A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Abbreviations Legenda | Symbols Legend

trózu 1 , nm Synonyms e antonyms pidu, tródhia Etymon srd.

trú tróbulu

trúa , nf: truba, trubba, truva, turba, turva Definition su trubbare; càmbiu de pastura, su che cambiare su bestiàmene de una pastura o mindha a un'àtera; cassandho, su fàere essire a pígiu sa fera; chie (gente o canes) ndhe pesat su bestiàmene a pàschere, o sa fera cassandho; su bestiàmene, sa fera trubbada e fintzes solu chedha de animales Synonyms e antonyms trubbada, trubbonzu, trubbu / tramuda, trubbera, trubbonzu / trubbadore / bolu, fiotu, truma Idioms csn: portai o picare a truba = a trubbadura, che bestiàmine chi si faghet andhare a malaoza; fai una trua contra a unu = ordiminzare cosa, treta a dannu de ccn.; fàere sa truba (in cassa)= fàghere essire sa fera a tretu de la pòdere catziare Sentences no s'intendhet piús sa truva de sos boes arendhe, como ◊ dipinghes in sas mustras ballos sardos e tesses catzas cun chervos a pala, truvas de porcos abros ◊ ant fatu una trubba de bestiàmine 2. cras semus in trubba: chirco a compare si podet bènnere a nos azuare 3. catziendhe, sas trubbas andhant addainanti e daent s'avisu ◊ avertiat sas truvas faghindhe signales cun sa manu ◊ fiat avantzendi sa trubba de is canis, a cassa manna ◊ catzadores e truvas sunt totu prontos in sas postas 4. bit una truba de pillonis ispartinada de un'iscupetada ◊ apu biu una truba de mallorus ◊ a inoghe benit truvas de pessones 5. carros de ferru a rodeu tucant cada die lendhe a truva sa zente! ◊ sa zente pòbera est giuta a truva in su caminu de sos sacrifíscios ◊ mi lasso picare a turba, lassinandhe chena ispera ◊ bogandedhus a truba! 6. biendi totus cussus sirbonis, preparant una trua: faint unu fossu e cun itzérrius e burdellu ispingint is sirbonis a sa posta Surnames and Proverbs smb: Trubbas Etymon srd.

truàtzu , agt Definition chi est trullu Sentences de su guroni ndi at essiu matéria truatza.

trúba trúa

trubànte, trubànti , nm: trubbanti, turbante Definition genia de muncadore o fintzes de careta de pònnere in conca po poderare is pilos arregortos.

trubàre , vrb: trubbare, truvare, turbare, turvare Definition fàere andhare, apretare po andhare (nau pruschetotu po is animales, ma fintzes po gente pigada coment’e animales, chentza arrispetu); portare su bestiàmene de una pastura a s'àtera; fàere essire a pígiu sa fera in cassa, fintzes su pische po piscare, istesiare, fàere istesiare, fintzes solu andhare; prnl. afracai, su si betare cun fortza contra a ccn. a iscúdere, mossigare, atumbare, incorrare o fàere àteru de male; nau in cobertantza de s'ómine, de su mascu, cobèrrere; fintzes nàrrere o atuare una cosa a unu candho no dha faet po su pagu interessamentu Synonyms e antonyms sucai, tzitziare / atramudai / afarcai, agghegiare, assurpire, azachinare, crazugai, tzurricare / zúchere Sentences pastores, truvade sas berveghes! ◊ sos canes si sunt betados a sa tupa pro trubbare sa fera ◊ commo no turbas prus sos pecos dae Costera ◊ trubba s'àinu, fàghelu andhare impresse! ◊ turvaiat sos voes cun d-unu frúschiu chi ischiat isse ◊ su ventàriu aiat sichitu a turvare e a molinare sas framas 2. o luna maca, a ube ses turbandhe?! ◊ trubba a dainanti: bae, no istes ispetendhe! ◊ trubbachelu su bestiàmine, no mi che collat s'olia! 3. si li est trubbadu su trau e si no si fit fatu a bonu a si partare l'aiat mortu! ◊ ajó, ista masedu, cantu ti truvas daghi ti faedho! ◊ si mi est trubbadu a m'iscúdere, ma candho at bidu sa lepa at furriadu! Etymon ltn. turbare Translations French pousser, conduire en avant English to spur, to conduct Spanish aguijonear, ojear la caza Italian stimolare, far andare, condurre avanti German antreiben, anstacheln.

