A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Abbreviations Legenda | Symbols Legend

leonèssa , nf Definition leone fémina.

leòni leòne

leonínu , agt Definition de leone, chi pertocat is leones: si narat mescamente de s'intina, de unu coro chene piedu Sentences custos ossos ant inserradu coros chi faghiant trèmere su prus coro leoninu.

leoníre , vrb Definition ingendrare is oos Synonyms e antonyms clocire, forcire, neulire, tzotzire.

leontzínu , nm Definition genia de càmiu piticu.

leopàrdu , nm Definition genia de animale mannu, areste, chi faet abbitu in logos de s'Àfrica e de s'Àsia Scientific Terminology anar, panthera pardus.

leòri , nm: liori Synonyms e antonyms grodhe, magliane, matzone Surnames and Proverbs smb: Leori, Liori Scientific Terminology anar.

leòri 1 labòre

leorminósu , agt Definition de leorminu, nau de terramíngiu de lugiana: agguantat abba meda, ma asciuta essit tostada.

leormínu , nm Definition genia de terramíngiu, terra lugiana Sentences li at imbrastiatu s'arva chin sa chera modhe che leorminu.

leósu , agt Definition nau de terra, chi est o essit totu a leas Synonyms e antonyms leurosu Etymon srd. Translations French motteux English cloddy Spanish terregoso Italian zollóso German schollig.

lèpa , nf Definition aina cun d-una lama puntuda e segante de atzàrgiu temperau, a màniga prus che àteru de corru cun isperradura in mesu po serrare sa lama cun s'atza aintru / min. lepedha, leputza, leputzedha; partes de sa l.: màniga (a duas perras cun s'ànima o alcu de ferru in mesu, ribbadinos, anedhu de otone), frama (punta, ata, tolu), collu o truncu (su tretu inue sa frama est intrada apare cun sa màniga); l. de innestare = itl. innestatóio Synonyms e antonyms arrasoa, brotzu, lesòrgia, istuzu Idioms csn: segare, púnghere a l., acutare o arrodare sa l.; lepa a follu a brenti de isparedha o a folla de murta = lepa a frama larga meda; crezes de lepa: patadesa, guspinesa, arburesa; l. iscollada = lepa chi a fortza de l'impreare che abberit sa frama prus de comente depet, dorchíndhesi a daesegus; èssere una lepa (nadu de ccn.)= tramperi, fartzu, leperi; èssiri una mala lepa = prenus de rusas, de trampas Sentences fiat una lepa lussurgesa, de cussas a mànigu de corru e lama de atzàrgiu bàtiu e temperau in s'ollu ◊ sa màniga de sa lepa est incircada cun anedhu po fortalesa ◊ pro mànigas de lepa sos menzus corros sunt sos de murone, ma sos piús impitados sunt sos de su màsciu de elveghe Surnames and Proverbs smb: Lepedda, Leppedda Scientific Terminology ans Translations French couteau à cran d'arrêt English jack knife Spanish navaja Italian coltèllo a serramànico German Klappmesser.

lepèdha , nf: lipedha Definition min. de lepa, a logos lepa etotu Synonyms e antonyms lepixedha, leputza Sentences at pintau sa cannuga a punta de lipedha.

lepedhàe , vrb Definition segare, fàere intacas a lepa.

lepedhína , nf Definition is pipios, is piciochedhos Synonyms e antonyms feduliu, levria, livredhina.

lepédhu , nm Definition genia de leputzedha pitica, ma a logos est su gurtedhu de coghina cun lama e màniga totu a unu de no serrare Synonyms e antonyms brucitu, temperinu / boltedhu, gortedhu Translations French canif English small knife Spanish cortaplumas Italian coltellino German Messerchen, Taschenmesser.

leperàju , agt: leperaxu Definition chi cassat o papat lèperes / cane, astore l. Synonyms e antonyms lepereri Etymon srd.

leperangiólu , nm Definition genia de tela finedhedha chi faent is arangiolos Synonyms e antonyms beluemuru, lanarràngiu, naparangiolu, napemuru, tadharanu, telaemuru, tirinnia.

lèpere , nm: lèperi, lèpiri, lèpore, lèpori, lèporo, lèpuri Definition genia de animale areste, prus mannitu de su conillu, de intina orrubiasta, a origas longas meda e cambas de apalas prus mannas: s'arratza l. c. europaeus est batia de fora e iscapada po cassa; in cobertantza si narat de sa natura de sa fémina / lèpore, lèpuri de argiola = piulaghe, pipiaghena, zenia de puzone chi paschet in sas arzolas; lèpere de sant'Antoni = porchedhu de sant'Antoni, itl. falèna; coa de lèpuri = Lagurus ovatus, zenia de erba chi narant finas mussimmussi o bafus de gatu Synonyms e antonyms tèpui / cdh. lèparu Idioms csn: lestru che lèpere = lestru meda; tènnereche su cascu de su lèpere = sapíresi donzi cosighedha Sentences li brincaiat su coro che lèpere pessighidu ◊ mai no sigas duus lèpuris paris! ◊ de s'assuconu zughiat su coro a brincos che lèpere in sachedhu ◊ su lèpuri currendi si aterrat po s'iscabbulli de is canis ◊ unu lepiredhu est atidhendu de una parti a s'atra ◊ nci seu pesau a una mata cument’e unu lèpiri ◊ b'aiat perdighes e lèperes 2. si cumponiant deretos candho intendhiant ifraschinzu ca sas teracas che teniant su cascu de su lèpere Surnames and Proverbs smb: Lepore, Leporeddu, Lèpori, Lèppori, Lepureddu, Lèpuri / prb: chini sighit duus lèpuris no ndi cassat manc'unu Scientific Terminology anar, lepus capensis mediterraneus Translations French lièvre English brown hare Spanish liebre Italian lèpre comune German Feldhase.

leperédhu , nm: lepuredhu Definition min. de lèpere, lèpere piticu Synonyms e antonyms matacana / cdh. leparedhu Translations French levraut English leveret Spanish lebrato Italian lepròtto German Häschen.