A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

pàtza pàgia

patzéntzia pascénscia

patzentziósu passentziósu

pàu pàlu

pàu 1 pàcu

paulài , vrb Definizione samunare, prus che àteru giaendho una segundha passada de abba Sinonimi e contrari ifúndhere, samunae, sciacuai Frasi si paulat s'istrexu, s'arrobba, donendu una segunda passada de àcua 2. su tempus de mi paulai sa faci in su lacu e luegu a pigai su trenu! Etimo srd.

paulàta, paulàtza , nf Sinonimi e contrari foghina, lacuedha, lacuina Frasi oje da ti ses abbengadu… totu sa die intro de sas paulatas pares unu porcu! Etimo srd.

paulàtzu , nm Definizione genia de erba fragosa (arta a giru de unu metro) chi faet in logos de benatzu o de paule Terminologia scientifica rba, Acorus calamus Traduzioni Francese acore ou jonc odorant Inglese sweet flag Spagnolo cálamo aromático Italiano àcoro Tedesco Kalmus.

paúle, paúli padúle

paulína , nf Definizione genia de bobboi chi faet in logos úmidos, asuta de móbbiles aintru de domo Sinonimi e contrari babbalocu, babbasaju, cadalana, candhulitu, fèlega, partabúdiga, patedha, sasàgia Terminologia scientifica crp.

paulína 1 , nf Definizione canistedhu mesanu, tra su prus piticu e su prus mannu Terminologia scientifica stz.

pàulu pàlu

pauméntu paméntu

paúra pagúra

paurài , vrb Definizione fàere a tímere, tímere Frasi su fuedhu "gherra" fait paurai ◊ dhu sciu chi est tímiu, ma cun s’arma mia dèu non dhu pauru (Farci).

pauría paguría

paurósu pagurósu

pàusa pàsa 1

pausadórgiu, pausadróxu pasadólzu

pausàe, pausài pasài