A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Abbreviations Legenda | Symbols Legend

grómuru grómeru

grònga , nf Definition genia de sentidu de rezelu o tírria / leare o portare a ccn. in grongas = leàrelu a malu chèrrere Sentences dh'at leadu in grongas po cussa mancantziedha chi dhi at fatu (Z.Porcu)◊ cun is biginus gronga no ndh'eus tentu mai.

grongòne , nm Definition genia de sentidu malu / a g. = ammarolla.

gróngu , nm Definition genia de ambidha manna meda; persona fata a sa grussera, tontatza / tocai de g. = in cobertantza, circai contus de coberri Synonyms e antonyms ingronga, sàlighe 1 Scientific Terminology psc, conger conger Etymon itl. grongo.

groníre , vrb Synonyms e antonyms atèndhere.

groníssia , nf: grunissa Definition oru chi essit de prus totu a inghíriu de sa teulada, de sa rundha; pedra de sa fentana; genia de cordone de linna chi si ponet totu a inghíriu de unu retratu, de pintura Synonyms e antonyms cuarnícia, curnisa* / pedríscia.

groníta, grónita , nf: grúnita Definition sa boghe de is crebos Synonyms e antonyms ischélia / cróchidu Sentences connoschiat sa grúnita de su chervu Scientific Terminology bga Etymon srd.

gronniòla , nf: croniola*, grunniola Synonyms e antonyms pèrela.

gronníre , vrb: guarnire, guernire, guerniri Definition pònnere, cuncordare o aciúnghere cosa, pruschetotu po bellesa Synonyms e antonyms guarnessire Etymon itl. Translations French garnir English to trim Spanish guarnecer Italian guarnire German garnieren.

gròpa goròpa

gropàda gorpàda

gròpas goròpa

gropedhèo , avb Definition èssere a g. = a codhos calaos, e fintzes de acórdiu s'unu cun s'àteru po fàere male o cosas pagu límpias Etymon srd.

gropèra goropèra

gropète gorpète

gròpos goròpa

grópu , nm Definition tzicu de cosa, su tanti chi si bufat a una tirada; tira de orrobba po acapiare sa camisa in su gúturu, segundhu su costúmene Synonyms e antonyms acirrada, bisada, bucada, ingullida, intullada, ticada Sentences si nche at bufadu s'úrtimu gropu de binu e che at torradu sa tatza ◊ in s'abbadorzu sa lanedha pariat tallaranu birde chi foichinaiat a cada gropu de su zú ◊ so sididu, cherzo unu gropu de abba! Etymon ctl. grop Translations French gorgée English sip Spanish sorbo, trago Italian sórso German Schluck, Zug.

gróri , nm Synonyms e antonyms barbarrúbia, brinci, ghilisu, iscalzurúgiu, tintillu Sentences grori campana, grori cambedha, pedret sa vida po un'arimedha! Scientific Terminology pzn.

gròri gròli

grória glória