Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

afàsciu , nm Definitzione genia de suferéntzia, de dispraxere Sinònimos e contràrios afannu, agiu, anneu, axiori, iscancagori, matana Tradutziones Frantzesu angoisse Ingresu anguish Ispagnolu angustia Italianu ambàscia Tedescu Kummer.

agíu , nm: atziu, aziu, axiu, àxiu Definitzione genia de suferéntzia po oriolu o pentzamentu malu, forte Sinònimos e contràrios afannia, afannu, afàsciu, apensamentu, axiadesa, axiori, dispraxeri, faltizu, tristesa / iscetu | ctr. assébiu, assussegu, cuntentesa Maneras de nàrrere csn: dare aziu = dare matana, fàghere sufrire; is axius de sa morti = su patimentu de s'ora de sa morte Frases immoi fut asseliau, isparéssiu cudhu axiu chi no dh'iat donau pasu ◊ de brios so menguante vivendhe in custos azios ◊ apu biu is axius de su pópulu miu in Egitu (Atus)◊ puru bivendu prenu de axius, s'ómini tenit sa libbertadi de arrefudai e de iscarèsciri is axius ◊ de donos tuos no sias avaru a sos chi patint e sunt in azios (P.Casu)◊ fit prenu de aziu pessandhe chi cussu chi at tocau potiat èssere unu mortu! ◊ issu fut cun cudhu axiu chi no dhu lassada unu momentu, abetendu e timendu ◊ ite pena: s'atziu, sas dudas bos leant s'alientu! (Z.A.Cappai) Sambenados e Provèrbios prb: fillus piticus, axius piticus: fillus mannus, axius mannus! Tradutziones Frantzesu angoisse Ingresu anguish Ispagnolu angustia Italianu angòscia Tedescu Angst.

allupàda , nf Definitzione su allupare / ponni s'allupada a unu = pònnere sas ganghedhas? Sinònimos e contràrios allupadura, allupamentu 2. cussa chistioni est un'allupada manna! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu étouffement, angoisse Ingresu suffocation, anguish Ispagnolu ahogo, angustia Italianu soffocazióne, angòscia Tedescu Erstickung, Angst.

ànsa 2 , nf: ànsia, àntias, àntzias 1 Definitzione su chi si provat candho si timet, si ibertat o si disígiat meda calecuna cosa; a logos est fintzes vítziu, abbitúdine metzana / èssere in ànsias = istare in pessos; èssere in ànsias de… = èssere apunt'a…; àntzia mala = gana mala Sinònimos e contràrios desizu Frases sas ànsias de sa morte ◊ in àntzias dudosu so: male apo a ndhe disgustare e pejus si gustos do ◊ mi benit s'àntzia de mi còere unu crantu de petza de prochedhu! Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu anxiété, angoisse Ingresu anxiety, anguish, longing Ispagnolu ansia, afán, angustia Italianu ànsia, brama, angòscia Tedescu Angst, Begierde.

iscancagòri , nm Definitzione dannu o dispraxere chi ndhe faet iscancare su coro Sinònimos e contràrios axiori, congòscia, connou, iscancamentu, poscore Tradutziones Frantzesu angoisse Ingresu anguish Ispagnolu angustia Italianu ambàscia Tedescu Kummer.

pedíne , nm, nf: pedinu, pidina, pidinu Definitzione genia de pentzamentu chi si tenet po ccn. cosa Sinònimos e contràrios apensamentu, apinnicu, arraolu, pedighinu, pestighinzu, revinu, solovu Maneras de nàrrere csn: est unu pedinu (nadu de unu) = ifadosu; fàchere una cosa a p. = bene, cun contivizu; intrare pedine = leàresi pessamentu Frases tota addolimada est sa persone chi pro sa cura li ponet pedinu ◊ lu tenia a pidinu de andhare a fàghere cussu cumandhu ◊ si essis, tene pidinu de torrare! ◊ mama tua ti sighit a pedinu in s'isconsolu ◊ cun cussu pidinu in conca no resesso a drommire ◊ su dutore l'at bisitada cun cuidadu e mudu: in cara si li leghiat però sa pidina e unu belu de suore si est mudadu in gútios Sambenados e Provèrbios prb: chie no at pedinu est ómine mischinu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu anxiété, hantise Ingresu worry Ispagnolu ansia, inquietud, angustia Italianu ànsia, assillo Tedescu Angst, angstvolle Unruhe.

«« Torra a chircare