càrma càlama
càrma 1 càlma
carmài , vrb: cramiai Definition cramare, tzerriare, pedire agiudu, fintzes abboghinare Synonyms e antonyms avocai, ciamare*, invocai, iscramare Sentences s'intendit su prantu iscorau, chi àmpuat de terra a celu cramiendu giustítzia 2. su sirboni cramiàt de atesu.
carmàre , vrb Definition bogare de pare sa lana po dha trebballare Synonyms e antonyms barminare, carminai*, isgraminare, laminare.
carmelitànu , nm: carmilitanu Definition
para de Su Carmu (f. -a, mòngia)
Translations
French
carme
English
carmelite
Spanish
carmelita
Italian
carmelitano
German
Karmeliter.
carmieràre , vrb Definition
pònnere su carmieri, regulare is prétzios de is cosas a bèndhere comente faet unu guvernu a manera chi no crescant po aprofitamentu
Translations
French
taxer
English
to control the price of officially
Spanish
establecer el precio político
Italian
calmierare
German
Höchstpreise amtlich festsetzen.
carmiéri calmiéri
carmilitànu carmelitànu
Càrmina , nf Definition númene de fémina.
carminài, carminàre , vrb: craminai,
craminare,
craminari,
garminare Definition
ispilusare, bogare de pare sa lana po dh'aprontare a dha filare: foedhandho de banitas, serbit po dhas fàere prus modhes, candho sa lana (o crinu) est abbatilada o no totue parívile a fortza de dhue crocare
Synonyms e antonyms
acramiai,
balminare,
irgardare,
isgraminare,
isparpedhare,
laminare
Sentences
candu is matalafus funta de crinu tocàt a dhus craminai assumancu una borta a s'annu
2.
po fàere su nènnere s’isterret unu pratu cun lana infusta e in pitu dhue ponent lentixa, trigu, biada, órgiu, tres cígiris e s’imbúsciat cun lana craminà
Etymon
ltn.
carminare
Translations
French
carder
English
to card
Spanish
cardar,
escarmenar
Italian
scardassare
German
kratzen.
càrmu , nm: crammu Definition su mese de su crammu: argiolas, tréulas Etymon itl. Carmo.
càrmu 1 càlmu
carnàcia , nf: crannàcia,
crannàssia,
garnàcia* Definition
una calidade de àghina bianca e de binu, de is méngius binos
Synonyms e antonyms
varnàcia
Sentences
ghetadhi una tassa de crannàcia a bufai! ◊ sa crannàssia de Solarussa fait torrai su mortu a biu (G.Tuveri)
Scientific Terminology
bfg
Translations
French
grenache
English
white table wine
Spanish
"vernaccia"
Italian
vernàccia
German
Vernaccia (bernsteinfarbener Wein).
carnanséri, carnasséri, carnatzéri , nm: carniceri,
carnitzeri,
carranasseri,
carronasseri,
cranatzeri,
crannatzeri,
crannetzeri Definition
chie faet e bendhet sa petza; chie còmporat e bendhet bestiàmene po sa petza
Synonyms e antonyms
bancalaju,
bangadore,
bangàgiu,
caitzeri,
caitzu,
faturanti,
macedhaju,
petzàrgiu
Sentences
bandu anca ’e su crannatzeri e ti pigu duas bistecas po ti dhas fai arrustias ◊ su crannatzeri nostu bendit petza de angioni de callu ◊ candu su bòi est làngiu, su carnatzeri est tristu
2.
cussus no funt dotoris: funt crannatzeris!…
Scientific Terminology
prf
Etymon
ctl.
carnicer
Translations
French
boucher,
commerçant de bétail
English
butcher,
cattle merchant
Spanish
carnicero
Italian
macellàio,
commerciante di bestiame
German
Metzger.
carnatzería , nf: carnitzeria,
crannetzeria Definition
logu inue faent petza a bèndhere
Synonyms e antonyms
bangheria,
macedhu
Etymon
ctl., spn.
carniceria
Translations
French
boucherie
English
butcher's shop
Spanish
carnicería
Italian
macellerìa
German
Metzgerei.
carnevàli , nm: carnivali, carnovali Definition dies de festa innanti de intrare su barantinu / fai su carnovali = fai scialemas Synonyms e antonyms carrasecare Sentences carnevali mortu, ispaciau s'ollu ’e procu! ◊ po carnivali faint parafritus, tzípulas e brunniolus Scientific Terminology sntz Etymon itl. carnevale.
carnicéri carnanséri
carnigiòne, carnigiòni , nf Definition su colore de sa carre Synonyms e antonyms carràdigu, carrejone, carrícia.
carnitzéri carnanséri
carnitzería carnatzería