Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

aghérvu , agt Definitzione nau de frutuàriu, chi no est lómpiu, chi no est fatu, no est ancora de papare; nau de ccn., chi est tropu piticu Sinònimos e contràrios crú, chélviu | ctr. lómpidu 2. ant dadu in pastu a sa brutalidade sa fiza agherva, ancora criadura Ètimu ltn. acerbus Tradutziones Frantzesu vert Ingresu unripe Ispagnolu inmaduro Italianu immaturo Tedescu unreif.

agratzàdu , agt: agritzadu Definitzione chi tenet su gustu chi si leat in sa limba coment’e de frutuàriu cruo, aghedu; nau de frutuàriu, chi no est lómpiu, no est cotu Sinònimos e contràrios acru, agrítinu, cruatzinu Terminologia iscientìfica sbr Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu aigre, âcre, vert Ingresu acrid, unripe Ispagnolu acerbo, áspero Italianu acre, acèrbo Tedescu sauer.

arbàu , agt Definitzione nau de su sabore de frutuàriu candho no est bene cotu Sinònimos e contràrios abru 1, cruàxini, crudonzu, iscrómpiu Maneras de nàrrere csn: arenada arbara = agra, de sabore agritzu; arenada arbara durci = unu pagu agra, no cota dereta, de pòdere manigare Sambenados e Provèrbios smb: Arbau Terminologia iscientìfica sbr Tradutziones Frantzesu vert, qui n'est pas mûr Ingresu varied, not completely ripe Ispagnolu agrio Italianu non ben maturo Tedescu unreif.

bídre , agt, nm: birde, bilde, bildi, birdi, virde Definitzione genia de colore, su de s'erba, de is fògias friscas de is matas, de su frutuàriu cruo: si narat fintzes de linna segada de pagu, chentza sicada Sinònimos e contràrios friscu 1 | ctr. sicadu, sicu Maneras de nàrrere csn: birde meru, birde porrale/forrale, birdi che narba; picàresi sos birdes = istare in ziru, leàresi su logu; cadhos birdes = cadhos fatos a pessamentu (chi no si ndhe agatat in logu); no bastare ne birde e ne sicu = no bastai nudha, consumai totu, tropu; èssere birde (nadu de zente) = giòvunu Frases in beranu su logu est birde: in istiu inoghe est totu sicu ◊ su trigu no ndhe cheret messadu birde ◊ ti fàciu furriai birdi che sa modhici! ◊ sa linna birde est mala a tènnere 2. est birdi che feli ◊ a s'istrubberi no li bastat ne birde e ne sicu 3. pitzoca remonia, no est de cussas chi si picant sos birdes: in ziru no l'addóbias mai ◊ si picabat sos birdes pro andhare a cucuja ◊ babbu candho fiat birde fiat líeru che canna Sambenados e Provèrbios smb: Birde, (b)Irde Terminologia iscientìfica clr Ètimu ltn. vir(i)de Tradutziones Frantzesu vert Ingresu green Ispagnolu verde Italianu vérde Tedescu grün, Grün.

chélviu , agt: chelvu 1, cherfu, chérviu, chervu, chevu, crefu, crevu Definitzione nau de unos cantu frutuàrios, chi no funt lómpios, chi no funt fatos, no funt ancora de papare: de àteros frutos si narat chi funt cruos, agros / pira cherfa, superba cherfa, pirastru cherfu Sinònimos e contràrios abru 1, aghervu*, cruatzinu, cruenale, iscrefu | ctr. fatu, lómpidu Frases bodhide pirastru, ma mih chi no siat crefu! ◊ est un'àrbure isfozada chi perdet su frutu ancora chevu ◊ nachi est birde sa mela, candho est chelva ◊ fit tzicullitendhe che aéschidu dai pira cherva ◊ frutuàriu cherfu ponet in bula ◊ sa frúture cherva acórriat Tradutziones Frantzesu vert (qui n'est pas mûr) Ingresu unripe Ispagnolu verde Italianu acèrbo Tedescu unreif.

