módia , nf: mófida,
mófita,
móghia,
móghida,
móida,
móvida Definitzione
su mòvere, su si mòvere unu pagu; su cumenciare unu viàgiu (nau de bestiàmene, essire o portare a pàschere); fintzes abbrítiu, abbilidade de si pònnere a fàere cosa / min. moidedha
Sinònimos e contràrios
fracadura,
fritida,
irmóvia,
mofitia,
sidhida
/
acínnidu,
ammiada,
movitada
/
tucada
| ctr.
firmada
Frases
mi ballant in sas venas sas módias de sos pilos tuos ◊ agatat sa móvida giusta de is manus parit nàsciu imparau ◊ sa zòvana edade est un'iscaza de sa bida chi nche bolat impresse coment'e una móghia de chizos (G.Piga)◊ mellus a si sètzi e a fai su tontu, certas bortas, chi no a fai móvidas chi si faint pentí! ◊ cossumo su tempus ispetandhe una mófida de lavras dae una fotografia!
2.
sos ciclistas a sas tres pretzisas si presentant a sa móvida a sa carrela de sa posta
3.
chi no fut de sa móvida de is fradis, issu no nd'iat bogau nudha (G.Mura)
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
mouvement
Ingresu
movement
Ispagnolu
movimiento,
sacudida
Italianu
mòssa,
scrollata
Tedescu
Bewegung.
mofitía , nf, nm: movetia,
movidia,
movitia,
movitina,
movitiu Definitzione
su fàere calecuna móvia, movimentu, fintzes su mutúgiu o moida chi si faet movendho calecuna cosa, passandho, faendho cosa, fintzes manígiu
Sinònimos e contràrios
módia
Frases
si ponet sa zente in movitia ◊ a dogni movitia de animale o de zente s'ae faghet istriminzu ◊ sas abbas chi no faghent movitia nos cumbidant intantu a navigare ◊ isse est semper in movitia
2.
est mudu e surdu: no at mai faedhadu ne mai at intesu peruna movitia ◊ sos cumpanzos candho si ant sapidu sa movitia si sunt acusiados issos puru
Ètimu
itl.
movitiva
Tradutziones
Frantzesu
mouvement
Ingresu
move (ment)
Ispagnolu
movimiento
Italianu
moviménto,
mòssa
Tedescu
Bewegung.
moghiméntu , nm: moimentu,
movimentu,
muimentu Definitzione
su mòvere, fàere calecuna cosa ispostandhosi, andhandho, faendho; fintzes organizatzione chi si proponet calecunu iscopu e po cussu faet cosa, pigat initziativas
Sinònimos e contràrios
módia,
mofitia,
motu 1
Frases
semus totu in movimentu pro sas votatziones ◊ in sa manifestatzioni si bit movimentu de bandieras ◊ dónnia movimentu o tzàchidu dhu fait timi ◊ su movimentu de sa fémina est bàndhidu
2.
su moghimentu de sos traballadores at fatu cambiare cosas meda
Tradutziones
Frantzesu
mouvement
Ingresu
move,
movement
Ispagnolu
movimiento
Italianu
moviménto
Tedescu
Bewegung.
mótu 1 , nm Definitzione
su mòvere bistu prus che àteru coment'e movimentu sighiu, sighindho
Sinònimos e contràrios
mofitia,
moghimentu
Maneras de nàrrere
csn:
fàghere m. = movirisí, pònniri passus; èssere m. callente (nadu de su tempus) = èssere faghindhe caentu
Frases
su rellozu si est arressu sentza motu e ne sonu ◊ chie fuit, chie avassat: totu sa bidha est in motu ◊ est iscampiau chene motu e chene remore
2.
no est fritu, antzis est fintzas motu callente ◊ candu fiat in motu sa lei de Lionora po medas malifatias nci fiant trumentus de dónnia genia
Tradutziones
Frantzesu
mouvement,
exercice (esercizio fisico)
Ingresu
motion
Ispagnolu
movimiento
Italianu
mòto
Tedescu
Bewegung.
pedighínu , nm: pidighinu Definitzione
genia de pentzamentu / àere una cosa a pidighinu = tènniri iscinitzu po ccn. cosa
Sinònimos e contràrios
apensamentu,
apinnicu,
arraolu,
ischinitzu,
pedine,
pestighinzu
/
abbalàviu,
atàviu,
fazellu
Frases
candho unu at su pidighinu de tucare chito no drommit ◊ su pidighinu chi ant sos de domo est su chi podet capitare cras (M.Bua)◊ su pidighinu chi aiat si apasigheit addaghi resesseit a si ammentare su càntigu
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
agitation,
mouvement
Ingresu
restlessness
Ispagnolu
inquietud,
desasosiego
Italianu
irrequietézza,
moviménto
Tedescu
Unruhe,
Bewegung.
piliséri , agt, nm: pilisseri Definitzione
chi o chie ponet pilisu, burdellu, tréulu
Sinònimos e contràrios
cunfusionista,
insulladori,
pilisosu,
supuzeri,
trebuleri,
truvutzeri
| ctr.
pachiosu
Frases
sas fémminas prus pilisseras si brigaiant
Terminologia iscientìfica
ntl
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
agitateur
Ingresu
ringleader
Ispagnolu
agitador
Italianu
agitatóre
Tedescu
wer etwas in Bewegung versetzt (Unruhe).
sedentàriu , agt Definitzione
nau de ccn., chi istat a meda firmu, ciciu; nau de unu pópulu (prus che àteru foedhandho de s'antigóriu), chi faet abbitu sèmpere in su matessi logu e po cussu etotu faet bidhas e citades
Sinònimos e contràrios
| ctr.
andhantanu
Tradutziones
Frantzesu
sédentaire
Ingresu
sdentary
Ispagnolu
sedentario
Italianu
sedentàrio
Tedescu
wenig Bewegung machend,
sesshaft.
sumbulladòri , agt, nm Definitzione
chi o chie ponet sumbullu, avolotu
Sinònimos e contràrios
insulladori,
piliseri,
supuzeri,
trebuleri
Frases
no emu fatu nudha, ma femu contràriu a is fascistas e m'iant arrestau a su própiu, anca femu sumbulladori
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
agitateur
Ingresu
stirrer
Ispagnolu
agitador
Italianu
agitatóre
Tedescu
wer etwas in Bewegung versetzt.