ◊ petzi bi at nàschidu erba in cussu terrinu ◊ medas nascint istrupiaus ◊ fio pentzanno ca benit a nàscere innoje!◊ sa die dèu potzu nai ca seu torrada a naschi ◊ bos apo biu nassenno
2.
in cussa roca bi naschet una camba de abba ◊ a sa fata de sa die naschet su sole ◊ ndi at a nasci una tribbulia manna
Ètimu
ltn.
nascere
Tradutziones
Frantzesu
naître,
faire naître
Ingresu
to be born,
to spring up
Ispagnolu
nacer,
surgir
Italianu
nàscere,
sórgere,
originare
Tedescu
geboren werden,
zur Welt kommen.
noàdile , agt, nm: nobàdile,
novàdile Definitzione
nau pruschetotu de is cambos de is matas, chi funt noos, giòvonos, o fintzes de sa mata chi cumènciat a portare frutu; a logos, pigionatzu
Sinònimos e contràrios
noale,
nobedhu
/
bullone,
froedha,
irbrossa
| ctr.
becru,
casale
Frases
nobàdiles froghedhas creschindhe ◊ fruedhas noàdiles no faghent a padente acurtzu a tie!◊ depiant cumbidare in sacrifísciu una cropa de túrturas o de culumbos novàdiles
Ètimu
ltn.
*novatilis
Tradutziones
Frantzesu
nouveau
Ingresu
spring
Ispagnolu
brote
Italianu
novèllo
Tedescu
frisch,
jung,
neu.
nobédhu , agt, nm: noedhu,
noellu,
novedhu,
nubedhu,
nuedhu Definitzione
chi est nou, essiu de pagu o fatu a nou; vitellu de unu a tres o bàtoro annos
Sinònimos e contràrios
noale,
noàdile,
nobu 1,
noiciolu,
núvulu
| ctr.
béciu
Maneras de nàrrere
csn:
bíngia noedha = pàstinu, binza bogada a nou, pastinada de pagos annos; is noedhus (faedhendhe de pische) = muscionalla, pischighedhu de naschidorzu
Frases
fiat sempri prontu a narri fuedhus pitziosus a is bagadias e a is isposas nuedhas ◊ peri pro custu sufrides sa pena de chie una domo at fabbricadu e dae noedha sorte cumandhadu la lassat pro andhare a terr'anzena (A.Casula)◊ custa bíngia portat sempri frutu meda ca est noedha
2.
a s'arvorinu, candho si nch'est ischidadu, bi mancaiat una cropa de noedhos ◊ nuedhos rudes in tanca ndhe apas unu milione!
Ètimu
ltn .
novellus
Tradutziones
Frantzesu
nouveau
Ingresu
spring
Ispagnolu
recién hecho,
novillo
Italianu
novèllo
Tedescu
neu,
jung,
frisch.
rampudhàre , vrb: rempudhare Definitzione
bogare pigionatzos, nau de is linnas; bogare, essire (nau fintzes de àteru)
Sinònimos e contràrios
piglionai,
rampudhire
Frases
s'àrbure at rampudhadu sos briones
2.
sa limba est benale chi deretu benit dae s'ànima sarda e rampudhat friscu (Z.A.Cappai)
Ètimu
ltn.
*repullare
Tradutziones
Frantzesu
pulluler de nouveau
Ingresu
to spring up again
Ispagnolu
brotar
Italianu
ripullulare
Tedescu
wieder hervorsprießen.