borróinu, borrólidu, borróliu borrógliu
borronchèra , nf Definitzione is istedhos de una costellatzione Frases semper prus manna cumparit s'impotéssia candho sa borronchera essit dae mare minetandhe sos primos fritos de sa vida Terminologia iscientìfica astr.
borròne , nm Definitzione tapu a sa bona po tupare bucu de mina càrriga innanti de dhi pònnere fogu.
borroschiàre , vrb Definitzione fàere sa boghe corrighinandho, comente faent unos cantu animales mannos; fàere sonu sorrogau in su gúturu comente faet unu dormiu; arrasigare su gúturu po ndhe bogare cosa de ispudare Sinònimos e contràrios corraxinai / corroschiare, farroscai, roschidare / carraschiare Frases borróschiat che a unu lionedhu (N.Rubanu) Ètimu srd.
borróschiu , nm Definitzione sa boghe comente dha faent unos cantu animales mannos; sorrogu, su sonu chi a bortas faet in su gúturu unu dormiu; cosa chi arrasigat de su gúturu po dh'ispudare Sinònimos e contràrios borróchinu, borrógliu / corróschiu, forróschiu / carràschiu Frases s’arrennegu de su re est che a su borróschiu de su lione ◊ s’intendhet su borróschiu de sos leones.
borrósu , agt Definitzione chi istat a borróilos, a boghes 2. sos catzadores sunt totu borrosos e armados de atza Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu mugissant Ingresu bellowing Ispagnolu mugiente Italianu mugghiante Tedescu muhend.
borrotólu , nm Sinònimos e contràrios borru.
borrótzu borróciu
bórru , nm Sinònimos e contràrios borrutone, ciumbone, tzulumbone Ètimu srdn.
borrúculu , nm Definitzione essidura in sa pedhe, coment'e una puntighedha chi si faet in matéria Sinònimos e contràrios caciúmbulu, fruscedha, furuncu 1, popoti, puburunca, sangiolu Tradutziones Frantzesu bouton, furoncle Ingresu furuncle Ispagnolu grano Italianu forùncolo Tedescu Furunkel.
borrumbàlla berrumbàlla
borrutàda , nf Definitzione muntone de cosa a bèndhere.
borrutòne , nm: burrutone, burrutzone, burutone Definitzione giúmburu, ufradura chi essit in sa pedhe ue at leau cropu forte mescamente in tretu de ossu Sinònimos e contràrios abbugnadura, abburrutonada, ammaciugadura, biaconcu, chirroi, buglione, bugnu 1, bumburusone, burrugnone, ciumbone, cocoroi 1, culcuvedhu, tzulumbone, tzumburisone Frases zughiat su fígadu a tretos tostu e a burrutones ◊ fit rutu e pranghiat pro sos burrutones chi aiat in conca ◊ in mesu de cherbedhos zuchiat unu burrutone cantu de una nuche Tradutziones Frantzesu bosse Ingresu swelling Ispagnolu chichón Italianu bernòccolo Tedescu Beule.
bòrta bòlta
bòrta 1 , nf Definitzione acabbu o furriadura de una sumana de tempus, de unu fatu, de unu caminu (vida, die, caminu) Sinònimos e contràrios furriada, masciada Maneras de nàrrere csn: èssere in bolta de dies = èssere antzianu; dare borta = girai, furriai, cumentzai a isparèssiri, abblandai; èssere, istare a borta códia = coment'e oretendhe pro fàghere male a ccn.; andhare, torrare a borta códia = torrare in àteru mamentu a unu logu, a s'acua, pro bi fàghere dannu, a ndhe furare cosa, e gai; dàresi bolta in d-una cosa = impitzaresindhe Frases in sas istradas si agatant bucos, ribbas e bortas ◊ su carru si est acadhighinadu in d-una pigada totu bortas ◊ est arreadu firmu finas chi no nche l'at bidu isgheladu in s'úrtima borta de su caminu 2. passadu mesudie daet borta su sole ◊ cun sa cura chi so faghindhe su male at dadu borta ◊ ndhe so dadu bolta in custas alas (Còntene)◊ su sole che at dadu bolta a cudh'ala de monte ◊ sa ferida est dendhe bolta in cancrena ◊ cue su caminu daet borta a manu manca 3. in cosa chi no t'importat mancu ti bi dies bolta! Ètimu ltn. *volta Tradutziones Frantzesu tournant, virage Ingresu bend, turning Ispagnolu viraje Italianu svòlta, curva Tedescu Wendepunkt, Biegung, Kurve.
bortàda boltàda
bortadiédhu , nm Definitzione su merie a tardu Sinònimos e contràrios mericedhu, sero Frases mussennore at a bènnere cras a bortadiedhu Terminologia iscientìfica sdi.
bortadórzu , nm: vortatógliu Definitzione tretu inue, in d-unu terrenu, acabbat sa tenta e si fúrriat po torrare a coa, trebballandho (arandho) Sinònimos e contràrios cabitzabi Ètimu srd.
bortàdu boltàdu
bortaedíe, bortaidíe , nm, nf: vortaedie Definitzione sa parte de sa die apustis de su mesudie, fintzes a iscurigare Sinònimos e contràrios merí | ctr. mangianu Frases cúcuros, matas, àrvores, nuraches, candho sa bortaedie perdet aeras ant fromma de papàntules (L.Loi)◊ a manzanu no faghet, ma custu bortaedie emmo Terminologia iscientìfica sdi Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu après-midi Ingresu afternoon Ispagnolu tarde Italianu pomerìggio Tedescu Nachmittag.