tarabúciu, tarabútzu, tarabútzulu , nm: terabutzu, tiravúciu Definition abrutzu, erba chi faet a fundhu mannu: asuta portat is arraighinas grussas, coment'e a patata ma longhitas, a medas coment'e un'apicone, a matzu, bogat is fògias totus impare a oru de terra, longas e largas e coment'e a duas perras chi faent a canale e sèmpere prus istrintas fache a sa punta; in beranu bogat sa candhelita (iscaria), prus pagu de metro, e faet su frore: foras is arraighinas, s'àteru si sicat dónnia annu Synonyms e antonyms abrúciu, afruza, cadilloni, iscareja, iscaria, prammutu, ulciareu / cdh. tarabúciulu, ttrs. tarabútzuru Scientific Terminology rba, Asphodelus ramosus. Etymon crsn.
taralàre , vrb: tarulare, tarrulare Synonyms e antonyms abbrumai, imbremigai, infarraciai, pipionire, pubujonare 2. custa linna est totu tarulada Etymon srd.
tàralu , nm: tàrralu Definition genia de bobboitedhu chi si papat sa linna e dh'istampat, totu Synonyms e antonyms carignàtula, degodia, tzerrone, zannarolu, zànnaru / cdh. tàrrulu, ttrs. tàraru Sentences sos tàrrulos ant pertuntadu totaganta sa càscia Surnames and Proverbs prb: cada linna at su tàralu suo Scientific Terminology crp Etymon itl. tàrolo.
tarantèlla , nf Definition cantandhe a poesia, genia de pesada de bàtoro versos (ma sèmpere chimbe contandho su ’e cuménciu – A la cantamus una t.? – o su ’e sa serrada), a úndhighi síllabbas Synonyms e antonyms batorina, furistera, noitola, paesana.
tarantéllu , nm: tirantellu Definition parte de sa bentre de sa tonnina atacada a sa surra Etymon itl. tarantello.
taràntula , nf: taràtula, tràntula Synonyms e antonyms pistigioni, prantuledha, ràntula / cdh. tarràntula Sentences in su sonnu bidesit una tràntula manna chi si che li garrighesit a susu, pesosa coment'e nue Scientific Terminology crp, hemidactylus turcicus Etymon ltn. *tarantula.
tarànu tadànu
taràsca , nf Definition
manígiu chi si faet a iscúsiu a dannu e ingannu de s'àteru
Synonyms e antonyms
abberintu,
afrascu,
cadràbula,
cumpoltura,
estremagiogu,
imbodhicu,
imbovu,
ingànniu,
màngana,
tràglia,
tramòglia,
trampa,
trapassa,
transa,
troga
Sentences
tocat a bínchere sas tarascas de s'inimigu
Translations
French
intrigue
English
intrigue
Spanish
enredo
Italian
trésca
German
Intrige.
tarassiài , vrb Definition
pònnere mustras o figuras coment'e placa, apitzu de àtera cosa po dha fàere prus bella
Synonyms e antonyms
placai
Translations
French
marqueter,
orner
English
to inlay
Spanish
taracear
Italian
intarsiare
German
einlegen.
taràtula taràntula
taratzédhu , nm Synonyms e antonyms sadatzu Sentences mi at mandau mamma a mi donai su taratzedhu.
taràxi , nm Synonyms e antonyms carràlciu, larodhu, iscaràsciu, istarràsciu, salchedha, seca, tòllere.
taraxiài , vrb Definition ispudare taraxi, isprugadura de is prumones, tussire e ispudare Synonyms e antonyms carralciare, iscarraschiare, iscupiri, sdarrasciai, secai Sentences dh'acabbàt a matzucu, a su babbu, po no dhu biri cun su marmedhu assicorrau taraxiendu ferosu e allainau, sèmpiri agoa, a passu carrapau (F.Onnis) Etymon srd.
tàrcu tàlcu
tardài , vrb: tardare Definition fàere trigadiu, istentare / a prus tardare… = su prus tardu… Synonyms e antonyms istentae, biltentare, tricare | ctr. coitare.
tardaméntu , nm Definition su istentare, su fàere o torrare o bènnere a trigadiu, a ora passada Synonyms e antonyms istentonzu, tardantza Etymon srd.
tardàntza, tardàntzia , nf Synonyms e antonyms istentonzu, tardamentu Sentences sa tardantza tua mi faghiat istare in pinnicu ◊ custa tardàntzia no est de pagas dies!
tardàre tardài
tàrdas, tàrdes , nf, nm pl: tardis Definition sero, parte de merie de sa die, prus che àteru in su saludu Bonos tardes, tardis, bonas tardas! Etymon ctl., spn. bonas tardas, buenas tardes.