Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

adhàeche , avb Definitzione adhae + che: atesu Sinònimos e contràrios adhae / miche!, millichelu! Frases bido istrampos e montes adhàeche 2. in sa làcana, adhàeche élighes e chessas! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu loin Ingresu far away Ispagnolu lejos Italianu lontano Tedescu weit.

adhéi, adhéni , avb, prep Definitzione atesu, a s'àtera bandha de… Sinònimos e contràrios adhae, atesu Frases sa domu de Luisicu est s'úrtima de sa bia e de sa bidha: prus adhei is ortus e is argiolas ◊ sa die fiat andhandhosiche e adhei si bidiat su igumarras e faiat fritu ◊ tia Nannedha faiat un'ortu adheni e andhaiat a dhu trabballare gasi dónnia die 2. iat lassau su logu suu e fut andau peri is partis de un'atra bidha, adheni de su frúmini ◊ no est meda adhei de innòi ◊ dèu no podia andai ne prus adhei e ne insegus Tradutziones Frantzesu loin Ingresu far away Ispagnolu lejos Italianu lontano Tedescu weit.

adhía 1 , prep, nf Definitzione a s'àtera parte de…, a cudh'ala de…, prus atesu de…; s'àtera parte, apalas de… Sinònimos e contràrios adhae, asegus, avatu Frases s'ortu miu est adhia de s'istrada ◊ mi as agatadu adhia de is làcanas ◊ is ferrus de pudai funt in su tascapani adhia de sa porta ◊ ita fiast ascurtendi adhia de sa porta?! ◊ in sa becesa puru, adhia de aundi s'istrantaxat sa làcana de is bisus, apubu ancora is bellesas chi mi ant donau allirghia 2. bivu s'úrtimu bisu téndiu a s'adhia de sa làcana de is bisus Tradutziones Frantzesu au-delà de…, de l'autre côté de… Ingresu further Ispagnolu más allá, allende Italianu óltre, di là da… Tedescu weit, jenseits.

aillàdru, aillàgru, aillàrgu, aillàrigu , avb: allalgu, allàrghiu, allargu, illagru Definitzione a in largu, in logu o tretu atesu Sinònimos e contràrios aistesu, allarghitu, atesu / cdh. allongaredhu | ctr. acanta, acurtzu, afúndhiu Frases no fiat aillargu meda ◊ no as a bolli chi fillu tuu si ndi andit a terra frima aillàrigu de nosu?! ◊ fut aillargu de su meri ◊ allargu dae me, musas metzanas! ◊ tèneti allàrghiu de sas atziones malas! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu loin Ingresu long away Ispagnolu lejos Italianu lontano Tedescu weit.

àmparu , agt: amplu, ampru, àmpuru Definitzione chi est bundhante de mannària, mescamente in largària Sinònimos e contràrios amplosu, largu | ctr. astrintu Frases est ampru de coru ma istrintu de buciaca Ètimu ltn. amplus Tradutziones Frantzesu ample, vaste, large Ingresu wide Ispagnolu amplio, ancho Italianu àmpio Tedescu weit.

amplósu , agt: amprosu Definitzione chi est amplu, largu, mannu (fintzes de carena); nau de gente po su fàere chi tenet, chi si credet mancari tropu / cozoni amprosu = pecu a is callonis, chi portat butonis mannus meda Sinònimos e contràrios àmparu, ampióngiu, largu, leajolu | ctr. astrintu, minore Frases fémina santa, sa muzere, ma rassa, amprosedha e pesante ◊ est una pinneta amprosa ◊ at nadu peràulas amprosas de sustàntzia! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ample Ingresu capacious Ispagnolu amplio, capaz Italianu àmpio, capiènte Tedescu weit, geräumig.

indhèdha , avb: innedha Definitzione logu atesu (pagu o meda) de chie est foedhandho e de chie est iscurtandho, impreau po su istare, abarrare, èssere / pristinnedha! = prestu a un'ala! (peràula pro chitzire su cane) Sinònimos e contràrios abedha, adhadhai, adhae, annedha, atesu, cudhae, cudhàniche, cudhei, inella, inello, inidha, nedha | ctr. acanta, innoce Frases nch'est in cudha bidha innedha ◊ su de èssere indhedha no podet secare s'impinnu de s'amore! 2. si manteniant indhedha dae sos malàvios e dae sas cosas issoro Ètimu ltn. inde illac Tradutziones Frantzesu là, loin Ingresu over there Ispagnolu allá, allí Italianu là, colà, lontano Tedescu dort, weit.

làlgu , agt: largu Definitzione chi est de mannària meda, abbundhante, cunforma a su bisóngiu, nau siat de su tretu a istúturu de sa cosa, ma fintzes de sa parte prus longa e po cussu in su sensu de longu: si narat fintzes in su sensu de mannu, de durada longa / min. larghitu, larghixi Sinònimos e contràrios amplosu / atesu | ctr. afissu, astrintu, ispremu Maneras de nàrrere csn: avb. largu, a largu = atesu, aillargu; l. che su padru de Mara = meda; fàghere contos largos = sestare o dissinnare in mannu, fàghere contos mannos; a largos annos! = a medas annus!, disígiu de bèni chi si fait a unu po chi bivat meda; dimandhare a sa larga = intrare in chistionu faedhendhe de àteru, lendhe sa chistione totu pellargu; a largu tempus = in tempus longu, in tempus meda; annare, èssere largas largas = pellargu, a istésiu Frases custos pantalones mi sunt tropu largos ◊ inue sa carrela est larga si colat bene ◊ a sa corte ant fatu un'intrada larga chi bi podet colare su càmiu ◊ is istàtuas de Monti Prama funt gherreris natzionalis chi dimostrant unu sentidu de interessus prus largus e de conoscimentu ratzionali chi si adatant a una bera natzioni a su tempus de sa libbertadi (G.Lilliu) 2. poite fin'a terra ancora inchinas sos largos ratos, nughe seculare? 3. bollu fai is augúrius prus cumprius po chi potzais a largus annus fai corti a su santu! 4. sa domu si bidiat dae largu Ètimu ltn. largus Tradutziones Frantzesu large, vaste, ample, grand Ingresu wide Ispagnolu ancho, amplio Italianu largo, àmpio, spazióso Tedescu weit, breit.

scampiósu , agt Definitzione nau de logu, chi est apertu de dhue àere tretu meda, largu Sinònimos e contràrios camposu, iscampaniadu, lalgu 2. is artistas, in Musas impreaus, si esprimint in tretus scampiosus de libbertadi Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu spacieux Ingresu spacious Ispagnolu espacioso, vasto Italianu spazióso, vasto Tedescu geräumig, ausgedehnt, weit.

tesànu , agt: texanu Definitzione chi est aillargu, de atesu Sinònimos e contràrios atesu Frases su desizu creschiat mannu ispinghendhe in altu cantos de passadu chi pariant chimas de montes texanos (L.Mele)◊ dae unu monte texanu a ponente sa luna si ndh'est rindhe (A.Serra)◊ cheres chi morza o chi dae me su seru andhet texanu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu lointain Ingresu far Ispagnolu lejano Italianu lontano, distante Tedescu weit.