acórru , nm: aggorru Definitzione
logu serrau, prus che àteru fatu po bestiàmene; su acorrare, s'ora de acorrare, de portare a s’acorru
Sinònimos e contràrios
acorradolzu,
acorramentu,
acorratzu,
arrocu 1,
màndara
Frases
sa genti fut surruschiendu pariat un'acorru de procus! ◊ a s'impudhile si che bocabant sas crapas dae s'aggorru
2.
crabas e arveghes a s'aviu e a s'acorru giughent bentre lena ◊ a s'ora de s'acorru su pastori nd'istorrat is brebeis po mulli
Terminologia iscientìfica
srr
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
enclos
Ingresu
corral
Ispagnolu
corral
Italianu
recinto
Tedescu
Pferch.
cerína , nf: cherina,
chirina,
chirrina,
gerina Definitzione
logu po pònnere su porcu; logu serrau, genia de acorru cumonale po dhue pònnere bestiàmene tenturau, aciapau faendho dannu; in is cuiles, aprigu ammontau po ammamare e seberare crabitos, angiones, bitellos; dhue at logu chi cherina dhu narant a sa pratza o cortina, su tretu totu asuta de una mata, o fintzes a sa crélica
Sinònimos e contràrios
acorru,
ammamadorju,
chirra,
crina,
irchile,
seperadorju
/
bàgliu
/
coltina,
pratzada
Frases
de cristianos no ant assimizu, si sunt fatos che porcos in cherina ◊ si est veru chi imbitzadu at a matzone, cunza bene s'anzone in sa cherina! ◊ che ant postu su sirbonedhu in d-una chirina de preda ◊ tenet sa corte cucugiada po as crabas e as cerinas po us crabitedhos
2.
si betat custu bandhu: Chie li mancat su zú andhet a cherina ca bi ndhe at unu tenturadu!
Sambenados e Provèrbios
smb:
Cerina, Cirina
Terminologia iscientìfica
srr
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
enceinte,
fourrière
Ingresu
corral
Ispagnolu
pocilga
Italianu
recinto per bestiame
Tedescu
Pferch.
màndara , nf: mandra,
màndria Definitzione
corte de múrghere bestiàmene, loghighedhu, tretu serrau, prus che àteru curtzu, po pònnere bestiàmene (a múrghere, a crocare); in cobertantza, css. logu serrau bistu coment'e límite a sa libbertade / genias de m.: tundha, longa, a cresura, a muru; min. mandrighedha, mandriola, mandriolu
Sinònimos e contràrios
apassiadorzu,
pasciale,
passili
Maneras de nàrrere
csn:
bestire o trubbare su bestiàmine a sa mandra = acorrai su bestiàmini; essíreche in costas de mandra = cambiare chistionu, rispòndhere ma no a tonu, chirchendhe àteru a zisa de iscusa pro cambiare chistionu; sa Mandra Cràbina = sos Sete Frades, sos sete istedhos postos a zisa de carru
Frases
cheret fatu mandra noa e prus manna ca sos fiados de múrghere sunt medas ◊ su pastori at acorrau s'arrobba in sa màndara po múlliri
2.
a sos pisedhos a istare in mandra, in iscola, no lis piaghet
3.
si caligunu mentuait su chi fuit sutzessu, deo ch’essia in costas de mandra: mi pariat chi dognunu mi legiat in cara sa mancánsia
Sambenados e Provèrbios
smb:
Mandra, Mandras
Terminologia iscientìfica
pst
Ètimu
ltn.
mandra
Tradutziones
Frantzesu
enceinte,
clôture
Ingresu
corral
Ispagnolu
aprisco
Italianu
recinto,
chiuso per bestiame
Tedescu
Pferch.
pasciàle, pasciàli , nm: passale,
passiabi,
passiai,
passiale,
passiali,
passibale,
pesciale,
pessiale,
passivale Definitzione
mandra manna, pruschetotu acorru po crocare su bestiàmene su note a manera de pòdere istare largu: in ccn. logu dhu narant po unu tretu in paris pruschetotu in cúcuru de monte, e fintzes po unu paris mannu / su pesciale de sa luna = sa corte (tretu tundhu a inghíriu prus craru) chi a bortas paret chi portat
Sinònimos e contràrios
apassiadorzu,
corcadorja,
passili
/
ttrs. pasciari,
cdh. mandrioni
/
cuile
Frases
dai su pasciale de sas crabas de Monte Isperrumadu partesi soldadu (S.Casu)◊ atentu po calincunu ladroni, ti crocas in s'atza de su passiai ◊ is passialis serbint po incortiri is crabas candu funt afillendisí ◊ passibales chentza àghidu e ne istupu ◊ custus benint a si pasiai in su passiali aundi is pastoris tenint su bestiàmini
2.
carenas chi si abbarrant in prúdicu de passiales de rudiu, che làcrimas assutas chi raju de amore mai ant partoriu (L.Loi)
Terminologia iscientìfica
pst
Tradutziones
Frantzesu
parc
Ingresu
fold
Ispagnolu
majada
Italianu
stàbbio
Tedescu
Pferch.