A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

carreràgiu, carreràju , agt, nm Definition chi o chie istat in s'orruga chentza fàere nudha: nau de fémina, fintzes chi est faendho sa bagassa Synonyms e antonyms ifainadu, irvaliendhadu, istraderi, mandrone Sentences ses sempre carreràgiu totu s'annu apitu a pentzione o postu mannu 2. sa família fit andhendhe male pro culpa de una fiza carreraja chi s’isperriat pro duos sodhos Etymon srd. Translations French fainéant English idler Spanish gandul Italian fannullóne German Faulenzer.

carreràli , nm Definition chie tenet pastura o terras in sa matessi zona de àteros o faet su matessi camminu po dhue andhare Synonyms e antonyms bichinu / afrontante, carrelalzu, cussolzale, lacanante Etymon srd.

carreràre , vrb: acarrerai* Sentences su mere meu fit carreranne peri s’istradone.

carresàpida carrasàpida

carresegàda carrasegàda

carresegàre carrasecàre

carrèta , nf Definition genia de carru piticu tirau a molente o àteru animale síngulu Scientific Terminology trps Etymon itl. Translations French charrette English cart Spanish carretilla Italian carrétta German Zweiradkarren.

carrète , nm Synonyms e antonyms carretone Sentences in carrete si andhat assúcula assúcula.

carretéri , nm Definition chie faet viàgios a carreta Synonyms e antonyms carretoneri Scientific Terminology prf Translations French charretier English carter Spanish carretero Italian carrettière German Fuhrmann.

carretonàda , nf Definition filera de carretones, de carros Sentences si bidiant is tracas e is carretonadas andendi a Sant'Aleni.

carretòne , nm: carretoni Definition genia de carru piticu, carreta manna; carretonedhu de burricu o de cuadhu Synonyms e antonyms biróciu Scientific Terminology trps Translations French charrette, chariot English cart Spanish birlocho, carro Italian baròccio German Karren.

carretonéri , nm: carretuneri, carrituneri Definition chie faet viàgios a carretone Synonyms e antonyms carreteri, tumbarellaju Scientific Terminology prf Etymon srd. Translations French charretier English carter Spanish carretero Italian carrettière German Fuhrmann.

carretòni carretòne

carretonónzu , nm Synonyms e antonyms carradoria Sentences fint faghindhe su carretononzu de su carvone Etymon srd.

carrètu , nm Definition carru piticu, genia de carritu pigau a manos Sentences andàmu a trabballai cun is bòis, a cuadhu e carretu po portai cosa Translations French carriole English barrow Spanish carreta Italian carrétto German Handkarren.

carretunéri carretonéri

càrri càrre

càrria , nf: gàrriga Definition sa cosa, su pesu chi si leat o chi si ponet a unu, a un'animale, a unu mezu po che dhu carrare; cumandhu o impreu chi unu si pigat o chi dhi giaent a fàere; neghe po calecunu dannu; sa cosa chi si ponet a un'arma po isparare o fintzes fàere fortza, energia Synonyms e antonyms bàrriu / cundenna, curpa / incàrriga Sentences est torrendi cun d-una càrria tropu mala a portai ◊ su Deus onnipotente a dognunu chi vivet at donadu una càrriga de vida (S.Baldino) 2. àtaras càrrigas políticas no nd'iat bófiu 3. custu dannu est totu a càrrigu tou Etymon srd. Translations French charge English load Spanish carga Italian càrico German Ladung.

carriadòrgia, carriadòrza, carriadròxa , nf: carriatòglia, carricatorja, carrigadorja, carrigadroxa, garriatòglia Definition de is pértigas de sa bide, sa chi si lassat fintzes prus longa po bogare prus frutu; calidade de àghina bianca / est peus de unu ciliru de cerri chi no acherrat mancu una carriadroxa = (nau de ccn.) est unu culivala, no aguantat su segretu Synonyms e antonyms barriadorza, cabidiana | ctr. codiana Sentences assumancus duas carriadroxas lassaisidhas a dónnia fundu Etymon srd. Translations French sarment fructifère English shoot Spanish sarmiento más largo para fruto Italian tràlcio da frutto German Schößling.

carriadróxu , nm: carrigadolzu, carrigadórgiu Definition logu o tretu inue andhat bene a carrigare, inue si càrrigat cosa ca dhue podet lòmpere unu mezu Synonyms e antonyms barriadozu Sentences in logu de monti is mànigas de su trigu nci dhas calant a logu de carriadroxu, aundi fait a acostai su carru o àteru ◊ s'istrégiu prenu dhu lassant in su carrigadórgiu ◊ sa linna s'impostat in su carrigadolzu ca imbatit mezu barriadorzu Etymon srd.