Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

bonèsa , nf: vonesa Definitzione su èssere bonos, de coro bonu / sas bonesas de ccn. = totu sas calidades bonas chi tenet in sa pessone e in su fàghere Sinònimos e contràrios bonacesa / bondadi, bonori | ctr. malesa Frases fint cantendhe sa bonesa de Deus ◊ cun su coro pienu de bonesa daias a su póveru cunfortu ◊ ammento sèmpere sa figura tua, sos fines tratos tuos de bonesa ◊ de bonesa siades istrumentu! Ètimu ctl. bonesa Tradutziones Frantzesu bonté Ingresu goodness Ispagnolu bondad Italianu bontà Tedescu Gutherzigkeit.

bonesamènti , avb Definitzione a sa bona, chentza pentzare in su malu, chentza dhue pònnere ancu, duda, in sa cosa Sinònimos e contràrios bonicamente Tradutziones Frantzesu avec bonhomie, débonnairement Ingresu good-naturedly Ispagnolu con cordialidad Italianu bonariaménte Tedescu gutmütig.

bonète, bonètu , nm: bonnete Definitzione genia de trastu de pònnere in conca, is ómines, a visiera crutza Sinònimos e contràrios cicia / cdh. bunetu Frases candho saludat si catzat su bonete ◊ comente est intradu a crésia si at catzadu su bonete Terminologia iscientìfica bst Tradutziones Frantzesu bonnet Ingresu cap, beret Ispagnolu gorro Italianu berrétto Tedescu Mütze.

bongavíllu , nm Definitzione genia de mata po bellesa Terminologia iscientìfica mt Tradutziones Frantzesu bougainvillée, bougainvilles Ingresu boungainvillea Ispagnolu buganvilla Italianu buganvìllea Tedescu Bougainvillea.

boniàcu , agt Definitzione chi lassat pèrdere, chi no ndhe faet tropu contu de unu trotu o ofesa, chi tenet làstima de s'àteru Sinònimos e contràrios lastimosu, piadosu, piaidadosu Frases tenet unu fàghere boniacu Terminologia iscientìfica ntl Tradutziones Frantzesu indulgent Ingresu indulgent Ispagnolu indulgente Italianu indulgènte Tedescu nachsichtig.

bonicadamènte , avb Sinònimos e contràrios bonicamente.

bonicamènte , avb Definitzione foedhandho de una diferéntzia, a sa bona, comente si faet cun is amigos, cun gente connota, nau fintzes de cosa grave chi però si arràngiat chentza cricare sa giustítzia o chentza cricare su de sa lei Sinònimos e contràrios bonesamenti Frases su terrinu l'ant tzédidu bonicamente pro fàghere cuss'òpera ◊ isse narat sa cosa bonicamente, pro no ofèndhere Tradutziones Frantzesu amicalement Ingresu friendly Ispagnolu amistosamente Italianu amichevolménte Tedescu freundschaftlich.

bonichédhu , agt Definitzione unu pagu bonu Sinònimos e contràrios bonedhu.

bonidàde, bonidàdi bondàdi

bonífica , nf Definitzione trebballu chi si faet po torrare unu logu isdorrutu in cunditziones bonas de dhu pòdere prènnere, de dhue pòdere istare, sanu Frases cun sa bonífica chi bi ant fatu, in cue, ant collidu sas abbas e mezoradu su terrinu.

bonificàre , vrb Definitzione torrare una cosa in cunditziones bonas; pagare unu contu Frases custas terras fint un'ena, ma dae candho las ant bonificadas sunt sempre prenas a laore.

bonígnu benígnu

bonissía , nf Definitzione su dinare (chistiu) chi torrant a unu candho lassat su postu o àteru Tradutziones Frantzesu indemnités Ingresu leaving-bonus Ispagnolu salario diferido Italianu buonuscita, liquidazióne Tedescu Abstandssumme.

bonitàte bondàdi

bonítu , agt Definitzione min. de bonu, chi no est tanti bonu Sinònimos e contràrios bonedhu, bonichedhu Tradutziones Frantzesu médiocre Ingresu ordinary Ispagnolu mediocre Italianu mediòcre Tedescu mittelmäßig.

bonnète bonète

bonòlla bonaòza

bonómine , nm Definitzione ómine giustu, àbbile, sàbiu, postu a peritziare dannos, addesumare o ispartzire interessos, pònnere paghes: po sa matessi cosa si narat fintzes solu ómine; si narat fintzes a unu calesiògiat ómine po dhu tzerriare, candho no s'ischit ite dhu narant 2. bonómine, e de ue sezis? Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu médiateur, homme de confiance Ingresu peacemaker Ispagnolu conciliador Italianu pacière, uòmo di fidùcia Tedescu Versöhner, Vertrauensmann.

bonòra banòra

bonòri , nm Sinònimos e contràrios bonacesa, bonesa / bondadi | ctr. malesa Ètimu srd.