A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

carpíu calpídu

càrra , nf: cuarra Definition genia de istrégiu po medire prus che àteru laores e fintzes po inditare sa mannària de unu terrenu (po su sèmene chi dhue intrat); àtera cosa puru? Synonyms e antonyms caltu Idioms csn: fai sa cuarra a rasu, a cúcuru; portai sa conca cantu una cuarra = ammuinada, che in moida ’e rios; tènniri sa cosa a cuarras = a muntones, a meda Sentences su pipiu tenit sonnu… a cuarras su dinai dhi misurit su nonnu! ◊ batzinones chi leant una carra dogni note ndhe prenant chimbe e ses! ◊ Predu at semenau duas carras de orju 2. in sa càscia bi aiat carras de fresi, lentolos de linu e costúmenes 3. fach'e cuarra atriviu! Surnames and Proverbs smb: Carra, Carredda Scientific Terminology ans Etymon itl. quarra Translations French boisseau English bushel Spanish cubo de madera, fanega de sembradura, fanegada Italian stàio German Scheffel.

càrra 1 , nf Definition partza ue si faet su mercau Scientific Terminology bdh.

carrabàcia, carrabàssa , nf Definition crabone malu, candho no est fatu e allutu bogat àteru fumu (si narat de persona metzana puru) Synonyms e antonyms arrebbàscia.

carrabàju , nm Definition bighinu de carreba, mere de terrenu acanta de àteros Synonyms e antonyms afrontante, giuriscongru, lacanante, lacanarju Sentences sa carreba iat a èssi unu bixinau de su sartu e is meris si nant carrabajus.

carrabàssa carrabàcia

carrabatàre carabbatàre

carrabatzía , nf: carrapatzia Definition barduletes, trastos bècios de fuliare; in cobertantza, piciochedhos ifadosos Synonyms e antonyms bascaràmene, carramacina / fratamaza, istrudhàglia, pisedhina, ratatúglia 2. est tucau a si sèdere in mesu de sa carrapatzia de sos pitzinnos annuracaos a manu de zosso Etymon srd.

carrabàza , nf Definition cositedha de pagu contu Synonyms e antonyms barragàllia, carramacina Etymon srd.

carrabazería , nf Synonyms e antonyms arrabatzu, bascaràmene, carrabaza, carramacina Etymon srd.

carràbba , nf Definition fuste de pònnere a codhu po carrare abba cun duas carcidas una ananti e una apalas, apicadas Etymon srd.

carrabbiotàe , vrb Definition giare a pitzu, lòmpere a ccn. de mala manera Synonyms e antonyms carrabbugliai, carrabbusai.

carrabbràxa , nm Definition aina de sa forredha po murigare su fogu Synonyms e antonyms tirabbràgia Sentences candho su furru est prontu, cun su carrabbraxa si retirat sa braxa e si mundhat Scientific Terminology ans Etymon srd.

carrabbugliài, carrabbulliài , vrb: acarrabbullai Definition lòmpere de mala manera a unu, a una cosa, cracare, iscúdere, gherrare Synonyms e antonyms barriare, carrabbusai, crazugai Sentences candu su noti abarramu a s'orbetu mi carrabbugliàt su sintzu ◊ gei ses afrodhocu: ita ti ant, carrabbulliau is gatus? ◊ un'ómini at carrabbulliau una picioca, aprofitendisindi Translations French attaquer English to assail Spanish asaltar Italian assalire German angreifen.

carrabbusài , vrb: carrabbuzai Definition lòmpere de mala manera a unu, pònnere is manos a pitzu, betare a terra Synonyms e antonyms abbrancai, acafai, aciapai, afarcai, afarrancae, aferrai, aggafai, aggarrai, carrabbugliai, crazugai, tènnere Sentences carrabbusau siast! ◊ passànt de is fuedhus a is cropus: si carrabbusànt, s'iscarenànt, si mussiànt ◊ me in su nuraxi dhoi fiant is cortilis, chi serbiant po óminis, animalis e fintzas po carrabbusai is inimigus Etymon srd. Translations French attaquer, assaillir English to attack Spanish agredir, acometer Italian investire, attaccare German anstoßen.

carrabbúsu , nm Definition bobboi niedhu de tantas calidades chi allòmborat e orrúmbulat su ladamíngiu de is animales; àtera genia de bobboi puru (es. pretedha o fèlega); nau a befa, persona de carena bàscia e grussa / c. issedhau = persona de perunu contu ma presumia meda Synonyms e antonyms acarrabboi, buvone, carragarra, carrammelda, tragamerda, travajoni Sentences si fait cussas mobenterias dhu strecu che unu carrabbusu! ◊ unu carrabbusu est cucurumedhendhe ◊ isputzidos carrabbusos girant su mundhu issoro in su piúere! Scientific Terminology crp, scarabaeus sacer, s. laticollis; geotrupes sardous; copris hispanus, c. lunaris; ceratophyus hiostius Translations French scarabée English dung beetle Spanish escarabajo Italian scarabèo stercoraro German Roßkäfer.

carrabbuzài carrabbusài

carràca caràca

carracíli cadracíli

carraciòla, carraciólu , nf, nm: carratzolu, carriciola Definition carradedha pitica, cubedhutzu Synonyms e antonyms cubiciola, cupoto, fascella Sentences ite arrore, ti ant asciutu sos carratzolos cussos imbreagones!◊ tenit unu carraciolu de binu bonu ◊ aggarrat una berrina e ponet manu a su carratzolu ◊ at batiu unu carratzoledhu de binu ◊ apu postu su binu in is carraciolas in mangasinu Scientific Terminology stz Etymon srd. Translations French tonnelet English small barrel Spanish barrica Italian botticèlla German kleines Faß.