Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

àghedu , nm: àghidu, àidu, àitu Definitzione tretu de muru o de cresura largu de dhue pòdere passare gente e bestiàmene, mescamente s'intrada de cungiaos serrada a geca o àteru serru Sinònimos e contràrios barcaxu, ciassu, geca, ingiassu, intrada Maneras de nàrrere csn: pesàreche un'àidu = serrare un'àidu a muru; apèrrere s'àidu (chistionendhe de ideas, maneras de fàghere, costumas e gai) = comintzare, iscrizeniare de comente si est fatu semper, cambiare, bogare moda noa, azuare in carchi cosa comente e faghindhe istrada, andhendhe addainanti, dendhe una possibbilidade in menzus; fàghere àidu = abbèrrere su logu, sa cresura, prus che àteru colendhe afaiu zente o animales Frases in s'àghedu sa zente intrabat a s'ortu a bíbere in sa funtana ◊ s'àidu serrèmalis e curemas su malàidu! ◊ fachent passibales chentz'àghidu e ne istupu 2. sa zente zúdigat a chie aperit sos àidos ◊ chie est chi nos at apertu semper s'àghidu in s'ora de su bisonzu? ◊ s'àidu pro s'errore est sempre apertu Sambenados e Provèrbios prb: àidu abbertu, cunzadu fertu! Ètimu ltn. aditu(m) Tradutziones Frantzesu passage, brèche Ingresu passage, breach Ispagnolu paso, brecha Italianu varco, bréccia Tedescu Durchgang, Bresche.

barcàxu , nm: borcaxu, bracaxu, brecaxu, brocaxu, ecaxu, ocàrgiu Definitzione tretu apertu, apertura po passare, in d-una cresura, in d-unu muru Sinònimos e contràrios àghedu, ciassu, ingiassu Ètimu ltn. *var(i)carium Tradutziones Frantzesu passage Ingresu passage in a hedge Ispagnolu pasaje Italianu callàia Tedescu Durchgang.

brànu , nm Definitzione orrugu o tretu de cosa iscrita, unas cantu errigas, parte de una pàgina, de una lítera o àteru Tradutziones Frantzesu morceau, passage Ingresu passage Ispagnolu pasaje, pieza Italianu brano Tedescu Abschnitt.

colàda , nf: colata Definitzione su colare, su passare; su logu inue si passat o un'iscuta de tempus, un'intrada una essia lestra a unu logu; unu tanti; una manu (de trebballu), una lómpia lestra, faendho trebballu / èssere in c. = aundi si passat o si depit passai, candu si passat, passendi Sinònimos e contràrios passera / atraessada, passada, trasida Frases a domo sua bi so intradu una colada ◊ s'ortu est in colada, a oru a caminu!, e bi so intradu nessi a compidare 2. una colada de zente irbaia bi est in totue 3. in binza bi cheret dadu una colada de tzapu, nessi pro s'erba meda Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu passage, donner un coup de… (chiffon, fer, ect.) Ingresu rub, passage, soup Ispagnolu pasaje, paso Italianu passata Tedescu Seihen.

coladólzu , nm: coladórgiu, coladorju, coladorzu, coladroxu, colatorju Definitzione tretu o logu inue si podet passare o chi est fatu po cussu Sinònimos e contràrios atruessu, passadolzu Frases andhant in coladorjos largos e istrintos ◊ me in cussus coladòrgius dhui timint povintzas is crobus! 2. li dabat gherra a nche l'ingurtire pariat chi unu nodu li tancabat su coladorju Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu passage Ingresu passage, footbridge Ispagnolu paso, pasaje Italianu passàggio, vàlico, passerèlla Tedescu Durchgang, Übergang, Laufsteg.

coladúra , nf Definitzione su colare: andhare de una parte a un'àtera, fàere passare una cosa po ndhe seberare sa malesa Sinònimos e contràrios colada / iscolomadura / grilliadura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu passage, filtration, filtrage Ingresu passage, filtration Ispagnolu paso Italianu passàggio, filtrazióne Tedescu Filtrierung.

colaméntu , nm Definitzione su colare, su istare passandho Sinònimos e contràrios coladura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu transit, passage Ingresu passage Ispagnolu tránsito, paso Italianu trànsito Tedescu Durchgang.

