Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

brotài, brotàre , vrb Definitzione su essire o bogare is cambos noos de is matas; su essire fora de s'abba de una vena Sinònimos e contràrios afroghedhare, apillonai, brionare, brionire, broculare, brundhire, ibbrotare, incorumedhai, puzonire, rebbrotai / benai, bundhare, tzurruare Frases est che àlvure chena piús brotare fruas ◊ sas àrbures sunt brotendhe linna noa ◊ bi at unu fiore brotendhe ◊ sas fruedhas sunt brotendhe torra 2. s'abba budhindhe ndhe brotat su bullu dae su labiolu ◊ ndhe brotat de abba frisca, cussa funtana!…◊ li brotaiat su sàmbene dae nares 3. e cantas curreladas ti faghias cantendhe cantu in coro brotaias! ◊ li brotat dae coro s'augúriu prus bellu ◊ incantos divinos brotat sa terra Ètimu ctl., spn. Tradutziones Frantzesu jaillir, prendre sa source, naître Ingresu to spring Ispagnolu brotar, manar Italianu scaturire Tedescu sprossen, quellen.

bullíre , vrb: pullire Definitzione nau de is matas, bogare pigiones, cambos noos; nau de un'iferta, brotare, bogare, isparare Sinònimos e contràrios brionire, briorare, broculare, brotai Frases as a bullire dae raighinas, ma sunt sempre fruedhas pirastrinas! (Cubeddu) Tradutziones Frantzesu prendre sa source Ingresu to spring up Ispagnolu brotar Italianu pullulare Tedescu hervorsprießen.

fantàna , nf: funtana, puntana Definitzione benu de abba chi essit de sa terra, in pitzu, in calecuna atza o trèmene, o fintzes in fossu fundhudu tundhu fatu apostadamente cricandho s'abba e a muru totu a inghíriu (su buidu chi abbarrat si narat incalu); càntaru de abba intubbada in bidha / erba de funtanedhas = folladedha (Glechoma hederacea) Sinònimos e contràrios antana, mígia 1, mitzadroxu, mitzarxu, orgale, orgosa, muntana / pussu Maneras de nàrrere csn: sa funtana est faenno = est boghendhe abba, s'abba de sa funtana est currindhe; bogai funtana = fàghere su putu; sa mama de funtana = zenia de fémina fata a pessamentu, a zisa de sa mama de su sole, pro fàghere a timire sos pisedhos; funtana sansa = mígia de àcua minerali; fai una funtanedha in sa farra = fàghere unu fossighedhu pro bi poder betare cosa impastendhe Frases in cuss'ata de roca bi essit una bella funtana de abba ◊ bi at funtanas chi bundhant abba a cora totu s'annu e àteras chi si che sicant in istiu 2. si nc'est ghetau a funtana ◊ s'àcua dha piscaus de funtana cun sa cracira ◊ cussa teniat gana de istudiai cantu ndi tenia dèu de mi nci ghetai a funtana! ◊ a piciochedhu m'iant portau a bogai funtana in su sartu (F.Secci) 3. che funtana mi bundhant sos ojos ◊ is làgrimas calant in is trempas che funtanedhas de arriu Terminologia iscientìfica slg. Ètimu ltn. fontana Tradutziones Frantzesu source, fontaine Ingresu spring, fountain Ispagnolu fuente, manantial (m) Italianu sorgènte, fontana Tedescu Quelle, Brunnen.

fònte , nm, nf: afonti, fonti Definitzione logu de ue naschit ccn. cosa, ma nau pruschetotu po su lacu inue in crésia si ponet s'abba benedita po batiare is pipios (in custu sensu, fintzes nf.) 2. su sàbudu santu si benedixit sa fonti batisimali ◊ ti ant batiau in sa fonti Terminologia iscientìfica slg, prdc Tradutziones Frantzesu source Ingresu source Ispagnolu fuente Italianu fónte Tedescu Quelle, Taufbecken, Taufstein.

insemía , nf: intzimia Definitzione càusa, neghe chi faet naschire unu male, princípiu de calecunu efetu (mescamente de maladia); fintzes iscusa tanti po nàrrere, po fàere (o po no fàere) una cosa Sinònimos e contràrios ansimia, càusa, písima / abbétia, arraghèscia, atema, congiuntura, cóntia, iscóticu, iscúgia, tzemia Maneras de nàrrere csn: intzimia de… = coment'e chi…, a su postu de…; bogai intzimia = chircare iscusas; is intzimias de su partu = sinnales de comente una fémina ràida est sentida pro s'illierare Frases ita cudha bagadia… morti chen'e intzimia fatzant! 2. dhi narant cosa po tenni s'intzimia po dh'acusai ◊ no tenendu intzimia de perunu imputu, dhus iant libberaus 3. seis benius a mi pigai cun ispadas e fustis, intzimia de èssi unu bandidu (Ev)◊ intzimia de istudiare ses zogandhe! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu germe, source, principe Ingresu germ, cause, beginning Ispagnolu germen, origen, pretexto Italianu gèrme, càusa, princìpio, sìntomo, stìmolo, movènte Tedescu Ursprung, Grund.

mígia 1 , nf: mintza, mitza, miza 2 Definitzione vena de abba chi essit de sa terra, in pitzu, prus che àteru in calecuna atza o trèmene, ma fintzes in logu paris Sinònimos e contràrios antana, fantana, mizotu, orgale, orgosa Frases apu agatau una mitza de àcua frisca acanta de un'arroca ingunis ◊ nci at una mígia de àcua sèmpiri calendi, sa chi fíncias a pagu tempus fait serbèt po sa necessirari de sa bidha Terminologia iscientìfica slg Ètimu ltn. *mitia Tradutziones Frantzesu source Ingresu source Ispagnolu fuente, manantial Italianu sorgènte Tedescu Quelle.

mitzadróxu , nm: mizadroxu Definitzione benu o tzurru de abba chi essit de terra Sinònimos e contràrios mitzarxu, orgale, sciopadórgiu Terminologia iscientìfica slg Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu source d'eau Ingresu pool Ispagnolu venero, manantial Italianu pólla d'àcqua Tedescu Quelle, Wasserader.

mitzàrzu, mitzàrxu , nm: mizarxu Definitzione logu inue mizat o essit abba Sinònimos e contràrios funtana, mígia 1, mitzadroxu Frases est unu mitzarxu sempri a ciurrus ◊ sos mitzarzos sunt mesu assutos! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu source d'eau Ingresu pool, spring Ispagnolu manantial, venero Italianu pólla d'àcqua, sorgènte Tedescu Quelle, Wasserader.

rólliu 1 , nm Definitzione vena de abba de pagu contu Sinònimos e contràrios rógiu Tradutziones Frantzesu source d'eau Ingresu pool Ispagnolu venero, manantial Italianu pólla d'acqua Tedescu Wasserader.

«« Torra a chircare