carriàgiu , nm: carrialzu,
carriarzu,
garriarju Definition
ómine chi leat càrrigos mannos, a carrigare o iscarrigare; ómine de modos pagu bellos
Synonyms e antonyms
bastàsciu
/
maleducadu
Sentences
bi aiat pastores, massajos, carriarzos ◊ mancu duos carrialzos ti movent daghi ti arrambas! ◊ sos carriarzos sunt andhados solos a che interrare sos mortos
2.
faghet sempre s'andhata de su crabarzu e at modos de unu carriarzu, chentza rispetu a minores e mannos
Scientific Terminology
prf
Etymon
srd.
Translations
French
porteur
English
porter
Spanish
mozo,
maletero
Italian
facchino
German
Gepäckträger.
carriài , vrb: carriare,
carricare,
carridare,
carrigai,
carrigare,
garriare Definition
pònnere sa cosa o su càrrigu, su pesu, in pitzu de su mezu o de chie dhu depet portare; betare is manos a pitzu, lòmpere a ccn. o a calecuna cosa cun idea de fàere male o fintzes trebballare; si narat fintzes de is sonnos malos chi benint a unu dormiu
Synonyms e antonyms
achidire,
acodie,
barriare
/
carrabbugliai,
crazugai
| ctr.
irbarriare,
scarrigai
Idioms
csn:
carrigaisí s'istògumu = manigare tropu; carrigaisí apitzus = imbarrigaresiche subra; carrigai unu colori = fàgherelu prus cotu; mi ant carrigadu = mi apo bidu unu sonnu malu, mi est bénnidu s'ammuntadore
Sentences
in d-una noti de austu iat biu genti e genti in cadenas, óminis e féminas, carriendu che bestiàmini
2.
sa genti est carrighendi: totus a una stupada ant fatu! ◊ bai a pigai su craboni prima de carrigai sa genti!
3.
dh'at carriau su cani, su malloru, su sonnu, su fàmini, sa callentura
Etymon
ltn.
carricare
Translations
French
charger
English
to load
Spanish
cargar
Italian
caricare
German
laden.
carriàlzu carriàgiu
carriàre carriài
carriàrzu carriàgiu
carriatòglia carriadòrgia
carricàre carriài
carricatòrja carriadòrgia
carrícia , nf, nm: carritu 1,
carritza,
carrítzia,
carrítziu Definition
su colore de sa carre a parte de fora, in sa pedhe; sa carre in cantu che a totu sa persona portat s'intzimia ereditària, totu su chi a sa síngula persona dhi dipendhet de s'aréntzia
Synonyms e antonyms
carràdigu,
carrejone
/
arénsia
Idioms
csn:
tènniri una bella c. = àere sa pedhe de bisura bella; èssiri de carrítzia = mustrare su chi dipendhet de s'eréntzia, assemizare a parente
2.
sa genti intràt impriutzia, s'iscardigiàt is manus in su fogu fintzas a dhi torrai carrítzia in trempas e si nci essiat
Etymon
srd.
Translations
French
teint
English
complexion
Spanish
tez,
cutis
Italian
carnagióne,
ereditarietà
German
Hautfarbe,
Erblichkeit.
carriciòla carraciòla
carridàre carriài
carrièra , nf Definition
su artziare de gradu in calecunu impreu, s'impreu o professione chi unu at tentu de s'intrada a s'acabbada
Translations
French
carrière
English
career
Spanish
carrera
Italian
carrièra
German
Karriere.
càrriga càrria
carrigadólzu carriadróxu
carrigadòre , nm: garriatore Definition
sonnu malu meda
Synonyms e antonyms
ammuntadore,
ammuntadura,
mascatzu,
mutadori,
mutarolla,
pesàdighe,
pesadíglia,
pindàciu 1,
surtora
Etymon
srd.
Translations
French
cauchemar
English
nightmare
Spanish
pesadilla
Italian
ìncubo
German
Alptraum.
carrigadórgiu carriadróxu
carrigadòrja, carrigadròxa carriadòrgia
carrigài carriài
carrigaméntu , nm Definition
su carrigare, su pònnere su càrrigu, sa càrriga
Synonyms e antonyms
barriadura,
garrighinzu
| ctr.
ilbarriada
Etymon
srd.
Translations
French
chargement
English
loading
Spanish
carga
Italian
caricaménto
German
Laden.
carrigàre carriài