trúbba trúa

trubbàda , nf: truvada, turbada Definition su trubbare; móvia a forte, cun fortza totinduna, currendho po iscúdere, po lòmpere a calecuna cosa o a ccn. a giagaradura; in cobertantza, zutura Synonyms e antonyms trambuscada, trumentata / trubbera Sentences at fatu una trubbada de bentu ◊ si li at fatu una trubbada su mascru a tzumbadas chi l'at fatu fintzas rúere Etymon srd. Translations French action d'exciter, de pousser English rashness Spanish arremetida Italian avventaménto German Werfen.

trubbadòre , nm: truvadore, truvatore, turbadore Definition chie, in cassa manna, andhat ainnanti cun is canes po ndhe fàere essire is sirbones; chie trubbat bestiàmene andhandho de una mindha o cussòrgia a s'àtera, o portandhodhu a sa fiera; in cobertantza, incosciadore; truvadore est su primu istedhu, su de punta, de Is Seti Fradis; turbadores funt is gafas chi poderant impare su fusu cun su contrafusu de is iscalas de carru Synonyms e antonyms trua / cdh. chirridori 2. unu contu si lu faghiat s'àinu e unu su truvadore Etymon srd. Translations French rabatteur English beater Spanish ojeador Italian battitóre German Treiber.

trubbadórzu , nm Definition su trubbare, su cambiare totu (bestiàmene e cosa, is trastos) de unu logu a un'àteru po istare o po pàschere / caminu de t. = su mòri chi acostumant a fai in trubba is pastoris Synonyms e antonyms trubbadura, trubbonzu Etymon srd. Translations French déménagement, transhumance English move Spanish mudanza Italian traslòco German Versetzung.

trubbàdu , pps, agt Definition de trubbare; chi est lómpiu a ccn. o a calecuna cosa cun fortza, cun arrennegu, po cracare, iscúdere, avolotau Synonyms e antonyms cambiadu, catzadu, zagaradu 2. dolorosa a su chelu àltzio sa fronte che unu chi bidet ruindhe su ponte traessendhe unu frúmene trubbadu (A.Casula).

trubbadúra , nf Definition su trubbare Synonyms e antonyms sucadura, trubbadorzu, trubbonzu Etymon srd.

trubbànti trubànte

trubbàre trubàre

trubbèra , nf: truvera, turvera Synonyms e antonyms tramuda, tramunera, trua, trubbonzu Sentences su sonu de cudhos marratzos s'intendhiat in su paschinzu o in truvera ◊ diedha de si pònnere in turvera!… Etymon srd.

trubbèra 1 , nf Definition nau in cobertantza, zutura, acópiu de mascu e fémina Synonyms e antonyms cadhicada, sartionzu, zuchidura Etymon srd. Translations French accouplement, copulation English coupling Spanish acoplamiento Italian accoppiaménto German Begattung.

trubbónzu , nm: truvonzu, turvontzu Definition su trubbare, su che cambiare su bestiàmene de una pastura a un'àtera Synonyms e antonyms tramuda, trua, trubbera Etymon srd. Translations French déménagement, transhumance English removal Spanish mudanza Italian traslòco German Verlegung.

trúbbu , nm: truvu Definition su trubbare / giúghere o leare a t. = cumandai acoment'e nudha, cumandhare a unu comente si cumandhat o si faet andhare su bestiàmene; segundhu su truvu (nau de comente si foedhat) = segundhu s'intonu Synonyms e antonyms trúvida Sentences cussu no est ne maridu e ne babbu: lu giughent a truvu sa muzere e fintzas sos fizos! ◊ in Sardigna, Frantziscu, ite profetas a una zente irderruta, abbirgonzada, leada a trubbu, a trazu, avilida?! 2. dae su truvu mi paret chi in cussa manera de nàrrere bi ponent un'idea de duda (G.Chessa) Etymon srd.

trubbuscàda , nf Definition su trubbuscare; isciorrocada de tempus malu Synonyms e antonyms istrasura, stracia, trarchia, trubbuscadura 2. trubbuscada de nibe, de gràndhine ◊ candho sa note s'ingrisat, tandho trubbuscadas ponet àgheras, badhes e montes Etymon srd.