làssa 1 , nf Definitzione
tocu, sonu de campana, prus che àteru po unu mortu
Sinònimos e contràrios
addópiu,
asséchiu,
tocu
Frases
nobe lassas sa campana at tocau e su sonu innedha in s'àghera drinnindhe nch'est colau (P.Dessanay)◊ su coro mi ant bestiu a nighedhu candho tristas sas lassas ant sonau ◊ sas lassas chi una die ti ant apertu sas zannas a su chelu sunt galu inoche, craras
Tradutziones
Frantzesu
glas
Ingresu
toll (ing)
Ispagnolu
tañido,
toque
Italianu
rintócco
Tedescu
Schlag.
tócu , nm: togu Definitzione
su tocai; sa capacidade de sapire e connòschere sa cosa tocandhodha; tzàcurru o sonu de acropadura; mescamente sonada, sonu de campana; fintzes bículu, crantu, orrugu / min. tochitu, tochedhu
Sinònimos e contràrios
tocada,
tocamentu
/
apalpu
/
corpedhu,
tochedhu
/
addópiu,
arrapicu,
asséchiu,
lassa 1
/
tancu
Maneras de nàrrere
csn:
tocos de manu = genia de saludu, itl. strette di mano; andhare a togu = a s'apàrpidu, a su toca toca che a chie no bidet; su t. de reapare = de fèrrere apare, de si ndhe pesare e dare tentu, su chi faghent in crésia avertindhe sa zente chi est essindhe su preíderu pro nàrrere sa missa; su t. de s'agonia = tocu in chenàbura santa pro ammentu de sa morte de Cristos; intrai unu t. a ccn. = sonare s'ispiru pro calicunu; no ndi bòlliri duus tocus de… = chèrrerendhe s'iscusa pro…, fàghere carchi cosa apenas chi si tenet pagu pagu sa manera, no istare a si lu fagher nàrrere duas bortas; pigai, portai o pònniri a unu a t. = leàrelu in ziru, fàgherelu a befe, a birgonza, dàreli a subra a boghes; èssere totu a t. de… = a fortza de…; leare a unu a t. de pedra = a corpos de pedra; segau a tochedhus = fatu a cantos, a bículos; fàchere su t. (zoghendhe)= ischitire, tirai a sorti po biri a chini tocat a fai una parti me is giogus, tra cumpàngius; ge dhi est in tocus!… = est arrennegadu meda
Frases
sa síndria cota si connoscit a tocu ◊ sa cosa mancai no dha bia dh'agatu a tocu
2.
intè, ant tocau s'enna abbellu abbellu: tocu de pòburu, po no nd'iscidai is canis drommius! ◊ candu s'intendiat su tochitu aberiaus s'enna
3.
sa campana sonat sos tocos de sa fremmaria ◊ is campanas fiant sonendi is primus tocus ◊ pro sa missa faghet tres tocos ◊ soneit su tocu de s'ispiru ◊ ant intrau unu tocu: iscieis e chini est su mortu? ◊ su noti de Missa de pudhus si fait unu tocu meda prus longu e bellu: su tocu de centu (A.Garau)
4.
sa cosa como est totu a tocu de dinari! ◊ dh'at arrespostu a tocu de frore, in poesia ◊ est a tocu de pelea pro balanzare duos sodhos ◊ cussa no ndi at bólliu mancu duus tocus e si ndi est pesada che una píbera ◊ a su sirboni dhu portant is canis a tocu ◊ andhe pedra de tocu sa chi ses! ◊ piciocus, no seu beniu a innòi po èssi postu a tocu! ◊ fatuvatu poniat a tocu is cumpàngius e si ndi arriiat ◊ pro ischire a chie tocaiat a fàchere sa faina amus dépiu fàchere su tocu
Sambenados e Provèrbios
smb:
Toccu
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
coup,
tintement
Ingresu
touch,
toll
Ispagnolu
toque
Italianu
tócco,
rintócco
Tedescu
Berührung,
Schlag.
tzintziricàda , nf: tzintzirigada,
tzantzarigada Definitzione
su tzintziricare; móvia, iscutulada, fintzes móvia de conca coment'e bolendho nàrrere calecuna cosa / èssere a sa tz., nau de ccn. = èssiri písili, chi si dha pigat po dónnia cosighedha
Sinònimos e contràrios
chilliata,
móida,
ninniada,
sachedhada,
saidada,
sconchiada
2.
inoghe ficant e cue che ruent a sa tzantzarigada!
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
touche,
branlement
Ingresu
touch,
nod
Ispagnolu
toque,
sacudidura
Italianu
toccata,
tentennatina
Tedescu
Berührung,
leichtes Schütteln.