Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

àcru , nm, agt: agru, argu Definitzione su sabore de unos cantu frutos cruos (es. pruna, àghina); chi est de sabore coment’e de aghedu / agru che lua, che satzaroi = agru meda Sinònimos e contràrios abru 1, àcidu, bíschidu, ragu Frases leat su mezus pupujone, lu màstigat abbramidu e agiummai no ndhe catzat sos carvedhos ca fit agru che teria Sambenados e Provèrbios prb: agru cun agru, dépidu de pagai e dinai pagu Terminologia iscientìfica sbr Ètimu ltn. acrus Tradutziones Frantzesu aigre, acide Ingresu acid Ispagnolu áspero, agrio Italianu àcido, aspro Tedescu sauer, herb.

agrestínu , agt, nm: arestinu Definitzione chi tenet sabore de agreste, chi est pagu druche, aghedu / èssere, fàghere a s'arestinu = che is animales Sinònimos e contràrios acronzu, agritu Terminologia iscientìfica sbr Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu aigre, acidulé, aigrelet Ingresu sour, unripe, sourish Ispagnolu áspero, agrio Italianu aspro, acèrbo, agrigno Tedescu sauer, säuerlich.

agrítu , agt: agritzu, arghitu Definitzione min. de agru, unu pagu aghedu Sinònimos e contràrios acriolu, acrisinu, acronzu, agràciu, agrestinu, arghixi, argútzulu, asprixi | ctr. druce Sambenados e Provèrbios smb: Arghittu Terminologia iscientìfica sbr Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu aigre, acidulé Ingresu sour, acidulous Ispagnolu áspero, agrio Italianu aspro, acìdulo Tedescu herb, säuerlich.

arbàu , agt Definitzione nau de su sabore de frutuàriu candho no est bene cotu Sinònimos e contràrios abru 1, cruàxini, crudonzu, iscrómpiu Maneras de nàrrere csn: arenada arbara = agra, de sabore agritzu; arenada arbara durci = unu pagu agra, no cota dereta, de pòdere manigare Sambenados e Provèrbios smb: Arbau Terminologia iscientìfica sbr Tradutziones Frantzesu vert, qui n'est pas mûr Ingresu varied, not completely ripe Ispagnolu agrio Italianu non ben maturo Tedescu unreif.

bíschidu , agt, nm: víschidu Definitzione chi si est imbischidadu, aghedau, guastu: coment'e númene est su cagiau aghedu; nau de su fàere de unu, chi est ifadosu a tropu Sinònimos e contràrios acriau, acru | ctr. durche, púliri Maneras de nàrrere csn: frue, merca bíschida, casu, late b.; pane b. = pane tropu pesadu; botu b. = botu malu a baliare, tropu; paràula b. = peràula mala; abba b. = abba apojada a tempus meda, mescamente in tempus caente; b. che giodhu, che lua = meda; èssere b. dae su sonnu = chi at drommidu a tropu; terra bíschida = ? Frases sa preta a chie li piaghet púrile e a chie bíschida ◊ cussa figu est bíschida ◊ sa peta cota a budhidu dae deris cun custu tempus caente est bíchida, frundhichela!◊ no fis ricu, ma daias late, bíschidu, casu e soru 2. candho cantas cun megus, no ti perdas che bíschidu lèndhedi s'ispuntu! ◊ ndhe zughet, de botu bíschidu, cussu pisedhu: no istat un'iscuta in asséliu! ◊ custu pisedhu est bíschidu che lua ca l'ant imberriadu ◊ sa brulla lis est pàssida tropu bíschida 3. su pamentu fit de terra bíschida Terminologia iscientìfica sbr Ètimu ltn. viscidus Tradutziones Frantzesu aigri, tourné Ingresu sour, embittered Ispagnolu agrio Italianu inacidito Tedescu sauer geworden.

ispúntu , agt: spuntu Definitzione nau de binu, chi est aghedu, aghedandhosi / leare s'i. = aghedare Sinònimos e contràrios aghedadu Frases binu, piritzolu ispuntu ◊ candho cantas cun megus, no ti perdas che bíschidu lèndhedi s'ispuntu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu aigre, tourné Ingresu sour Ispagnolu agrio Italianu àcido Tedescu sauer.

«« Torra a chircare