cariràri caridàde
carísma , nm Definition
donu mannu, istraordinàriu, chi benit de Deus: gràtzia; su pesu morale, s'ammiru chi unu podet àere a is àteros
Translations
French
charisme
English
charisma
Spanish
carisma
Italian
carisma
German
Charisma.
caríssia , nf, nm: carítzia, carítziu Definition mustra de amore fata in cunfidàntzia (a gente de domo, a is pipios) Synonyms e antonyms carigna Sentences ni unu carítziu, unu bàsiru, un'abbratzu Etymon spn. caricia.
carissiài, carissiàre , vrb: acarissiai*, caritziai Definition pigare a carignos, fàere carítzias a una persona in cunfidàntzia; nàrrere foedhos druches po ingannare; rfl. pigare cun tropu delicadesa Synonyms e antonyms acarignai, carignai, imbimbinare, imbrambuai.
caristía carestía
caríta , nf: galita* Definition genia de domighedha ue istat firmu su sordau a guàrdia.
caritàte caridàde
carítu , agt Definition min. de caru: chi est unu pagu caru, nau sèmpere de cosas de comporare Synonyms e antonyms caronzu Sentences sa cosa premedia est ancora carita, in butega.
carítzia caríssia
caritziài carissiài
caritziósu , agt Definition chi leat a carignos, cun amore, a carítzias Synonyms e antonyms carignosu, carosu Scientific Terminology ntl Etymon srd.
carítziu caríssia
caríu , nm Definition sa cara po comente si paret, sa chígia Synonyms e antonyms bisura, cariza Etymon srd.
càriu , nm Definition
su cariare / zúghere o leare a c. una cosa (pasta, nérbiu, orrobba samunandho)
Synonyms e antonyms
cariadura,
carionzu
Etymon
srd.
Translations
French
pétrissage
English
massage
Spanish
masaje
Italian
massàggio
German
Massage.
carivrassàdu , agt Definition chi no tenet bregúngia nudha, fartzu, ma faet crèdere de èssere onestu Synonyms e antonyms carimannu, faciudu
carixèdha caixèdha
carixedhàu , agt Definition nau de sa figu candho est cota e at pérdiu abba, pabassada, sicada Synonyms e antonyms carigadu.
carixèta cabexèta
carixòni cadillòni
caríza, carízu , nf, nm Definition sa cara, sa bisura Synonyms e antonyms cariu Sentences si l’aiat abbaitata vene cussa cariza minuta e dae su sero nche l’aiat mantesa intro de cussu coro ammaghiatu ◊ su carizu fit prus alligru e coloriu ◊ in grina vona, chin su matessi carizu de semper, pariant naschitos inie Etymon srd.