A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

borodhàre , vrb Definitzione tzatzare a meda, prènnere sa borodha, sa bentre Sinònimos e contràrios abbentrare, abbudagare, imbrentai.

boródhu , agt Sinònimos e contràrios allambridu, mangiufoni, sassagoni.

bòrona , nf Definitzione népide craca e bàscia Sinònimos e contràrios abboeru, boiratzu, nébida, néula Terminologia iscientìfica tpm.

borotàrcu , nm Definitzione tarcu ammesturau cun àcidu bóricu, a pruinedhu fine fine Tradutziones Frantzesu talc boré Ingresu talcum powder Ispagnolu borotalco Italianu borotalco Tedescu Puder.

bòrra , nf Definitzione bículu de filu iscapu, fora de sa tessidura Sinònimos e contràrios bulza, pindu Sambenados e Provèrbios smb: Borra Ètimu itl. borra.

bòrra 1 , nf Definitzione corrighinu e, a disprétziu, boghe arta, tzérriu Sinònimos e contràrios borrada 2. naraiat a borra posta sa préiga unfiada e bóida chi faghiat piànghere (P.Mura) Ètimu srd.

borràcia , nf: borratza, burràscia 1, burratza Definitzione istregighedhu serrau cun tapu piticu de portare a armigodhu a su sartu cun abba, binu o àteru deasi Sinònimos e contràrios búgia Frases li at porriu una borratza prena de abbardente e si ndhe at dau una paja de issurcadas Terminologia iscientìfica stz Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu gourde Ingresu water-bottle Ispagnolu cantimplora, borracha, bota Italianu borràccia Tedescu Feldflasche.

borràda , nf Definitzione su corrighinare, su corrighinu de is boes Sinònimos e contràrios borrochinada, bórrida Terminologia iscientìfica bga Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu mugissement Ingresu moo Ispagnolu mugido Italianu muggito Tedescu Muhen.

borradúra , nf Sinònimos e contràrios borrada, borramentu, bórrida Ètimu srd.

borraméntu , nm Sinònimos e contràrios borradura Ètimu srd.

borràre , vrb Definitzione su abboghinare de is boes; abboghinare, tzerriare de su dolore; s'arremóriu de is errios Sinònimos e contràrios abborriare, ammuilare, barroinae, borrighinare, corrinai Frases s'at acurtziadu unu trau borrendhe e no resessia a che lu giagarare 2. fizu meu de su coro, a mie est su borrare! ◊ borrat su coro che trau iscorradu 3. ant a torrare a borrare sos rios ◊ no bi at àlidu in logu, solamente borrat sa múida de su riu Ètimu srd.

borràtza borràcia

bòrre , nm Definitzione its, múilu? borrada? Frases sos rios calant a muida de borre (V.Falchi).

borriàre , vrb: abborriare Definitzione su si pesare a boghes chi faent is àinos Sinònimos e contràrios abborrochinare, barroinae, borrare, borrighinare, corrinai, orriare Frases fit unu finimundhu s'aininu burdellu: sos àinos dae fundhu borriaiant totu (Pealesu) Terminologia iscientìfica bga Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu braire Ingresu to bray Ispagnolu rebuznar Italianu ragliare Tedescu iahen.

borríca , nf: burrica Definitzione molente fémina Sinònimos e contràrios àina 1 Frases sa burrica serbiat po is trabballus in su sartu, po arai sa corria de sa bíngia Tradutziones Frantzesu ânesse Ingresu donkey (hen) Ispagnolu burra, asna Italianu àsina Tedescu Eselin.

borrícu , nm: burricu, burrincu Definitzione animale mannu, de sa matessi genia de su cuadhu, ma de carena meda prus pitica, giua a pilos prus curtzos, a origas mannas, unga totu a unu, de naturale unu pagu tostorrudu, pesau e domau po si ndhe serbire a trebballare, cicire a cuadhu, carrare cosa: arratza distinta su b. sardu, de carena pitica (prus che àteru in colore de castàngia, ma agiummai biancu in bentre), e mescamente cussa de s'ísula de S'Asinara, areste e de intina biancu deunudotu; nau a befa, chie no atuat a sa cosa, no pentzat, e tocat sèmpere a si dha nàrrere Sinònimos e contràrios àinu, burràgliu, burriolu, cocinedhu, cocitu, cotzi, mobenti, poledhu, uncónchinu / pudhérigu Frases burrincu dhu tenit a víssiu a mossiai ◊ tue ti ndhe riaias, isconculendhe che a su burricu! ◊ su burricu pistincat sa coa e is ogus po istesiai sa musca ◊ insèdhadi su borricu e fala a bidha! 2. tui e sa burrica de gomai… duas! Sambenados e Provèrbios prb: a isciacuai sa conca a su burricu si nci perdit tempus e saboni Terminologia iscientìfica anar, anall, equus asinus Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu bourrique, ânon, bourricot Ingresu ass Ispagnolu borrico Italianu somaro, asinèllo Tedescu Esel, kleiner Esel.

bórrida , nf Definitzione sa boghe pruschetotu de boes, bacas e vitellos Sinònimos e contràrios borrada, borrógliu, múghilu Frases sos carrales, a caloredhu a fogu, fint sonniendhe bacas rassas e bórridas de bijos ◊ sos traos sunt a bórridas ◊ in sos beranos, candho bigiaiant sas bachitas, sas bórridas poniant sa paura Terminologia iscientìfica bga Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu mugissement Ingresu bellow Ispagnolu mugido Italianu mùgghio Tedescu Muhen.

borridàre , vrb Definitzione su abboghinare de su bestiàmene de bulu Sinònimos e contràrios abborriare, ammuilare, barroinae, borrare, borrighinare, corrighinare, corrinai Ètimu srd.

borrighinàre , vrb: borrochinare, burruxinari Definitzione istare a corrighinos, a borróilos, nau prus che àteru de bestiàmene bulu / ite ses borrochinandhe?! = ita tenis a tzérrius?! Sinònimos e contràrios abborriare, ammuilare, barroinae, borrare, borridare, corrighinare, corrinai, muniae Frases is mallorus funt burruxinendi Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu mugir Ingresu to moo Ispagnolu mugir Italianu muggire Tedescu muhen.

borrighínu , nm: burrighinu Definitzione boghe, tzérriu de pegus de bulu, ma fintzes tzérriu mannu de gente Sinònimos e contràrios borrada, borrógliu, corrighinu, múghilu, muilada Frases passendhe lassaias, furone, burrighinos de fiados semados 2. ndhe at essidu unu bulione a borrighinos dae s'inferru ◊ Antonandria no ti les chimera, ca ti fato betare borrighinu chi si che intendhet in sa miniera! (Còntene)◊ cust'ómine at comintzau a prànghede a borrighinos Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu mugissement Ingresu bellowing Ispagnolu mugido Italianu muggito Tedescu Muhen, Gebrüll.