bonammodídu benammodídu
bonamòri , nm Definitzione mota giusta, ispétzia bona / èssiri de b. = èssere in sa muta zusta, in more sua, pro fàghere carchi cosa Frases sa linna est de bonamori e tirat, fait a pigai s'ogu po innestai Ètimu srd.
bonamòrti , nf Definitzione tocu ispiuncosu de campana chi faent candho morit gente manna Sinònimos e contràrios ispirascione, ispiru Frases est sonendi una bonamorti: chini at a èssiri su mortu? Ètimu srd.
bonànima , nf: borànima Definitzione númene chi si narat foedhandho de unu mortu (ómine o fémina chi siat) cun prus arrespetu o sentidu Sinònimos e contràrios biada, biadu, conda Frases candho si agataiat, sa bonànima de babbu nos naraiat semper a fàghere goi ◊ Mammai, bonànima, za fit fémina sàbia!◊ nosu arregodaus is ispaciaus, is bonànimas
bonanòva , nf Definitzione
papagallu de sant'Antoni, genia de calagasu mannu, bellu meda
Terminologia iscientìfica
crp
Tradutziones
Frantzesu
vanesse
Ingresu
vanessa
Ispagnolu
vanesa
Italianu
vanéssa
Tedescu
Vanessa.
bonàntza, bonàntzia , nf: bonatza Definitzione su èssere bonos; su istare méngius, foedhandho de malàidu, fintzes su èssere postu in bonu, asseliau, pàsidu / leare b. = intèndheresi o istare menzus, sanendhe Sinònimos e contràrios bonesa / mezoru Frases trampistendhe in su pagu fis cuntentu e fatu a sa bonatza 2. su malàitu at leatu bonàntzia ◊ in su stani si bit sa bonantza e su cociulaju andat a piscai ◊ a su noti candu fait bonatza no s'intendit una musca, s'intendit su pispisu de su surellu Ètimu spn. bonanza.
bonaòza , nf: bonolla Definitzione bona gana, bona volontade Sinònimos e contràrios | ctr. marolla Frases pasant un'iscutighedha pro torrare a triballare cun piús allegria e bonaoza (Q.Falchi) 2. no si ndi lassànt pigai a bonolla su mandiari Ètimu srd.
bonaparía , nf Definitzione ocasione bona, de aprofitare Sinònimos e contràrios | ctr. malaparia Frases ci no aprofitaus de sa bonaparia ist male po noso.
bonardíes! , iscl Definitzione
foedhu chi si narat po saludare, a parte de mengianu (ma su saludare, in sardu, est meda àteru)
Tradutziones
Frantzesu
bonjour!
Ingresu
good morning!
Ispagnolu
¡buenos días!
Italianu
buongiórno!
Tedescu
guten Tag!.
Bonària , nf Definitzione númene de fémina.
bonàriu , agt Definitzione chi est fatu a sa bona, nau de gente Sinònimos e contràrios bonàciu.
bonasòrte , nf Definitzione bona fortuna, su tempus chi andhat a favore Sinònimos e contràrios bonaura, solte | ctr. mabasorti Frases cantos granos de trídicu ti ponimus in conca apas puntos de bonasorte!
bonàtza bonàntza
bonàtzu bonàciu
bonaúra , nf: bonura Definitzione
ura, sorte bona
Sinònimos e contràrios
bonasorte,
foltuna
| ctr.
disaura
Tradutziones
Frantzesu
chance,
fortune
Ingresu
luck
Ispagnolu
suerte
Italianu
fortuna
Tedescu
Glück.
bònche bòche 1
bondàdi , nf: bonedade,
bonidade,
bonidadi,
bonitate Definitzione
su èssere bonos, de coro bonu
Sinònimos e contràrios
bonesa
Frases
chie at connotu bona educascione at su coro pienu de bonidade ◊ li at dimandhau in tonu de bonidade a ue fit andhandhe ◊ eterna bonidade, a sa bostra preséntzia sa culpa abburro!
Ètimu
spn.
bondad
Tradutziones
Frantzesu
bonté
Ingresu
goodness
Ispagnolu
bondad
Italianu
bontà
Tedescu
Gutherzigkeit.
bòndhe , prn, avb Definitzione bos + ndhe: prn. su primu, avb. o pronúmene etotu su de duos a segundhu chi inditat un'idea de logu o su númene de calecuna cosa arremonada pagu innanti (a./c. naraos innanti de su vrb. andhant bene iscritos istacaos; apustis de vrb, enclíticos, totu a unu cun su vrb.) Frases a it'ora bos ndhe torrades? ◊ andhadebbondhe! 2. de cussa cosa bos dhe dao deo ◊ faghidebbondhe, si ndhe cherides!
bonedàde bondàdi
bonédhu , agt Definitzione unu pagu bonu Sinònimos e contràrios bonichedhu Sambenados e Provèrbios smb: Boneddu.