A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

bordài , vrb: abbordai, brodai, brodare Definitzione fàere mustras, disegnos, figuras cun d-una genia de cosidura a filu de diferente colore po bellesa in is trastos, in is orrollos / b. a tamburru, a ramus, a granu de órgiu Sinònimos e contràrios alamarare, obrare Frases abberi, pitzinnedhu innotzente, sa bertuledha chi mama tua at brodadu cun filos de oro! (G.Maieli) Ètimu spn., ctl. bordar, brodar Tradutziones Frantzesu broder Ingresu to embroider Ispagnolu bordar Italianu ricamare Tedescu sticken.

bordàu , pps, agt, nm: brodadu, budrau Definitzione de bordai; genia de tela arrigada Sinònimos e contràrios acupintu, obradu 2. mucarolu brodadu, sestadu e no cosidu… 3. portat sa gunnedha de budrau Tradutziones Frantzesu brodé Ingresu embroidered Ispagnolu bordado Italianu ricamato Tedescu gestickt.

bordería , nf: broderia Definitzione genia de trebballu totu a figuras chi si faet a filu de diferente colore (e fintzes de oro, de prata) po bellesa in trastos de orrobba (tiàgias, lentzolos, e àteru) Sinònimos e contràrios abbordau, bordadura, obru Tradutziones Frantzesu broderie Ingresu embroidery Ispagnolu bordado Italianu ricamo Tedescu Stickarbeit.

bordigiài, bordigiàre , vrb Definitzione andhare a biraorba, furriandho de parte, navigandho a bentu contràriu Frases su bastimentu torrat a bordigiai ◊ navighendhe a vela istesa cun fieresa bordigendhe Tradutziones Frantzesu louvoyer Ingresu to tack Ispagnolu bordear Italianu bordeggiare Tedescu lavieren.

bordína , nf Definitzione genia de bonete tundhu e ladu, de furesu niedhu, in costúmenes de ómine Terminologia iscientìfica bst.

bordolài , vrb Definitzione meighinare, betare sa meighina a sa bide Sinònimos e contràrios fortilliae Frases depu bordolai is bíngias, ponni sa mexina cun sa màchina.

bordulèsa , nf Definitzione carrada de unos treghentos litros Terminologia iscientìfica stz.

bòrea bòera

boreàle , agt Definitzione de s'ala nord de sa Terra, de mesania a su polu nord, chi benit de su Nord.

boreàtzu boiràtzu

borgulèsa , nf Definitzione (Ferraro, Canti…, 172: erba cavolina, come broccoli selvaggi): its? Frases coro meu ajó, ajoe a budhire borgulesa! Terminologia iscientìfica rba.

boriài , vrb Definitzione fàere su barrosu Sinònimos e contràrios fanfarronai.

boriàna , nf: buriana Definitzione bentu forte a istrachia Sinònimos e contràrios furione, subbitana, turbiana, ventàriu Terminologia iscientìfica tpm Ètimu itl. buriana Tradutziones Frantzesu bourrasque Ingresu stormy wind Ispagnolu viento borrascoso Italianu vènto temporalésco Tedescu gewitteriger Wind.

bóricu , agt Definitzione nau de àcidu, chi giughet boro Tradutziones Frantzesu borique, boriqué Ingresu boric Ispagnolu bórico Italianu bòrico Tedescu Bor…

borígiu bolígiu

borinàre , vrb Definitzione andhare coment'e orruendho, de una parte a s'àtera Sinònimos e contràrios arrembulai, bocigare, cadhinare, codulare, corriare, istrodhulare, lodhurare, rodhulare, torrulare, trodhulare, trodulare.

bórinu , nm Definitzione su borinare, orrumbulare, andhare a orrumbuladura Sinònimos e contràrios arrúmbiu, bórtule, córriu, lúdhuru, ródhule, rúmbulu, torulonzu, tróulu Frases at fatu totu s'iscala a bórinu, de sa presse (S.Saba) Ètimu srd.

bórnia , nf Definitzione genia de bucone o gioga manna, chi si manígiat fintzes coment'e corru po sonare / borniedha de iscógliu = genia de animaledhu croxiu a bisura de bróina Sinònimos e contràrios corra, corredha, corróina, corroneta, tufa, tufigedhu Terminologia iscientìfica tritonium nodiferum Tradutziones Frantzesu triton Ingresu triton Ispagnolu tritón Italianu tritóne Tedescu Tritonsmuschel.

bòro , nm Definitzione elementu chímicu de símbulu B, de númeru atómicu 5 e pesu 10,82.

boròdha , nf, nm: porodha Definitzione bentre, nau a befa, a brulla Sinònimos e contràrios bentre.