avalotài , vrb: avolotai,
avolotare Definitzione
pònnere tréulu, burdellu, fàere movimentu de betare apare, morigare sa cosa, fintzes pònnere s'unu contras a s'àteru
Sinònimos e contràrios
abbolotai,
abborotai,
buliare 1,
sciambullai,
streulai
| ctr.
apachiare,
apasaogare,
assantai,
assebiai,
assentulae
Frases
avolotaus che is macarronis de Pauli
Ètimu
ctl.
avalotar
Tradutziones
Frantzesu
bouleverser,
brouiller
Ingresu
to upset
Ispagnolu
alborotar
Italianu
scompigliare
Tedescu
in Unordnung bringen,
durcheinander bringen.
isórdulu , nm Definitzione
su isordulare, betare apare, pònnere totu a s'afaiu, su èssere o istare totu s'afaiu de is cosas
Sinònimos e contràrios
algadaria,
disórdine,
impródhiu,
maciamurru,
milciamuredhu,
trobodhu
| ctr.
cunseltu,
remonimentu
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
désordre
Ingresu
disorder
Ispagnolu
desorden
Italianu
disórdine
Tedescu
Unordnung.
sciambullài , vrb: isciumbullai,
simbullare,
sumbullai,
sumbullare,
summullai Definitzione
fàere sciumbullu, betare apare, pigare a tontonadas, a iscutuladura, mòvere a cropu, su si mòvere cun coidu po fàere faina, avolotu, fàere mòvere
Sinònimos e contràrios
abbolojare,
abbuligiai 1,
arrebbulliai,
intruai,
issumbullare,
sachedhare,
streulai,
trumbugliai
/
agiolotare,
atrepillai,
pesai,
istrumbullai,
subuzare*
/
bacanare
Maneras de nàrrere
csn:
sciumbullai a chitzi = suguzare, ischidare, pesare chito; sumbullai de sa brenti = tzocos de mata, morigamentu de istentinas; sciumbullai su bestiàmini = essire a morigadorzu, mòere su bestiàmine a pàschere intro de note
Frases
Coixedha sumbullat totugantu ◊ ant simbullau totu sa vidha cricandhe giovanedhas! ◊ su pastori chi tenit incuru a summullai essit a is duas de noti (F.Lai)◊ cussu commo cheret bènnede a sumbullare su logu!◊ sumbulla sa cedha ca depit pàsciri!
2.
mi ndi apu a èssiri pesada cuatru bortas po ndi dha sciumbullai de su letu ca depiat pigai su postali!…◊ su cantu de su caboni cumbidat sa genti a sciumbullai ◊ a mengianu a chitzi no boint sciumbullai!
Tradutziones
Frantzesu
bouleverser,
secouer
Ingresu
to ruffle,
to shake
Ispagnolu
desarreglar,
sacudir
Italianu
scompigliare,
scuòtere
Tedescu
in Unordnung bringen,
schütteln.
sciumbúllu , nm: sumbúgiu,
sumbullu,
sumbuzu,
sumuzu Definitzione
movimentu e moida, istragatzu chi si faet movendho o murigandho cosa, camminandho, movimentu e moida a s’afaiu; fintzes movimentu de gente meda contras o po calecuna chistione
Sinònimos e contràrios
abbatúliu,
abbolotu,
atrepógliu,
iscumbullu,
ispabúliu,
sculumerdu,
stragambullu,
subuzu,
trambullu,
tregollu,
trepollu,
trobbuscàmene
/
trummentu
Maneras de nàrrere
csn:
su s. de s'àcua = moida de abba currindhe, chi ruet a istràmpidu de artu; sumbullu de sa brenti = sos tzocos chi faghet in bentre; ponni sumbullu = pònnere abbolotu; sumbúgiu de istògomo = gana mala, buluzu
Frases
intendu sumbullu in foras: depint èssi torrendu! ◊ intrendi a domu at inténdiu sumbullu de pratus e boxis avolotadas ◊ a dónnia sumbullu chi intendit si girat luegu a castiai a coa ◊ sumuzu surdu sas orrodas prenas, cussas a rajos sonant che campana (G.A.Mura)
2.
me in Castedhu, Oristanis, Iglésias nanca dhoi at sumbullus e tréulus mannus: sa genti dha tenit contras a su guvernu ◊ cussos benint a domo a pònnere sumbuzu: fintzas sas padedhas mi cumpudant!◊ sumbullu de su coru e sumbullu chi dhi arretronat in conca no dhu lassat drommiri
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
émoi,
émeute
Ingresu
confusion,
riot
Ispagnolu
desorden,
confusión,
revuelta
Italianu
scompìglio,
subbùglio,
sommòssa
Tedescu
Verwirrung,
Unordnung,
Durcheinander,
Aufstand.