iscrammentài, iscrammentàre iscalmentàre
iscrammentósu iscalmentósu
iscramméntu iscalméntu
iscrammèra , nf: scrammera Definition
parte de su fassone o de una barca inue si ponet s'iscàlamu e s'intrant is arremos po arremare
Translations
French
dame (mar.),
toletière
English
rowlock
Spanish
tolete
Italian
scalmièra
German
Ausleger.
iscramorài, iscramoràre , vrb: scramorai Definition abboghinare cun boghe lastimosa coment'e de chie est pedindho agiudu, afrigiu disigiandho calecuna cosa o fintzes frastimandho Synonyms e antonyms abbochinare, atzerriai, giaculare, isclamai Sentences su sàmbene de sos mortos in gherra iscramorabat in pedes de Deus ◊ acàbbala de iscramorare: ite ndh'at a pessare sa zente chi est colandhe! ◊ chini dha bolit a s'imbressi, chini iscramorat, chini prangit e si acorat!
iscramòre, iscramòri , nm: scramori Definition boghe lastimosa, afrigia, ma nau fintzes de sa boghe chi pedit vengantza e sa vengantza etotu Synonyms e antonyms isclamu Sentences su piciochedhu est prangendu a iscramori 2. su sàmbene umanu chircat iscramore Etymon ltn. ex clamore(m).
iscramósu , agt Definition de iscramu, chi iscramat, lamentosu Synonyms e antonyms afligidu Etymon srd.
iscràmu isclàmu
iscrancagnàda iscalcanzàda
iscrancài , vrb: iscrancare Definition isfrancare, iscabbúllere de calecuna cosa Synonyms e antonyms iscabbúllere, iscancarai Sentences isperat de che l'iscrancare sa mala sorte chi li est tocà ◊ si dh'at iscrancada de sa gherra ma funt arrimandudedhu in su cunfinu!◊ is cunsígius mius ti podent serbiri po t'iscrancai de dannu 2. po ringrassiare a Deus de su perículu iscrancau at fatu una promissa.
iscrancaméntu iscancaméntu
iscrancàre iscrancài
iscranciòfa iscartzòfa
iscràncu , nm Definition
su iscrancare / èssere chentza i. = chi no faghet a si la irfrancare, a s'iscabbúlliri; bèndhere a i. baratu = a sa fuliada
Etymon
srd.
Translations
French
exemption
English
exemption
Spanish
exención
Italian
esenzióne
German
Befreiung.
iscranculàre , vrb Definition iscúdere, cancarare is manos Sentences sa pitzinna aiat proadu a l'iscranculare, a su mere, candho illonghiaiat sas manos a la tocare.
iscranfiòni iscorfiòne
iscrànnu iscànnu
iscraóllu , nm Definition iscova de argiolas o mundha domos, genia de tupighedha bona po auscare porcos Synonyms e antonyms iscraporu, locasu, mummueu Scientific Terminology rbl.
iscràpa , nf: scarpa Definition
tretu in calada meda, logu in costa, mescamente in oros de camminu, de istrada o de ferrovias comente ant apertu iscavandho po passare in logu de monte (o fintzes comente si est formau cun su tempus)
Synonyms e antonyms
palone,
riartzu,
tele,
tèrema,
trèmene,
trempa
Sentences
chi no mi creis, pregonta a custas perdas, a custas matas, a dónnia mòri, a s'ebra de is iscrapas
Scientific Terminology
slg.
Translations
French
escarpement
English
escarpment
Spanish
escarpadura,
escarpa
Italian
scarpata
German
Böschung.
iscràpa 1 iscàlpa