passàda , nf Definitzione su passare; faina chi si faet o cosa chi si ponet o si giaet una o prus de una borta; giru, lobu de acapióngiu o àteru a inghíriu de calecuna àtera cosa; unu tanti de cosa; logu, leada, bandha Sinònimos e contràrios colada, colamentu, trasida / manu, pasia / incropada / leada Maneras de nàrrere csn: lassare una cosa in p. a unu = perdonaisidha, lassai a pèrdiri; fàghere a p. ereta = passai in prus de unu logu in lestresa; mi benit in p. ereta = in colada, resurtat aundi depu passai; p. de arrennegu, de corpos, de abba = cadha de fele, de airu, surra de cropos, próina manna Frases seus andaus a biri sa passada de sa santa ◊ no dhi apu donau una passara de nariaras ca femus in cussu logu! 2. in custu muru bi cheret duas passadas de illatonzu pro essire menzus ◊ si miticoi no dh'ant vacinada gei mi dhi donant una passada de contravintzioni! ◊ una passada de presoni assumancu po trint'annus!…◊ dhi at donau una passada de certu! ◊ a s'úrtima passada de sa meighina li tzessesit su dolore ◊ pitica sa passada de àcua chi est preparendusí, totu custus tronus e lampus!… 3. su loru cheret a tantas passadas in corros pro istare frimmu su zuale ◊ dhi ponit su cadenatzu a ingíriu de su tzugu, a seti passadas 4. ocannu in s'ortu bi at una bella passada de basolu 5. cussu est su mellus maistu de totu custas passadas 6. dae lia lassare in passada sichis a ingrussare su trucu: ma za ghirat babbu tuo a ti la fàchere pacare! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu transit, passage Ingresu rub, passage Ispagnolu mano, pasada, paso, tránsito Italianu passata, trànsito, passàggio Tedescu Vorbeigehen, Durchgang, Transit.

passadíssu, passadítu, passadítzu , nm: passalítziu, passaríciu, passarissu, passaritzu Definitzione logu aintru de sa domo, longhitu e no tanti largu, a ue si essit, in mesu de is aposentos; genia de serru, craedhu in is gennas; a logos dhu narant a su balcone, tretu de bòveda chi essit de su muru maistu a paris de unu pianu, po essire a s'incarare a fora Sinònimos e contràrios andhadissu, apitu 1, ciapitu, corridore, ispassarissu, passadora / passante 1 / ispassizu Frases a sa prima intrada unu passadissu largu rucrabat totu su locu ◊ s'uscieri fiat sétziu in su passaditzu ◊ sa zente fit totu in su passarissu ◊ in cudhos passadissos istrintos setzi bi aiat córvulas e bértulas e azigu si podiat passare 2. a sa porta dhi apu postu su passadissu po no imbucai is pudhas Terminologia iscientìfica dmo Ètimu ctl., spn. passadís, pasadizo Tradutziones Frantzesu couloir, entrée Ingresu passage Ispagnolu pasillo Italianu àndito Tedescu Flur.

passadólzu , nm: passadórgiu, passadorzu, passadroxu Definitzione logu ue si passat, prus che àteru istrintu e dificurtosu mescamente in su sartu Sinònimos e contràrios coladorju, passera / cdh. passatógiu Frases est tocadu a si apostare in su passadolzu inue depiant colare sos fraitzos ◊ amus mortu sete porcrabos in chimbe passadorzos ◊ su passadroxu aprontau po monsignori fiat unu tapetu arrúbiu ◊ in s'arriu ant fatu unu passadroxu de perdas Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu passage Ingresu passage Ispagnolu pasaje, pasadizo Italianu passàggio Tedescu Durchgang.

passèra , nf Definitzione su passare, su istare passandho, andhandho; su logu inue si passat Sinònimos e contràrios colada, passadolzu / andhàina, andhera Frases passera de màchinas ◊ unu leperedhu isfadadu dai sa passera chimentosa de totu cudha zente ndhe istupat dai sa chijura 2. si che colat calicunu in passera, avertídelu! ◊ ti dant colore a pudhile sas fadas in passera ◊ fia in passera e mi so frimmadu un'iscuta ◊ benit sa boza de andhare, sighire tantas nues in passera ◊ nàrali chi che colet atesu e no si che fetat bídere mancu in passera Ètimu ctl. passera Tradutziones Frantzesu passage Ingresu passage Ispagnolu paso, pasaje Italianu passàggio Tedescu Durchgang.

ruciadúra , nf: orrogadura, rucradura, rugadura, ruxadura, urrugadura Definitzione su rucrare Sinònimos e contràrios orrugamentu, rucrata, truncadura Maneras de nàrrere csn: andhare a r. = andai a istruncadura, a orrugadura, leare un'incurtziadorzu, fendi unu tretu prus curtzu (e passendi fintzas fora de su mòri); essíreche a r. in su chistionu = che iscassuletadu Frases arratza de rugadura chi li as fatu a custa linna!… 2. su fogu fuidu curret a ruxadura ◊ at comintzadu a faedhare pàsidu e de bona manera, ma poi ch'est essidu a rugadura! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu cassure, brisure, cassement, traversée Ingresu breaking, passage Ispagnolu rotura, cruce Italianu spezzatura, spezzaménto, attraversaménto Tedescu Brechen.