coladólzu , nm: coladórgiu,
coladorju,
coladorzu,
coladroxu,
colatorju Definitzione
tretu o logu inue si podet passare o chi est fatu po cussu
Sinònimos e contràrios
atruessu,
passadolzu
Frases
andhant in coladorjos largos e istrintos ◊ me in cussus coladòrgius dhui timint povintzas is crobus!
2.
li dabat gherra a nche l'ingurtire pariat chi unu nodu li tancabat su coladorju
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
passage
Ingresu
passage,
footbridge
Ispagnolu
paso,
pasaje
Italianu
passàggio,
vàlico,
passerèlla
Tedescu
Durchgang,
Übergang,
Laufsteg.
coladúra , nf Definitzione
su colare: andhare de una parte a un'àtera, fàere passare una cosa po ndhe seberare sa malesa
Sinònimos e contràrios
colada
/
iscolomadura
/
grilliadura
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
passage,
filtration,
filtrage
Ingresu
passage,
filtration
Ispagnolu
paso
Italianu
passàggio,
filtrazióne
Tedescu
Filtrierung.
impérriu , nm Definitzione
su imperriare; s'apertura de is cambas, s'arcu chi faent is cambas postas cun is peis istesiaos de pare; su passu chi si faet aperindho is cambas, coment'e giumpandho, passandho de unu tretu a s'àteru prus ainnanti
Sinònimos e contràrios
brincu,
passu
2.
est sighendi a istudiai e de maista de iscola fait s'impérriu a professoressa
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
saut,
passage
Ingresu
jump,
shift
Ispagnolu
zancada
Italianu
salto,
passàggio
Tedescu
Sprung.
passàda , nf Definitzione
su passare; faina chi si faet o cosa chi si ponet o si giaet una o prus de una borta; giru, lobu de acapióngiu o àteru a inghíriu de calecuna àtera cosa; unu tanti de cosa; logu, leada, bandha
Sinònimos e contràrios
colada,
colamentu,
trasida
/
manu,
pasia
/
incropada
/
leada
Maneras de nàrrere
csn:
lassare una cosa in p. a unu = perdonaisidha, lassai a pèrdiri; fàghere a p. ereta = passai in prus de unu logu in lestresa; mi benit in p. ereta = in colada, resurtat aundi depu passai; p. de arrennegu, de corpos, de abba = cadha de fele, de airu, surra de cropos, próina manna
Frases
seus andaus a biri sa passada de sa santa ◊ no dhi apu donau una passara de nariaras ca femus in cussu logu!
2.
in custu muru bi cheret duas passadas de illatonzu pro essire menzus ◊ si miticoi no dh'ant vacinada gei mi dhi donant una passada de contravintzioni! ◊ una passada de presoni assumancu po trint'annus!…◊ dhi at donau una passada de certu! ◊ a s'úrtima passada de sa meighina li tzessesit su dolore ◊ pitica sa passada de àcua chi est preparendusí, totu custus tronus e lampus!…
3.
su loru cheret a tantas passadas in corros pro istare frimmu su zuale ◊ dhi ponit su cadenatzu a ingíriu de su tzugu, a seti passadas
4.
ocannu in s'ortu bi at una bella passada de basolu
5.
cussu est su mellus maistu de totu custas passadas
6.
dae lia lassare in passada sichis a ingrussare su trucu: ma za ghirat babbu tuo a ti la fàchere pacare!
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
transit,
passage
Ingresu
rub,
passage
Ispagnolu
mano,
pasada,
paso,
tránsito
Italianu
passata,
trànsito,
passàggio
Tedescu
Vorbeigehen,
Durchgang,
Transit.
passadólzu , nm: passadórgiu,
passadorzu,
passadroxu Definitzione
logu ue si passat, prus che àteru istrintu e dificurtosu mescamente in su sartu
Sinònimos e contràrios
coladorju,
passera
/
cdh. passatógiu
Frases
est tocadu a si apostare in su passadolzu inue depiant colare sos fraitzos ◊ amus mortu sete porcrabos in chimbe passadorzos ◊ su passadroxu aprontau po monsignori fiat unu tapetu arrúbiu ◊ in s'arriu ant fatu unu passadroxu de perdas
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
passage
Ingresu
passage
Ispagnolu
pasaje,
pasadizo
Italianu
passàggio
Tedescu
Durchgang.
passèra , nf Definitzione
su passare, su istare passandho, andhandho; su logu inue si passat
Sinònimos e contràrios
colada,
passadolzu
/
andhàina,
andhera
Frases
passera de màchinas ◊ unu leperedhu isfadadu dai sa passera chimentosa de totu cudha zente ndhe istupat dai sa chijura
2.
si che colat calicunu in passera, avertídelu! ◊ ti dant colore a pudhile sas fadas in passera ◊ fia in passera e mi so frimmadu un'iscuta ◊ benit sa boza de andhare, sighire tantas nues in passera ◊ nàrali chi che colet atesu e no si che fetat bídere mancu in passera
Ètimu
ctl.
passera
Tradutziones
Frantzesu
passage
Ingresu
passage
Ispagnolu
paso,
pasaje
Italianu
passàggio
Tedescu
Durchgang.