merevílla maravíglia
merevillài meraitzàre
merevixàe meraitzàre
merevíxu maravíglia
merghínzu merchínzu
mergiàna margiàna
mergiàni magliàne
merí , nm: meria,
merie,
meriu,
mirí Definition
sa parte de sa die de mesudie in pitzu, a dedie / a merie (nadu de bandha, bia a ue si abbàidat) = a Sud, a cara a sole a mesudie
Synonyms e antonyms
bortaedie,
deice
| ctr.
mengianu
Sentences
in dommo de tiatia mi secio afita sua su merie intreu ◊ totu su merí est aturada citia ◊ ses de rocas e chercos circundhadu suta s'incantu de custu merie ◊ òlgiu a m'interrai auba dhui est su soli de mangianedhu fíncias a merici ◊ - Acureus, ita naras? - Eh, ci nd'at de merí!…
2.
Castedhu est a merie de sa Sardigna
Scientific Terminology
sdi
Etymon
ltn.
meridies
Translations
French
après-midi
English
afternoon
Spanish
tarde
Italian
pomerìggio
German
Nachmittag.
mèri mère
mería merí
méria , nf: mira,
míria Definition
puntu, tretu a ue si càstiat po fèrrere su cropu iscudendho, brillandho cosa o isparandho: fintzes pigare a ogu a unu po dhi fàere dannu, male, furare sa cosa o àteru; in d-unas cantu armas, sinnu ifilu de ue depet èssere su tretu de fèrrere, po agiudare a puntare bene
Synonyms e antonyms
meriola
Idioms
csn:
leare sa míria = puntai; fadhiri sa m. = fadhire su corpu, corpare o isparare chentza fèrrere a ue si cheriat; giogare o fàghere a míria, a sa míria = isparai, iscúdiri, tirai perda a ccn. cosa; èssere o fàghere a míria de…= èssiri in faci a…, èssiri ananti; pònnere una cosa a sa méria = pònniri una cosa po dha isparai; ponnirisí sa míria a perda = leàresi a corpos de pedra, iscúderesi a pedra
Sentences
si est apostau a unu tiru de méria ◊ fint a tiralàsticu in manu, furfurinendhe e ponzendhe a sa méria sas tilighertas ◊ mi ammento candho tiraias a sa méria cun fusile de séighi ◊ l'at agatadu ochiendhe a méria unu catedhu ◊ s'iscuru chie est in méria de sos unturzos! ◊ isse si leat calicunu a méria
2.
at abbaidadu in sa méria pro isparare
3.
a sa míria chi los fatant! ◊ a míria chi los ponzant!
4.
sa domo de babbu est a míria a sa mia ◊ s'ortu nostru faghet a míria cun su nuraghe
Etymon
srd.
Translations
French
visée,
but,
mire (balistica),
guidon (mirino)
English
aim,
target
Spanish
puntería,
tino,
blanco
Italian
mira,
bersàglio
German
Zielpunkt,
Visierpunkt,
Zielen,
Visieren,
Ziel,
Scheibe,
Zielscheibe.
meriaciàre, meriacràre meliagràre
meriàcru mediàgu
meriàda , nf Definition su meriare o fèrrere pigandho sa mira Etymon srd.
meriadórgiu, meriadórzu , nm: ammeriadórgiu, meriatorju Definition logu e umbra inue su bestiàmene passat is oras de basca e sole forte, in s'istade Synonyms e antonyms camadroxu, mediagu / cdh. miriatógiu Sentences de meriadorzu movet su masone in paschimenta ◊ sas bamas sunt in su meriadorzu Scientific Terminology pst Etymon srd.
meriàga melàcra
meriagàre meliagràre
meriàghe mediàgu
meriàgra melàcra
meriàgru, meriàgu mediàgu