gruguzòne 1, gruguzòni grugugliòni
grúi grúa
gruíri , vrb Synonyms e antonyms grujai Sentences su pòberu cani teniat fàmini e gruiat e moviat sa coa coment'e po nai: Donamí unu buconi!
gruísta , nm Definition chie manígiat sa grú, trebballat a grú.
grujài , vrb: aguriai*, gurjai Definition guguliare, s'apedhare légiu chi faet su cane in cadena o iscapu puru a boghe prelongada Synonyms e antonyms abeliai, agruguai, agruinai, agrumiai, gurruliai, orulare / arranzare 1, arraunzare, arringare, arrinzare, morrugnare, raganzare, ranzidare 2. s'arrelógiu at a gurjai s'úrtima ora mia Scientific Terminology bga.
grúju , nm: gúriu,
gurju Definition
su grujai, gugúliu, sa boghe lègia prelongada de su cane, ma fintzes tzérriu pibinosu de pipiu
Synonyms e antonyms
abélidu,
agrugu,
arrunzu,
gurrúliu,
órulu
/
boche,
grida
Sentences
s'intendit su gurju de su cani, s'intendit s'iscràmiu de s'istria
2.
s'intendiat prantu de féminas e gúrius de pipius
Scientific Terminology
bga
Etymon
srd.
Translations
French
hurlement
English
howl
Spanish
aullido
Italian
ululato
German
Heulen.
grullòni grugugliòni
grúma , nf Definition s'ispruma chi faet s'abba currendho o àteru deasi Synonyms e antonyms isciuma*, ispruma.
grúma 1 , nf Definition preta de sàmbene, sàmbene cagiau, a lea.
grumàda , nf Definition nau de su giojeri, su istudare unu petzu de faina caente in sa gruma de sa carrada 2. si est chi abberzo sa buca ti che trago, mi fato sa grumada e… ti ndhe c.! Etymon srd.
grumenàrja , nf Definition terra in logu paris a oru de is errios Synonyms e antonyms frumenarja*.
grumiadòri , agt Definition
nau de animale, chi dhu tenet de naturale a orrumigare
Synonyms e antonyms
gramuzadore
Sentences
est un'animali grumiadori
Etymon
srd.
Translations
French
ruminant
English
ruminant
Spanish
rumiante
Italian
ruminante
German
wiederkäuend.
grumiài , vrb: aggrumiai*, gruminai, gruminare Definition istare matzigandho prus che àteru sa cosa ingúrtia papandho, comente faent is animales chi ndhe dha torrant a buca a dha sighire a matzigare Synonyms e antonyms arramigai, gramulare, gramunzare, gromigai, ramunzare, ruminai / manicare Sentences su bòi est grumiendi in su lacu de sa fà 2. istocadas pigat, cussu: bai ca no ndi grúmiat de petza de porcedhu, ca mi dha papu totu dèu!
grumigài gromigài
grumigiólu , nm Synonyms e antonyms algiolu, braxolu, mammurgiolu, olgiolu Scientific Terminology mld.
gruminài, gruminàre grumiài
grúmma , nf Definition pígiu de cosa tostada chi ponet a is istrègios (es. carradas de binu) Synonyms e antonyms aradadhu, cacaradhu, cragadhu, làdharu, lorra, muga, radhu, telaguba Etymon itl. gromma.
grúmma 1 , nf, nm: grummu Definition genia de animaledhu de mare Synonyms e antonyms broma 1, bròmbulu Scientific Terminology anb.
grúmmu grúmma 1