butàliga , nf: butàrica,
butàriga Definition
is oos de sa lissa (su cévulu) sicaos e salios; in cobertantza, is butones de su mascu
Synonyms e antonyms
cdh. butàraga
Sentences
apu pigau unu gèvulu mannu, ca portat butàriga, e dh'apu fata e bella puru!
2.
ma càstia cussu isbregungiu ammostendi is butàrigas!…
Etymon
itl.
bottarica
Translations
French
boutargue,
poutargue
English
botargo
Spanish
cecina de huevos de pescado
Italian
bottarga
German
Kaviar der Meeräsche.
butànu , nm Definition
una genia de gasu
Translations
French
butane
English
butane
Spanish
butano
Italian
butano
German
Butan.
butàre , vrb Definition
torrare de s'istògomo sa cosa chi unu at papau; sartare, essire fora; foedhare male de ccn. / b. sàmbene = fai sacrifícius mannus, ispudai sànguini
Synonyms e antonyms
arrevesciai,
bòmbere,
bombitai,
caciae,
rebessare
/
afolfigare
Sentences
su frailarzu paret unu moro che chi s'inferru ndhe l'apat butadu (P.Casu)◊ est giustu chi s'inferru butet in sinu tou fàmine e peste (P.Mossa)
2.
mi ant tochedhau sa zanna: mi nche butat su coro… no est cosa de bonu! ◊ un'istrepitzu paret chi mi che butet su coro, ma est solu unu lèpore chi mi colat in daennantis ◊ ti ch'est butandhe su dinare dae uricras!
3.
s'ala chi li pistidhat no cumprendhet e butat subra de chie no l'ofendhet ◊ sa buca la zughet che vulcanu butendhe de continu fogu allutu (D.Ena)
Etymon
itl.
buttare
Translations
French
rejeter,
vomir,
rendre,
médire,
dire du mal
English
to throw up,
to speak badly
Spanish
vomitar
Italian
rigettare,
sparlare
German
brechen,
schlecht reden (über+Akk.).
butàrica, butàriga butàliga
butarólu , nm Definition
tubbu o apertura de unu depósitu po candho est tropu prenu o àteru; fintzes grifone
Synonyms e antonyms
bentosa
/
grifone 1
Sentences
onzi canale de sa cobertura falat a butarolu, de cantu est proindhe meda ◊ in sa funtana bi est sempre su matessi butarolu ma no bi falat butiu de abba: est sica!
2.
s'abba in sas domos essit in su butarolu
Etymon
srd.
Translations
French
soupirail
English
airhole
Spanish
respiradero
Italian
sfiatatóio,
sfogatóio
German
Luftloch,
Abzug.
butàta , nf Synonyms e antonyms imbudada, ispinta Sentences li aiat datu una butata a foras e l'aiat istrempatu in murros su bete portale mannu Etymon srd.
butàtza , nf, nm: butatzu Definition fodhitu, genia de aina po surbare su fogu; sufieto po meighinare in bíngia Synonyms e antonyms suaroi, sulafocu, surbavogu / tzurforadore Scientific Terminology ans Etymon cdh. buttáccia.
butatzólu , nm Definition
genia de maladia a is tuledhos (e fintzes custos etotu), a is gràndhulas de su gúturu, a parte e àtera, aintru; fintzes tzuncullitu
Synonyms e antonyms
barbutzone,
guturones
Sentences
su pitzinnu tenet sos butatzolos rujos che frúschiu
2.
a s'anniju li beniant butatzolos candho l'aproendhaia
Scientific Terminology
mld
Etymon
itl.t
bottacciolo
Translations
French
amygdalite
English
tonsillitis
Spanish
amigdalitis
Italian
tonsillite
German
Mandelentzündung.
butàtzu butàtza
butèca , nf: butega Definition
logu inue bendhent cosa; logu inue trebballat un'artista; in cobertantza, sa bragheta / b. de binu, de iscarpas, de robba; pònnere b.
Synonyms e antonyms
negótziu
/
cdh. butrea
2.
su mastru de linna teniat una bella buteca chin màchinas, prana a filu e a ispessore, mortasa, topí e serra ◊ su maistu de pannu teniat a un'oru de sa butega su bangu acantu tallàt
3.
o pisé, serra sa butega ca oe est domíniga!…
Etymon
itl.
Translations
French
boutique,
magasin
English
shop
Spanish
tienda,
taller
Italian
bottéga,
negòzio,
laboratòrio
German
Laden Werkstätte.
butecaría botecaría
butecàriu, butecàrju botecàriu
butechèdha , nf Definition min. de buteca.
butechèra , nf: buteghera Definition
fémina chi bendhet in, o est mere de, butega
Synonyms e antonyms
butighina
Scientific Terminology
prf
Etymon
srd.
Translations
French
vendeuse,
boutiquière
English
she-shopkeeper
Spanish
tendera
Italian
bottegàia
German
Händlerin.
butechéri , nm: butegheri Definition
ómine chi bendhet in, o est mere de, butega
Synonyms e antonyms
butegaju,
buteghineri
Sentences
canno unu at de si gastare su dinaredhu suo si lu devet tremesare vene prima de l'intregare a cussos ebreos de butecheris
Scientific Terminology
prf
Etymon
srd.
Translations
French
vendeur,
boutiquier
English
he-shopkeeper
Spanish
tendero
Italian
bottegàio
German
Händler.
butechínu botighínu
butèga butèca
butegàju , nm Definition chie tenet butega de cosa a bèndhere Synonyms e antonyms butecheri Etymon itl. bottegaio.
buteghèra butechèra
buteghéri butechéri