A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

cardelíta , nf: gardulita Definition sa codronera, genia de pigionedhu chi portat sa conca orrúbia, su tzugu niedhu píghidu in su gatzile e biancu in su gúturu, is pinnias in pitzu in colore tanadu e biancas asuta cun sisias biancas e niedhas Synonyms e antonyms cadrallina*, cardanera, carzolina, passarilinu Scientific Terminology pzn, carduelis carduelis tschusii.

cardèlla cardèglia

cardellína cadrallína

cardèra , nf Definition istrégiu mannu a pònnere cosa meda a còere; genia de istrégiu a costas bàscias, a un'asa, po còere (mescamente fríere) cosa Synonyms e antonyms cadhàrgiu, caldarone, labia / càcaba, fressonera, grassanera, ischiscionera, saltàina Scientific Terminology stz Etymon spn. caldera Translations French chaudron English pail Spanish caldero (m) Italian paiòlo German Kochkessel.

cardéri , nm Synonyms e antonyms balminadore, caldadore, craminadore Scientific Terminology prf Etymon ctl., spn. carder, caldero Translations French cardeur English carder Spanish cardador, pelaire Italian cardatóre German Hechler.

cardéri 1 , nm Definition campu prantau a cranciofa Synonyms e antonyms bardera, canciofera, cardali, iscartzofarju Etymon srd.

cardétu , nm Definition una genia de erba ispinosa Scientific Terminology rba.

cardía cadríga

càrdia , nf Definition callentamentu fintzes a fàere abbrigare su ferru o àteru de dhu pòdere assardare; sole forte Synonyms e antonyms abbrigadura, abbrigamentu, ingrujadura 2. si bident sas domitas apicadas chi de istiu no timent sa càrdia, ma dai s'ierru sunt bene assaltadas! Etymon srd.

cardiàda caldiàda

cardiàre , vrb Definition giare sa càrdia, callentare (ferru o àteru metallu) fintzes chi essit abbrigau agiummai de s'iscagiare Synonyms e antonyms abbrigai, arrubiai, arrujire, cardigiai, ingrujare, orruviare 2. ti at a inchèndhere semper de piús a fundhu finas a ti cardiare sa cusciénscia (N.Puggioni) Etymon spn. caldear Translations French chauffer au rouge English to make red-hot Spanish caldear, calentar al rojo Italian arroventare German zum Glühen bringen.

cardiàre 1 , vrb Synonyms e antonyms abbadiai, castiai Sentences si fiat inténdhiu unu miàulu disisperau e su mere fiat essiu a cardiare ◊ tia Orrosa si ndh'erridiat cardianno su pobidhu chi pariat macu (R.Sardella)◊ canno cun tue m'isposo ti càrdio a ogos fissos (L.Floris).

cardidhàri cadredhài

cardíga cadríga

cardigàda , nf Definition su tanti de cosa chi cabet totu a una borta in sa cardiga po fàere a orrostu Sentences seu arrustendi una bella cardigada de pisci Etymon srd.

cardigiadúra , nf Definition su cardigiai Synonyms e antonyms abbrigadura, abbrigamentu, càrdia, ingrujadura Etymon srd.

cardigiài , vrb Definition infogare su ferru, callentare a meda, fintzes a dh'abbrigare Synonyms e antonyms abbrigai, arrubiai, arrujire, cardiare, incaldigai, ingrujare, orruviare, scadrigiai Sentences su ferru si ponit a cardigiai po dhu trabballai ◊ su pisci si ponit po arrustiri candu sa cardiga est bèni cardigiada Etymon ctl. caldejar.

cardiglína cadrallína

cardillòne, cardillòni cadillòni

cardillúniu , nm Definition cardu lúinu, basca de sole forte Synonyms e antonyms cama, calammu Sentences in su cardillúniu de s’istiu si tzetzit issuta de s’umbra de sos lumos.