mesanòte, mesanòti , nf, nm: mesunote,
mesunoti,
mesunotis Definition
sa mesania de sa note e prus precisu sa de binti bàtoro oras lómpia de sa die / badhau mesunoti = comente passat, apenas coladu mesanote
Sentences
dh'eus biu a perra de mesanoti ◊ candho est torradu fit tochendhe mesanote ◊ nosu naraus "su mesunoti"◊ badhau mesunoti si arritirant ◊ a mesunotis est nàsciu su Messia
Scientific Terminology
sdi
Etymon
srd.
Translations
French
minuit
English
midnight
Spanish
medianoche
Italian
mezzanòtte
German
Mitternacht.
mesantéri , agt Definition chi est in mesu, su de mesu po tempus, posidura o àteru (es. unu fígiu) Synonyms e antonyms mesanu Etymon srd.
mesànu , agt, nm: mesianu,
mesuanu Definition
chi est in mesania, a mesania, nau siat de tretu e siat de mannària; sa parte o tretu de mesu, fintzes muru de mesu
Synonyms e antonyms
mesanteri
/
mesale,
mesania
Sentences
dhui fiat genti bècia, mesana e pitia
2.
a mesanu de caminu sa zòvana s'irvertudat e pregontat: In ue semus?
Etymon
srd.
Translations
French
moyen,
médian
English
middle
Spanish
medio
Italian
mèdio,
mediano
German
mittlere,
Mittel...,
Mitte.
mesànu 1 , agt: mezanu 1 Definition nau de calidade, chi est pagu bonu, si no própriu malu Synonyms e antonyms malu, mecianu / cdh. mizanu Sentences contighedhos ndhe narat dogni momentu sa zentighedha pitica e mezana.
mesapàre , nm: mesapari Definition
su mesu a cada unu: genia de cuntratu, nau prus che àteru coment'e avb.: a m.
Synonyms e antonyms
acumonamentu
/
mezapari
Idioms
csn:
fàghere o pònnere duas cosas a m. = tantu de s'una cantu de s'àtera; fàghere a corpu de mesapare = pigai in prenu, fai giustu giustu a metadi; nadu de cosa a méschiu cun àtera, a m. de… cun… = cantu de s'una de s'àtera
Sentences
deo ponzo su triballu e su chi bi essit lu faghimus a mesapare ◊ pro tentare una binza a mesapare menzus mi che andho a isporuladore ◊ in su denuntziare trampant a mesapare servèndhesi de cifras piús minores ◊ custu ranu est a mesapare cun paza, tropu brutu
Surnames and Proverbs
prb:
cuadhu de mesapari, ni sedha e ni murrali
Etymon
srd.
Translations
French
métayage
English
sharecropping
Spanish
aparcería
Italian
mezzadrìa
German
Halbpacht.
mesaparéri , nm Definition (nf. -a) chie est a cumpàngiu de calecun'àteru po calecuna cosa chi tenent o faent a mesapare Etymon srd.
mesapàri mesapàre
mesaparísta , nm Definition
massaju chi pigat terras angenas a trebballare a mesapare (po sa metade de su frutu)
Synonyms e antonyms
arracioni
Etymon
srd.
Translations
French
métayer
English
sharecropper
Spanish
aparcero
Italian
mezzadro
German
Halbpächter.
mèsaru , nm: méseru Definition genia de isciallu fine chi is féminas si betant in conca a calare in palas Sentences bètadi in dossu su mèsaru, ca ses ispoza! Scientific Terminology bst, ts Etymon itl.t mèsero.
mesascàrtzas , nf pl Definition genia de cartzas chentza pei, de furesu, solu po is cambas, in su costúmene Sentences tapulabat cartzones de furesi e mesascartzas de ómines Etymon srd.
mesàschia , nf Definition truncu doladu inue s'incàsciat su fusu o àscia de su carru asuta de is taulones a mesania de s'iscala Synonyms e antonyms procedhu 1.
mesatzédhu , nm Definition in is màchinas de ferrare (ferrajola), genia de istanga a ue si acàpiat su pei de ferrare Sentences su ferreri aiat agghentzau unu pè de ferrare e dh'aiat acapiau a su mesatzedhu (R.Arca).
mesaúltu, mesaústu mesagústu
mèsca màscas
mescalimènte, mescamènta, mescamènte mascamènte
mèscara , nf Synonyms e antonyms genia, méscia, mistura Sentences bi teniat una salera, unu corruèscara e tzapulia cun dónzia mèscara.
mèsche, mèsches, mèschi màscas
meschiàda , nf: ammischiada*, mescrada Definition su meschiare, ammesturare, su murigare Synonyms e antonyms ammisturada / morigada 2. sunt che berveches dispostos a donzi mescrada.
meschiàdu , pps, agt Definition
de meschiare
Synonyms e antonyms
ammisturau
Translations
French
mélangé,
mêlé
English
mixed
Spanish
mezclado
Italian
mescolato
German
gemischt.
meschiadúra , nf: mesculadura Definition
su meschiare, su ammesturare
Synonyms e antonyms
ammesturadura,
ammisturamentu
| ctr.
chirrionzu,
seberadura
Etymon
srd.
Translations
French
mélange
English
mixing
Spanish
mezcla
Italian
mescolaménto
German
Mischung.