crú, crúa , agt, nm: crudu, cruo, cruu, cudru Definitzione nau de cosa de còere, chi no est cotu, chi sa cotura no dh'at ammodhigau; nau segundhu su frutu chi càmbiat colore, chi no est lómpiu, no est ancora bonu de papare; sabore aghedu, de cosa crua; nau de terra, chi no est trebballada, no est prena Sinònimos e contràrios chélviu, cruatzinu | ctr. cotu, fatu, lómpidu Maneras de nàrrere csn: crú pisai = crú deretu, cotu in nudha; crudu mamale, enali = argu, cherfu, chi no est lómpidu; pedhe crua = chi no est contzada; binu crú = chi no li ant dadu incubonadura, chi est fatu e cracau; terra, terrenu crua = chentza triballadu, annigrinu; mata crua = candho no est frutendhe, in tempus de pasu, irfozada Frases sa ua crua est agra ◊ sa figu crua est su crabione ◊ cussu péssiu est crua ◊ is cruguxonis cruus assentadhus in sa crobedha!◊ no apu digeriu cussa tuninedha crua ◊ custu cogone fit cudru a intro e tostu a fora ◊ de pellitzas bi ndhe aiat cotas e cudras ◊ custa cosa est prus crua chi no cota 2. segundu is mexinas bollint ghetadas a mata crua, candu sa mata est sciollara ◊ càstia custas terras totu trabballadas, e anch'e nosu giai totu terra crua! 3. custu binu tenet su crú ca no li ant dadu incubonadura Sambenados e Provèrbios smb: Crudu Ètimu ltn. crudus Tradutziones Frantzesu cru, vert Ingresu uncooked, harsh Ispagnolu crudo, verde Italianu crudo, acèrbo Tedescu roh, unreif.

cruàncinu, cruànciu, cruàngiu, cruàntzinu, cruàntzu , agt Definitzione nau de frutuàriu, chi est pagu cotu Sinònimos e contràrios cruatzu, cruàxini, crudonzu, cruinciolu / cdh. crudànciu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu un peu vert (pas mûr) Ingresu a little harsh Ispagnolu un poco verde Italianu acerbétto Tedescu etwas unreif.

crudónzu , agt: cruonzu, cudronzu Definitzione nau de cosa posta a còere o de frutu, chi no est cotu bene Sinònimos e contràrios arbau, cruànciu, cruàxini, cruinciolu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu un peu cru, un peu vert Ingresu a little cooked (unripe) Ispagnolu un poco crudo Italianu crudetto Tedescu etwas roh.

éliche , nm, nf: éliga, élighe, élighi, éligi, íliche Definitzione mata manna, de sa matessi famíglia de su crecu e de su suérgiu: faet landhe e linna bona, forte e tostada Sinònimos e contràrios ttrs. érighi Frases sos élighes sunt barriados de landhe ◊ est che élighe sica in s'angustia de una pèlcia tra tetis e ruos (Puntziudu)◊ su monte est inghiriadu d'éligas altas ◊ sas élighes trement a s'úrtima lughe ◊ ndhe lis depo landhe a cussas éliches!… Terminologia iscientìfica mtm, Quercus ilex Ètimu ltn. elice Tradutziones Frantzesu chêne vert Ingresu ilex Ispagnolu encina, carrasca Italianu léccio Tedescu Steineiche.

íliche , nm: éliche*, ígili, ílige, ílighe, íligi, ílixi, íllighe, ixi, íxibi, íxigui, íxugui Definitzione mata manna, de sa matessi arratza de su crecu e de su suérgiu, bogat landhe e faet linna bona / min. iligedha Frases incui dhue sunt is forestas cun su landhe de ílige Terminologia iscientìfica mtm, Quercus ilex Tradutziones Frantzesu chêne vert Ingresu holm-oak Ispagnolu encina Italianu léccio Tedescu Steineiche.

iscrómpidu 1, iscrómpiu , agt Definitzione chi no est ancora fatu, nau de cosas chi lompent a unu certu tempus, chi no est lómpiu / ovu iscrómpidu = chi portat su croxu a pillonchedhu modhi, chi no est fatu Sinònimos e contràrios cherfu | ctr. cotu, drempidu, fatu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu vert, qui n'est pas mûr Ingresu unripe Ispagnolu inmaduro Italianu immaturo Tedescu unreif.

sabadíglia , nf: sebadíglia, sebidíglia, sebidíllia, sibidíglia, sibidíllia Definitzione genia de erba velenosa e púdia, faet s'arraighina grussa e no sicat mai deunudotu (solu sa fògia); in calecunu logu dhu narant a s'oleandru Sinònimos e contràrios teredha / lannaxi, neulache Frases ant bufadu pianghendhe su velenu de sa lua e fele de sabadíglia Terminologia iscientìfica rba, Helleborus lividus, mt, Nerium oleander Ètimu itl. sabadiglia Tradutziones Frantzesu ellébore vert Ingresu hellebore Ispagnolu heléboro, adelfa Italianu ellèboro vérde Tedescu grüne Nieswurz.